Diferència entre revisions de la pàgina «Dones a la Revolució francesa»

retocs
(correcció (cas-cat))
(retocs)
Des de finals del {{segle|XX}}, els [[Historiador|historiadors]] han debatut sobre la participació les '''dones en la Revolució Francesa''' i quina repercussió a llarg termini va tenir sobre les [[Dones a França|dones franceses]]. Les dones no tenien drets [[Política|polítics]] a la [[Regne de França|França pre-revolucionària]]; se les consideraven ciutadanes «passives», obligades a confiar en els homes per determinar què era millor per a elles. Això va canviar notablement en teoria, ja que aparentment hi va haver grans avenços en el [[feminisme]], que va sorgir a [[París]] com a part d’una àmplia demanda de reforma social i política.
 
La [[Revolució Francesa]] (1789-1799) tenia com a objectiu alliberar [[França]] de [[Prejudici|prejudicis]] i [[Discriminació|discriminacions]] de l’l'[[Antic Règim]], amb el seu lema: ''[[Llibertat, igualtat, fraternitat|Llibertat, igualtat i fraternitat]]''. Les dones van exigir la [[Igualtat de gènere|igualtat entre els homes]] i després van passar a una demanda per acabar amb la [[dominació masculina]]. El seu principal vehicle d’agitaciód'agitació eren els [[Pamflet|pamflets]] i els clubs de dones, especialment la [[Societat de les Republicanes Revolucionàries]] (''Société des républicaines révolutionnaires'').
 
No obstant això, durant el transcurs dels fets, les dones van acabar quedant fora de la revolució. La revolució francesa tenia com a base ideològica diversos [[Filosofia|filòsofs]] de la [[il·lustració]], que van concebre idees com ara que ''«l’homel'home i la dona són éssers complementaris, l’homel'home essent superior a la dona, ja que ell es deixa portar per la raó mentre ella ho fa per l’úterl'úter»''. [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], un dels filòsofs més importants de l’èpocal'època, va caracteritzar la dona com a ''«especialment creada per complaure l’homel'home»'', i reitera el seu paper com a submisa i obedient. Per a la regeneració de costums destruïts per l’excessiul'excessiu luxe, la dissimulació i els vicis de l’l'[[aristocràcia]], la conducta de la dona ''«hauria de ser el més discreta possible i dedicada a la maternitat republicana»''.{{sfn|Morin|2009|p=13}}
<gallery mode="packed" heights="250">
Fitxer:Eugène Delacroix - La liberté guidant le peuple.jpg|''[[La llibertat guiant el poble]]'' al capdavant de la [[Revolució francesa de Juliol|revolució francesa de 1830]]
</gallery>
 
L'element [[Club dels Jacobins|jacobí]] (més [[Radicalisme|radical]]) al poder va abolir tots els clubs femenins l’octubrel'octubre de 1793 i va arrestar les seves líders. El moviment va ser aixafat. Devance explica la decisió en termes de l’èmfasil'èmfasi en la [[masculinitat]] en temps de [[guerra]], la mala reputació de [[Maria Antonieta d'Àustria|Maria Antoineta]] per la interferència femenina en els assumptes estatals i la supremacia tradicional masculina.{{sfn|Davance|1977|p=341-376}} Una dècada més tard, el [[Codi Napoleònic|''Codi napoleònic'']] va confirmar i perpetuar la condició de les dones com ''«segona classe»''.{{sfn|Abray|1975|p=43-62}}
 
==Els rols tradicionals de les dones==
{{VT|Rol de gènere}}
Les dones no tenien drets polítics a la França pre-revolucionària; no podien votar ni ocupar cap càrrec polític. Se les consideraven ciutadanes «passives», obligades a dependre dels homes per determinar què era millor per a elles. Van ser els homes els qui van definir aquestes categories i les dones es van veure obligades a acceptar la [[dominació masculina]] en l’àmbitl'àmbit polític.{{sfn|Scott|2009|p=34-35}}
 
Es va ensenyar a les dones a estar compromeses amb els seus marits i ''«tots els seus interessos ... [per mostrar] atenció i cura ... [i] fervor sincer i discret per la seva salvació»''. L’L'[[educació]] d’unad'una dona sovint consistia en aprendre a ser una bona esposa i mare; en conseqüència, no es suposava que les dones estiguessin implicades en l'àmbit polític, ja que el límit de la seva influència era la [[Criança d'infants|criança]] de futurs ciutadans. El paper servicial de les dones anteriors a la [[Revolució Francesa|revolució]] va ser potser millor exemplificat pel ''Codi de Frederic'', publicat el 1761 i atacat per [[Filosofia|filòsofs]] i publicacions de la [[il·lustració]].{{sfn|Bell|Offen|1983|p=29-37}}
 
L’L'''[[Encyclopédie]],'' molt influent a la [[dècada del 1750]], va fixar el to de la [[Il·lustració]], i les seves idees van exercir una influència sobre la posterior [[Revolució Francesa|Revolució a França]]. [[Louis de Jaucourt]] va escriure diversos articles sobre les dones a la societat i va criticar que ''«seria difícil demostrar que la regla del marit prové de la naturalesa, ja que aquest principi és contrari a la igualtat humana natural ... un home no té invariablement més força del cos, de la saviesa, de la ment o de la conducta que una dona ... L'exemple d'Anglaterra i Rússia demostra clarament que les dones poden tenir èxit en un govern moderat i despòtic ... ».''{{sfn|Bell|Offen|1983|p=29-37}}
 
