Diferència entre revisions de la pàgina «Dones a la Revolució francesa»

correcció (cas-cat)
m (bot: -en gran mesura +en gran manera)
(correcció (cas-cat))
El 20 de juny de 1792, diverses dones armades van participar en una processó que ''«va passar per les sales de l'Assemblea Legislativa, al [[Jardí de les Teuleries]], i després a través de la residència del rei»''.<ref>Rebel Daughters by Sara E Melzer and Leslie W. Rabine pg. 91</ref> Les dones militants també van assumir un paper especial en el funeral de [[Jean-Paul Marat|Marat]], després del seu assassinat el 13 de juliol de 1793. Com a part de la processó funerària, van portar la banyera en la qual havia estat assassinat Marat i una camisa tacada amb la sang de Marat.{{sfn|Hufton|1992|p=31}}
 
L’activisme feminista militant més radical va ser practicat per la [[Societat de les Republicanes Revolucionàries]] (''Société des républicaines révolutionnaires''), que va ser fundada per [[Pauline Léon]] i la seva col·lega [[Claire Lacombe]] el 10 de maig de 1793.<ref>Rebel Daughters by Sara E Melzer and Leslie W. Rabine pg. 92</ref> L’objectiu del club era ''«deliberar sobre els mitjans per frustrar els projectes del enemics de la República»''. Fins a 180 dones van assistir a les reunions de la societat.<ref>Deviant Women of the French Revolution and the Rise of Feminism by Lisa Beckstrand pg. 17</ref> D'especial interès per a la societat era ''«combatre l'acaparament [de gra i altres productes bàsics] i la [[inflació]]»''.{{sfn|Hufton|1992|p=25}} El 20 de maig de 1793, les dones estaven al capdavant d'una multitud que demanava ''«pa i la Constitució de 1793»''. Quan els seus crits van passar desapercebuts, les dones van ''«saquejar botigues, agafar gra i segrestar funcionaris»''.<ref>Gender, Society and Politics: France and Women 1789–1914 by James H. McMillan pg. 24</ref> La Societat va exigir una llei el 1793 que obligés a totes les dones a usar l'[[Escarapel·la de França|escarapel·la tricolor]] per demostrar la seva lleialtat a la [[França|República]]. També van repetir les seves demandes de controls de preus en alça per evitar que el pa, el menjar principal de la gent pobra, arribés a ser massa car. Després que la [[Convenció Nacional|Convenció]] aprovés la ''Llei de l'escaparel·la'' el setembre de 1793, les dones republicanes revolucionàries van exigir una aplicació inmediataimmediata, però van ser contrarestades per dones del mercat, antigues serventes i dones religioses que es van oposar contràriament als controls de preus (que les expulsarien dels negocis) i estaven ressentides contra els atacs contra l'[[aristocràcia]] i la [[religió]]. Van dir que ''«Només les [[Treball sexual|putes]] i les dones [[Club dels Jacobins|jacobines]] porten escaparel·les»''.{{sfn|Godineau|1998|p=160-161}} Va haver-hi baralles als carrers entre les dues faccions de dones.{{sfn|Levi|1981|p=143-149}}
 
Mentrestant, els homes [[Club dels Jacobins|jacobins]] rebutjaven les dones republicanes revolucionàries per ser ''«incitadores perilloses''». En aquest moment els jacobins controlaven el govern; van dissoldre la Societat de les Republicanes Revolucionàries i van decretar que tots els clubs i associacions de dones eren il·legals. Ells recordaven severament que les dones es quedessin a casa i tinguessin cura de les seves famílies, deixant els afers públics als homes. Les dones van ser apartades definitivament de la Revolució Francesa després del 30 d'octubre de 1793,{{sfn|Levy|1981|p=143-149}} i van quedar relegades a l’àmbit domèstic i a la [[maternitat]].{{sfn|Porter|Teich|1994|p=202}}