Diferència entre revisions de la pàgina «Dinoflagel·lats»

m
neteja i estandardització de codi
m (eliminant el camp autoritat, ja és a WD)
m (neteja i estandardització de codi)
* ''[[Blastodiniophyceae]]''
}}
Els '''dinoflagel·lats''' (''Dinoflagellata'', del [[Grec modern|grec]] ''dinos'', girant i del [[llatí]], ''flagellum'', fuet) són un extens [[fílum]] d'[[alveolat]]s flagel·lats. La majoria de les espècies són unicel·lulars i formen part del [[plàncton]] marí, si bé n'hi ha d'aigües dolces i de colonials. Les poblacions es distribueixen en funció de la temperatura, la salinitat i la profunditat. Prop de la meitat dels dinoflagel·lats són [[fotosíntesi|fotosintètics]] i constitueixen el grup més gran d'[[algues]] [[eucariotes]] a part de les [[diatomea|diatomees]]. Com que són productors primaris, constitueixen una part important de la [[cadena alimentària]] aquàtica. Certes espècies fotosintètiques, les [[zooxantel·la|zooxantel·les]], són [[endosimbiosi|endosimbiòtiques]] d'animals ([[corall]], [[anemona|anemones]] i [[cloïsses]]) i eucariotes unicel·lulars marins, desenvolupant un important paper en la biologia dels [[escull de corall|esculls de corall]]. Altres dinoflagel·lats són depredadors d'altres eucariotes unicel·lulars i algunes formes són paràsites (vegeu per exemple, ''[[Oodinium]]'' i ''[[Pfiesteria]]''). Alguns dinoflagel·lats són responsables de les [[Marea roja|marees roges]], en les que sintetitzen potents [[toxines]].
 
== Morfologia ==
El tret més característic dels dinoflagel·lats és la presència d'un solc transversal i un altre de longitudinal, de cada un dels quals s'origina un [[flagel]], que proporciona als dinoflagel·lats uns moviments característics. Els dos flagels són dissimilars. L'anomenat flagel longitudinal, s'estén cap enrere, mentre que l'altre forma un cercle lateral i és denominat flagel transversal. El flagel transversal proporciona la major part de la força que propulsa la cèl·lula i genera sovint un moviment giratori característic. El flagel longitudinal funciona principalment com a timó, encara que també produeix una certa força propulsora.
 
Els dinoflagel·lats tenen una coberta cel·lular complexa anomenada [[anfiesma]], integrada per [[vesícula|vesícules]] planes anomenades [[alvèol]]s. En algunes espècies, aquestes es recolzen en plaques de [[cel·lulosa]] entrellaçades que componen una espècie d'armadura anomenada [[teca]]. La teca pren diverses formes depenent de l'espècie i de vegades de l'etapa vital del dinoflagel·lat. En moltes espècies també es troben [[extrusoma|extrusomes]] fibroses. Tot això, junt amb altres detalls estructurals i genètics, indica una relació propera entre els dinoflagel·lats, i els [[apicomplex]]os i [[ciliat]]s, que són designats col·lectivament [[alveolat]]s.
 
Presenten [[cloroplast]]s en forma de discs o varetes amb [[clorofil·la|clorofil·les]] "a" i "c" i algunes [[xantofila|xantofil·les]] específiques. Les diferents combinacions de pigments els proporcionen una coloració groga, bruna groguenca, bruna, verd-blava, etc. Els [[pirenoide]]s es troben junt al cloroplast, no en el seu interior, i s'hi emmagatzema [[midó]] i [[greix]]. Els cloroplasts de la majoria dels dinoflagel·lats fotosintètics estan envoltats per tres membranes, cosa que suggereix que provenen probablement de la ingestió d'algun tipus d'alga. Tanmateix n'hi ha que tenen [[cloroplast]]s amb diferents pigmentacions i estructures, alguns dels quals conserven un nucli. Això suggereix que els cloroplasts varen ser incorporats per diversos esdeveniments [[endosimbiosi|endosimbiòtics]] que implicaven formes ja acolorides o secundàriament descolorides. El descobriment de [[plastidi]]s en els [[apicomplex]]os va dur a pensar que havien estat heretats d'un avantpassat comú a tots dos grups; tanmateix no els té cap de les línies basals.
 
== Cicle vital ==
En la majoria dels dinoflagel·lats, el nucli és dinocarió durant tot el cicle vital. Són generalment [[haploide]]s i es reprodueixen sobretot per [[fissió binària]], però la reproducció sexual també es dóna. Aquesta té lloc per la fusió de dos individus per formar un [[zigot]], que pot seguir sent mòbil a la manera típica del dinoflagel·lat o formar un [[quist]] immòbil, que experimenta més endavant una [[meiosi]] per produir noves cèl·lules haploides.
 
Així per exemple, quan les condicions arriben a ser crítiques, generalment per falta d'aliment o per inexistència de llum, dos dinoflagel·lats es fusionen formant un [[planozigot]]. Aquest continua la seva mobilitat fins que després d'uns quinze dies perd els seus flagels. A continuació ve una etapa no molt diferent de la hibernació anomenada [[hipnozigot]]. La membrana s'expandeix obrint la teca, el protoplasma es contrau i es forma una nova teca més dura. Algunes vegades es formen fins i tot espines. El quist acabat de formar es diposita en el fons marí. Quan les condicions tornen a ser favorables, trenca la seva teca, passa per una etapa temporal anomenada [[planomeiocit]] i després retorna ràpidament a la forma dinoflagel·lada de principi del cicle.
* Faust, M.A. and Gulledge, R.A. 2002. Identifying Harmful Marine Dinoflagellates. ''Contributions from the United States National Herbarium'' '''42''': 1 - 144.
* Hoek, C. van den, Mann, D. G. and Jahns, H. M. (1995). ''Algae : An introduction to phycology'', Cambridge University Press, UK.
* [http://www.ucl.ac.uk/GeolSci/micropal/dinoflagellate.html Dinoflagellates]. MIRACLE. URL accessed on 5 February 2006.
* Sluijs, A., Pross, J., Brinkhuis, H. (2005). From greenhouse to icehouse; organic-walled dinoflagellate cysts as paleoenvironmental indicators in the Paleogene. Earth-Science Reviews 68, 281-315.
* Rapport, Josh. [http://www.mbari.org/staff/conn/botany/dinos/repro.htm "Dinoflagellate reproduction."] DinoflagellateHabitat, Ecology, and Behavior (05 Jan. 2005). URL accessed on 5 February 2006.
2.183.538

modificacions