Didàctica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
La '''didàctica''' és la disciplina científico-pedagògica que té com a objecte d'estudi el procés d'[[ensenyament]]-[[aprenentatge]]. És per tant la part de la [[pedagogia]] que s'ocupa dels sistemes i mètodes pràctics d'[[ensenyament]] destinats a plasmar en la realitat les directrius de les teories pedagògiques. Molt vinculada amb altres ciències pedagògiques (com, per exemple, l'[[organització escolar]] i l'[[orientació educativa]]), la didàctica pretén fonamentar i regular els processos d'ensenyament i aprenentatge.
 
Els components que actuen en l'acte didàctic són:
Línia 8:
* Les estratègies metodològiques.
 
La didàctica es pot entendre com pura [[tècnica]] o [[ciències aplicades|ciència aplicada]] i com [[teoria]] o [[ciència bàsica]] de la instrucció, [[educació]] o formació.
 
La didàctica és també [[art]], si ho considerem com la manera d’entendre,transformar i percebre la realitat amb estètica, poètica i forma bella. Així, el caràcter artístic en l'acció ve donat per la seua espontaneïtat, idiosincràsia, dinamicitat, per la seua adaptabilitat a les característiques de cada situació.
 
Els diferents models didàctics poden ser models teòrics (descriptius, explicatius, predictius) o models tecnològics (prescriptius, normatius).
 
La història de l'educació mostra l'enorme varietat de models didàctics que han existit. La majoria dels models tradicionals se centraven en el professorat i en els continguts. Els aspectes metodològics, el context i, especialment, l'alumnat, quedaven en un segon pla.
 
Com resposta al verbalisme i a l'abús de la memorització típica dels models tradicionals, els models actius (característics de l'[[escola nova]]) busquen la comprensió i la creativitat, mitjançant el descobriment i l'experimentació. Aquests models solen tenir un plantejament més científic i democràtic i pretenen desenvolupar les capacitats d'autoformació.
 
Avui dia, l'aplicació de les ciències cognitives a la didàctica ha permès que els nous models didàctics siguin més flexibles i oberts, i mostrin l'enorme complexitat i el dinamisme dels processos d'ensenyament-aprenentatge.
 
Cal distingir:
*Didàctica general, aplicable a qualsevol individu.
*Didàctica diferencial, que té en compte l'evolució i característiques de l'individu.
*Didàctica especial, que estudia els mètodes específics de cada matèria o assignatura (com per exemple [[didàctica de la llengua]] o de la música)