Una de les majors influències que preveien les transformacions revolucionàries i republicanes en els [[Rol de gènere|rols de les dones]] va ser el [[Tractat (literatura)|tractat]] educatiu de [[Jean-Jacques Rousseau]], ''Emile'' (1762).{{sfn|Landes|1988}} Alguns homes [[Liberalisme|liberals]] van defensar la igualtat de drets per a les dones, inclòs el [[sufragi femení]]. [[Nicolas de Condorcet]] es va destacar especialment per la seva defensa, en els seus articles publicats al ''Journal de la Société'' de 1789 i en publicar ''De l'admission des femmes au droit de cité'' (De l'admissió de les dones al dret de ciutadania) el 1790.{{sfn|Williams|1976|p=151 i seg.}}{{sfn|Brookes|1980|p=314 i seg.}}
== Les reivindicacions de les dones ==
[[Fitxer:DDFC.jpg|miniatura|''[[Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana]], 1791'']]
Durant tot l’l'[[Antic règim|Antic Règim]], es considerava que les dones eren incapacitades moral i intel·lectualment i, per tant, necessitaven viure sota la tutela d’und'un home. Per aquest motiu, les grans lluites de les dones van ser pels [[drets civils]], la [[ciutadania]], la [[política]] i el dret al [[divorci]].{{sfn|Morin|2009|p=28}} Quan el rei [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] va demanar a tots els francesos que transmetessin les seves queixes a través dels ''Cahiers de Doléances'' (Llibres de queixes), les dones franceses es van manifestar demanant més [[educació]], oportunitats laborals, independència i autonomia, reiterant en els seus escrits (anònims o signats), la necessitat de la [[moral]] i les bones maneres de reformar la societat francesa.{{sfn|Morin|2009|p=25-313}} El màxim exponent femení de la literatura que va defensar aquestes reivindicacions va ser la [[Feminisme|feminista]] [[Olympe de Gouges]] (1748 - 1793), qui va estar sempre present en la lluita revolucionària i va escriure el 1791 la ''[[Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana]]''.{{sfn|Morin|2009|p=84-85}}
 
També tenim la baronessa neerlandesa [[Etta-Palm d'Aelders]], que residia a [[París]] i va participar al ''Cercle Social'' que va fundar el primer club polític que va admetre dones, la ''Confederació d'Amics de la Veritat''. Va participar en campanyes a favor del [[divorci]], ja que considerava que el matrimoni indissoluble treia la llibertat de les dones i la necessitat de la influència de la dona en un govern lliure, de manera que la dona fos treta de la seva posició inferior per convertir-se en la companya voluntària de l’homel'home i no en la seva esclava. Va intentar crear una societat que oferís aprenentatge a noies necessitades, però no va tenir gaire suport i va utilitzar els diners que recaptava per a l’educaciól'educació de tres nenes.{{sfn|Morin|2009|p=86-87}}
 
=== La ''Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana'' ===
{{AP|Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana}}
Aquest document escrit per [[Olympe de Gouges]] el 1791 contenia un preàmbul en el qual explicava les seves motivacions: que les dones fossin incloses en el debat polític i que es respectessin els seus drets, a més d’unad'una llista de disset articles que contenen aquests drets. Olympe de Gouges va escriure el document per tal de sensibilitzar els líders revolucionaris sobre la causa de la inclusió de les dones en el principi d’d'[[Igualtat de gènere|igualtat]] que proclamava la revolució.
 
L'apel·lació no va ser acceptada per les autoritats revolucionàries de l'època, ja que la [[Feminisme|feminista]] no estava associada a cap cercle polític important, i dos anys després, Olympe de Gouges va ser [[Pena de mort|condemnada a mort]] per haver criticat la condemna de [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] i donar suport als [[Girondí|girondins]] (l'ala més [[Conservadorisme|conservadora]] de la revolució).
 
=== El divorci ===
La introducció del [[divorci]] era un desig tant d’homesd'homes com de dones en aquell moment. La ''[[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà|Declaració dels drets de l’home i del ciutadà]]'' va polititzar la qüestió del [[matrimoni]], que es va plantejar a la llum de la llibertat,{{sfn|Morin|2009|p=28}} i l’article set de la ''[[Constitució francesa de 1791|Constitució de 1791]]'' va transformar el matrimoni en un contracte civil que es podia canviar com qualsevol altre. Es va establir que tant homes com dones podien presentar-se al divorci en el cas de:
# La bogeria d’und'un dels cònjuges;
# Sentència a penes angoixants o infames;
# Crims, delictes o injúries greus d'un contra l'altre;
 
=== Els drets civils ===
El dret revolucionari tractava la dona com algú legalment capaç, qui podia dur a terme qualsevol acte o contracte sense l’autoritzaciól'autorització del marit. El dret de primogenitura i els drets de masculinitat van ser abolits el 1790, augmentant l’autonomial'autonomia de les filles que ara podrien gaudir de la seva [[majoria d'edat]].{{sfn|Morin|2009|p=90}} Les noves lleis sobre igualtat d’d'[[herència]] van fer que tots els fills i filles fossin hereus dels seus pares i els poders paterns sobre els seus fills acabessin quan el jove complia vint-i-un anys, que era la majoria d’edatd'edat fixada en aquella època. A partir d’aquestad'aquesta edat, totes les noies i nois podien casar-se sense l'autorització del pare.{{sfn|Godineau|2003|p=220-221}}
 
=== La ciutadania política ===