Diferència entre revisions de la pàgina «Dinastia Antonina»

m
neteja i estandardització de codi
(referència)
m (neteja i estandardització de codi)
 
{{Infotaula d'organització}}
La '''Dinastia Antonina''' va ser la quarta [[dinastia]] que governà l'[[Imperi Romà]] després de la breu [[Dinastia Flàvia]]. Van regir l'Imperi entre els anys [[96]] i [[192]] dC. Els emperadors d'aquesta dinastia van ser, per ordre de regnat: [[Nerva]], [[Trajà]], [[Adrià]], [[Antoní Pius]], [[Marc Aureli]] (compartint temporalment el poder amb [[Luci Ver]]) i [[Còmmode]]. Els cinc primers són coneguts com els [[Els cinc bons emperadors|Bons Emperadors]]. Els '''Bons Emperadors''' o '''Cinc Bons Emperadors''' eren coneguts per la seva política moderada, que contrastava amb el caràcter tirànic i opressiu dels seus successors, i van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la [[Pax Romana]]. El seu govern va succeir durant el període de màxima esplendor de Roma, en què assolí la màxima expansió territorial, prosperitat econòmica i cultural. La historiografia acostuma a donar la major part d'aquesta responsabilitat al (generalment) bon govern i administració dels emperadors d'aquesta família.
 
El període dels cinc bons emperadors va ser particularment notori pel mètode pacífic que es va donar per a la successió: cadascun d'ells triava el seu successor adoptant un hereu, així prevenint el caos polític que anteriorment s'havia iniciat cada cop que hi havia una successió. El nomenament com a hereu per part de Marc Aureli del seu fill Còmmode va ser un gran error, i que va suposar la fi de la Pax Romana. Marc Aureli va ser un bon emperador, també conegut com a [[filòsof]] [[estoïcisme|estoic]].
2.184.621

modificacions