[[Fitxer:X43a2 nasa scramjet.jpg|miniatura|[[X-43A]] amb un motor scramjet acoblat a la part inferior.]]
L''''estatoreactor de combustió supersònica''', més conegut pel seu nom en [[idioma anglès|anglès]] '''''scramjet''''',<ref> Jorge García de la Costa [http://books.google.cat/books?id = hx1TcFb8YrIC & printsec = frontcover & hl = ca & source = gbs_summary_r & cad = 0 Terminologia aeronàutica]</ref> és una variació d'un [[estatoreactor]] amb la diferència que una part o la totalitat del procés de combustió es duu a terme a velocitat supersònica. A majors velocitats, cal una combustió supersònica per maximitzar l'eficiència del procés de combustió. Les projeccions per a la velocitat d'un motor scramjet (sense aportació addicional d'oxidant) varien entre Mach 12 i Mach 24 (velocitat orbital). El [[X-30]] en proves només ha arribat a una velocitat de Mach 17, a causa de problemes en el tipus de combustió. Com a contrast, el més ràpid dels avions convencionals, que utilitzen l'aire per sustentar-se, és el [[Lockheed SR-71]] de les [[Forces Aèries dels Estats Units]], aconseguint aproximadament Mach 3,4 i els coets del [[Programa Apollo]] van aconseguir Mach 30.
