Diferència entre revisions de la pàgina «Dhofar»

3 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:om_fld.gif|miniatura|Bandera del Dhufar Liberation Front reanomenat Popular Front for the Liberation of the Occupied Arabian Gulf]]
[[Fitxer:om_ndfloag.GIF|miniatura|Bandera del National Democratic Front Liberation of Oman and Arabian Gulf]]
La ciutat de '''Zufar''' a la costa del modern Zufar, va donar nom a la regió. Una tradició diu que ja existia abans de l'islam però cap prova s'ha trobat en aquest sentit, i el port preislamic per encens era ''Smhrm/Smrm'' (Samahram, corresponent al modern Khawr Rawri a l'est d'al-Balid. De fet Zufar no era un port pròpiament, i correspon avui dia a les ruïnes d'al-Balid, a uns 5 km a l'est de la capital moderna Salala. Se l'esmenta a l'edat mitjana; a l'inici del segle XIII hi van arribar els manju o mandjawiyyun, després de la decadència de [[Siraf]] al segle XI. En aquestos dos segles (XI a començament del XIII) hi va haver un sultanat dels mandjàwides, dinastia encapçalada a l'inici del segle XIII per Muhammad ibn Ahmad al-Mandjawi, que segons l'historiador Abu Makrama (+1540) que pertanyia a un poble anomenat Buluk, i hauria mort vers 1203/1204 acabat la dinastia. Els Buluk (Bulh) segons l'historiador Muhammad al-Kindi (+1892/1893) són un subgrup de la tribu iemenita dels Madhhidj. Aquestos colons haurien construït el port de [[Mirbat]] proper a Zufar. Llavors una família hadhrami, els habúdides (de Habuda que podria ser Habuza prop de [[Shibam]]) es va apoderar de Zufar; la ciutat fou destruïda pel cap habúdida Ahmad per por que fos ocupada pels [[aiubites]], i reconstruïda com a nova ciutat amb el nom d'al-Mansura o al-Kahira, si bé el nom de Zufar es va continuar utilitzant de fet. La ciutat fou fortificada, i tenia quatre portes; gaudia de bona aigua i cultius de canya de sucre i plàtans.
 
El 1278 fou conquerida pels [[rassúlides]] que la van atacar per mar (des d'Aden) i per terra (un destacament seguint la costa i un altre baixant pel Wadi Hadramaut). No fou necessària cap batalla: quan les forces rassúlides es van reunir al port de [[Raysut]], els habúdides, el cap dels quals Salim havia mort en un tumulte, es van rendir; els habitants hadhramis foren amnistiats i amb mercaders nouvinguts, la ciutat va passar a ser un centre comercial. El domini rassúlida va durar fins al final del segle XIV, bé governant directament o per mitjà d'una branca de la família que a vegades era independent i a vegades depenia del govern de [[Taizz]] (la capital rassúlida). No hi ha referències sobre el segle XV, excepte al final del segle quan la ciutat hauria caigut en mans dels [[kathiri]], grup tribul de la regió que el 1462/1463 es van apoderar d'[[al-Shihr]] a la costa i en endavant la seva activitat va tenir per centre l'[[Hadramaut]] i no la regió moderna de [[governació de Dophar|Dophar]].
Dhofar va passar a dependre del [[soldà]] de [[Masqat]] al final del segle XIX, quan els otomans ambicionaven establir-se a la regió. El soldà [[Said ben Taimur]] ([[1932]]-[[1970]]) va administrar la regió com un domini privat i hi va residir llargues temporades, concretament a [[Salalah]], la capital, sense aparèixer per Masqat durant molt de temps. La ciutat de Zafar, a uns 5 km de Salala, va portar el nom d'al-Balid
 
El [[sultanat de Masqat]] ocupava la zona de la costa, però a l'interior les tribus obeïen l'[[imam d'Oman]]. La guerra entre Masqat i Oman va durar del [[1911]] al [[1955]]. L'imam mai va reclamar el Dhofar i quan fou derrotat es va establir a l'exili amb els seus partidaris sense cap pretensió sobre Dhofar.
 
La revolta a Dhofar va començar el [[9 de juny]] de [[1965]] dirigida pel ''Dhufar Liberation Front''. Aquesta organització es va transformar en ''Popular Front for the Liberation of the Occupied Arabian Gulf'' el setembre de [[1968]], i més tard, a finals del [[1971]], es va fusionar amb el ''National Democratic Front Liberation of Oman and Arabian Gulf'' (que havia iniciat accions armades a la zona central i del nord d'Oman el juny de [[1970]]), fusió de la que va resultar el ''Popular Front for the Liberation of Oman and the Arab Gulf'' (PFLOAG). L'organització estava formada inicialment per nacionalistes progressistes i també per separatistes dufarís, i va dirigir la lluita amb un programa d'orientació socialista que va rebre el suport del [[Iemen del Sud]] i la [[Unió Soviètica]]. Al final del [[1971]] i el [[1972]] els rebels controlaven la major part de Dhofar i havien establert un govern regular a les zones alliberades; però aquestes forces no tenien res a veure amb l'imam d'Oman i se li oposaven igual que al soldà de Masqat.
Fou llavors quan es va produir molta confusió, ja que a partir de [[1971]] van aparèixer sèries de segells de correus de l'[[Estat d'Oman]] (és a dir de l'imamat) amb sobrecàrrega (o amb la llegenda modificada) per a un inexistent Estat de Dhofar; aquest segells foren emesos a [[Beirut]] i a [[Síria]] per Youssef Salim Tadros, agent de l'imam. Era impossible aleshores saber si la província de Dhofar del sultanat d'Oman estava emetent segells propis o aquestos corresponien als territoris dominats pel rebels dofarís, i finalment va resultar ser una actuació especulativa.
 
El [[1974]] el PFLOAG va canviar el seu nom que va passar a ''Popular Front of Liberation of Oman'' (PFLO).
 
Els darrers guerrillers foren assetjats el [[1975]] i es van haver de rendir o van morir en combat.
2.183.828

modificacions