Diferència entre revisions de la pàgina «Pau Gasol i Sáez»

verb
(Canvis menors, neteja, replaced: va anotar → va marcar, anotador → golejador (3), anota → marca (7) AWB)
(verb)
El rival de segona ronda foren els [[Utah Jazz]], els campions de la divisió Nord-oest. L'equip de [[Salt Lake City]], entrenat per [[Jerry Sloan]], estava basat en una forta defensa i en un pavelló pràcticament inexpugnable, on tan sols havien perdut 4 partits en tota la temporada. D'aquesta manera els Lakers s'imposaren de forma solvent en els dos primers partits a l'Staples. Tanmateix quan l'eliminatoria arribà a [[Utah]] la cosa canvià, i el principal duel que es produïa a l'interior de la zona entre Pau Gasol i [[Carlos Boozer]] favorable fins aquell moment pel català, canvià de signe en favor de l'americà. A més a més va aparèixer amb més força que mai la figura de [[Deron Williams]], el millor jugador de l'equip mormó, el qual va permetre igualar l'eliminatòria. Finalment, però, l'equip angelí aconseguí superar la pressió ambiental i aconseguir la victòria en el sisè partit a Utah, classificant-se així, per les finals de conferència.
 
Allí s'enfrontaren davant dels vigents campions els [[San Antonio Spurs]]. Així a Pau Gasol se li presentà un dels duels més importants de la seva carrera, enfrontant-se cara a cara amb el millor aler pivot de la història, [[Tim Duncan]]. En ell, el català acabà amb 13,2 punts i 9,6 rebots per 22,5 punts i 17,4 rebots de Duncan. Aquests números, emperò, no serviren per sobrepassar als Lakers, ja que van demostrar que comptava amb una major rotació d'homes (els Spurs no tenien a [[Manu Ginobili]] en totes les seves facultats) i sobretot tenien a [[Kobe Bryant]], un dels pocs jugadors que per ell mateix podien decidir un partit. Així ho va demostrar en el primer, on l'equip angelí va remuntar amb 15 minuts un desavantatge de 20 punts, amb 25 punts de l'escorta. El segon i el tercer partit van ser de domini total californià i texà respectivament. Mentre que el partit clau de l'eliminatòria fou el quart, que s'endugueren els Lakers en pista contrària, i que els situà en disposició de classificar-se per la final en cas de victòria al pròxim partit a l'Staples, com després succeirïasucceiria. Aconseguint així el títol de campions de confèrencia i el pas a la final de la lliga.
 
El 14 de juny de [[2009]] es convertí en el primer jugador [[Catalunya|català]] en guanyar l'anell de campió de l'[[NBA]] després de vèncer els [[Orlando Magic]] a la final per 4-1.