Diatomees: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
Les '''diatomees''' o '''bacil·lariofícies''' (''Bacillariophyceae'') són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del [[fílum]] ''[[Heterokontophyta]]'', superfílum ''Chromista'', regne protoctist, domini ''[[Eukarya]]''. El nom científic de la classe és ''[[Bacillariophycea|Bacillariophyceae]]'' (o ''Diatomeae'') i es relaciona filogenèticament amb la classe ''[[Chrysophyceae]]'' i d'altres del grup ''[[Chromista]]''.
Les diatomees són organismes fotosintetitzadors que viuen en aigua dolça o marina i constitueixen una part molt important del [[fitoplàncton]].
Un dels trets característics de les cèl·lules de diatomees és la presència d'una coberta de sílice (diòxid de silici hidratat), anomenat ''frústul''. Els frústuls mostren una gran diversitat de formes, algunes de molt belles i ornamentades, i generalment consten de dues parts asimètriques o valves amb una divisió entre si, d'aquí el nom del grup. Moltes espècies apareixen formant encadenaments o altres agregats ordenats. L'evidència fòssil suggereix que es van originar durant o abans del període Juràssic primerenc.
Línia 16:
Actualment, es coneixen més de 200 gèneres vivents de diatomees i s'estima que hi ha al voltant de 100.000 espècies extintes (%[1] %[2]). Com a colonitzadores, les diatomees es distingeixen per trobar-se en qualsevol tipus d'ambient, ja sigui marí o d'aigua dolça. També es troben en ambients on existeixen condicions extremes de temperatura o salinitat i, de la mateixa forma, les trobem interaccionant amb altres organismes com és el cas de cianofícies filamentoses, en què existeix un epifitisme per part de les diatomees.
La majoria són pelàgiques (viuen en aigües lliures), encara que algunes són bentòniques (sobre el fons marí), o fins i tot poden viure sobre superfícies humides. Són especialment importants en els oceans, on es calcula que proporcionen fins a un 45% del total de la producció primària oceànica (%[3]). Encara que són generalment microscòpiques, algunes espècies de diatomees poden arribar fins a 2 mil·límetres de longitud. Els frústuls de les diatomees se sedimenten per gravetat quan és digerida o mor la cèl·lula, i donen origen a roques sedimentàries, com les diatomites i moronites.
== Usos ==
Les propietats d'aquests materials, formats per partícules microscòpiques, intricades i molt regulars en grandària, els han fets atractius per a diversos usos, com la fabricació de la [[dinamita]], en què la [[nitroglicerina]] és embeguda, reduint la probabilitat d'una explosió accidental.
Els [[tàxon]]s més rics en [[lípids]] es fan servir per desenvolupar el [[biocombustible d'alga]].
== Galeria ==
| |||