Dionisio Ridruejo Jiménez: diferència entre les revisions

== Biografia == ▼

Va estudiar amb els [[marista|maristes]] a [[Segòvia]] i després amb els [[Companyia de Jesús|jesuïtes]] a [[Valladolid]] i a Madrid. Va ingressar en la Universitat Maria Cristina d'[[El Escorial]]. En 1933 es va afiliar a [[Falange Española]] i va ocupar càrrecs polítics; se li deuen dos versos de la lletra de l'himne falangista ''Cara al sol'': "Volverán banderas victoriosas/al paso alegre de la paz". ▼

Durant la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] va ser Director General de Propaganda del bàndol franquista. En 1940 va fundar amb [[Pedro Laín Entralgo]] la revista ''Escorial'' i en 1941 va marxar com a soldat ras voluntari a la [[División Azul]] que va anar a lluitar en [[Rússia]] al costat de les tropes alemanyes. A la seva tornada, no obstant això, es va enfrontar amb el règim del general [[Francisco Franco]], no perquè s'inclinés cap a posicions liberals, sinó perquè el dictador es comportava com un governant revengista que, més que seguir les línies de la revolució falangista, es lliurava als corrents més conservadors i pretenia destruir els adversaris. Com el mateix Ridruejo escriví, Franco fingia «la suprema defensa de la nostra generació» mentre entonava «el càntic dels drets incondicionals» i predicava «una espècie de revengisme esportiu, donant a l'honrosa tasca del Poder una categoria de pagament de gratificacions». La seva discrepància la va exposar en persona al mateix Franco: el va acusar d'utilitzar la [[Falange Española|Falange]] fins a la traïció, li va dir que el comandament no ho legitima tot, i que, en lloc d'encarnar la revolució, pretenia ser un àrbitre entre forces contradictòries, i amb això establia un règim polític impopular que només administrava la fam, cedia davant les pressions eclesiàstiques, sostenia una justícia arbitrària i se sostenia gràcies a un exèrcit opressor. Va concloure dient que el «Règim s'enfonsa com a empresa encara que se sostingui com a embull». Trenca, doncs, amb el règim franquista el 1942 i deixa tots els seus càrrecs públics; és bandejat a la ciutat de [[Ronda]] i a [[Sant Cugat del Vallès]] en 1947. ▼

Des de 1951 va residir a Madrid i es dedicà a donar conferències lluitant per liberalitzar el règim de Franco. Malgrat tot, la seva pertinença als antics combatents franquistes, li permet una llibertat d'actuació que mai haguessin pogut gaudir els antics republicans. De fet, aconsegueix nomenaments oficials a l'estranger o col·laboracions periodístiques pagades que li permeten subsistir, malgrat les dificultats que va sofrint. L'equip que va constituir en els seus anys de jerarca falangista ([[Gonzalo Torrente Ballester]], [[Xavier de Salas]], [[Juan Ramón Masoliver]], [[Josep Maria Fontana i Tarrats]], [[Samuel Ros]], [[Román Escotat]], [[Carles Sentís]], [[Antonio de Obregón]], [[Martínez Barbeito]], [[Edgar Neville]], [[Luis Escobar]], [[Manuel Augusto García Viñolas]], [[Pedro Laín Entralgo]], [[Luis Rosales]], [[Luis Felipe Vivanco]], etc.), «el menys sectari de tots els que es van constituir durant la guerra» segons ell, sempre va estar, d'una o altra forma, per a donar-li una mà. ▼

En 1956 és empresonat per participar en un moviment revolucionari en el qual col·labora amb militants del [[PCE]] sense saber-ho, perquè aquests mantenen en secret la seva militància (entre ells hi ha [[Fernando Sánchez Dragó]] i [[Javier Pradera]]). En 1957 denuncia la situació política en un ''Informe confidencial'' lliurat a Franco. Acusat d'haver fundat el grup polític «[[Acció Democràtica]]» fou empresonat una altra vegada i va ser sotmès a dos processos. Va exercir la docència als Estats Units a principis dels anys seixanta. En 1962 va acudir a una trobada a [[Munic]] entre dirigents de l'oposició de l'interior i de l'exili, batejat per la premsa oficial el ''[[contuberni de Munic]]''; un any abans havia hagut de publicar a [[Buenos Aires]] el seu llibre ''Escrito en España'', que la censura no va deixar publicar a la Península. Per tot això va haver d'exiliar-se a [[París]] des de 1962 fins a 1964. ▼