Diggers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
== Camps de diamants i disputes de terra ==
[[Fitxer:LINDLEY(1873)_Adamantia_p358.jpg|miniatura|Mapa (1873)]]
En els anys 1870-1871 un gran nombre de miners es va desplaçar a Griqualàndia Occidental i es va establir als camps de diamants a prop de l'encreuament dels rius [[Vaal]] i [[Riu Orange|Orange.]] Això era terra a través de las qual els griques s'havien mogut regularment amb els seus ramats i estava situada en la part que reclamaven tant el cap griqua [[Nicholas Waterboer]] i els bòers de l'Estat Lliure d'Orange.
El 1870, el president del Transvaal [[Marthinus Wessel Pretorius]] va declarar els camps de diamant com propietat bòer i va establir un govern provisional sobre els camps de diamant. L'administració d'aquest govern no fou satisfactòria ni pels bòers, ni pels diggers (els miners picadors), ni pels griques ni pels indígenes [[tswana]] i altres. La tensió va créixer ràpidament entre les parts fins que un antic mariner britànic, [[Stafford Parker]], va organitzar una part dels diggers per expulsar de l'àrea els oficials del Transvaal
=== República dels Miners (1870-71) ===
El 30 de juliol de 1870 a la població de Klipdrift, Stafford Parker va declarar la república independent de Klipdrift (també coneguda com la república dels miners [Digger's Republic], la República Lliure [Free Repúblic], la república d'Adamanta o la República de Griqualàndia de l'Oest) i fou també escollit President. Klipdrift fou rebatejada poc després "Parkerton" del nom del nou president, que va començar per recollir impostos (sovint a punta de pistola). Faccions de la República van implorar a l'Imperi britànic que imposés la seva autoritat i annexionés el territori.
El desembre del mateix any aproximadament 10 000 colons britànics van establir la seva residència a la nova república. La república es va estendre fins al riu [[Vaal]], però va existir per un temps extremadament curt. Durant l'any següent, una força bòer va intentar sense èxit recuperar el territori a través de negociacions. El governador britànic del Cap Sir Henry Barkly va ser sol·licitat com a mediador. Barkly va nomenar el Comitè Keate per escoltar les evidències de dret de les dues parts, i en el famós "Premi Keate", va dictaminar contra les repúbliques [[bòer]]s i a favor de Nicholas Waterboer.
== Govern britànic (1871-1880) ==
A aquesta conjuntura, Waterboer va oferir col·locar el territori griqua sota l'administració de la [[Reina Victòria del Regne Unit|reina Victòria.]]
L'oferta va ser acceptada, i el 27 d'octubre de 1871 el districte dels griques incloent la república dels miners, i juntament amb algun territori adjacent que el [[República del Transvaal|Transvaal]] reivindicava, va ser proclamat territori britànic sota el nom de colònia de Grigualàndia Occidental.<ref>[http://www.sahistory.org.za/archive/rock-which-future-will-be-built "'The rock on which the future will be built' | South African History Online"]. </ref><ref>[http://books.google.co.za/books?id=ON71wM6U0ZMC&pg=PA61&lpg=PA61&dq=%22Keate+Award%22&source=bl&ots=FZKBbHtpjh&sig=BugWnO1HPa_48swkFk3ZI5xfEHM&hl=en&sa=X&ei=3l19ULXtFcrKhAebq4CICw&ved=0CDIQ6AEwBTgK#v=onepage&q=%22Keate%20Award%22&f=false "Kimberley: Turbulent City - Brian Roberts - Google Books"]. </ref><ref>[http://www.sahistory.org.za/dated-event/republic-klipdrift-proclaimed "The Republic of Klipdrift is proclaimed | South African History Online"]. </ref>
| |||