Giovanni Marco Rutini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
repetit
Línia 3:
 
== Biografia ==
El [[1739]], comença els estudis musicals al Conservatorio della Pietà dei Turchini de [[Nàpols]] amb [[Nicola Fago]] ([[clavicèmbal]]), [[Leonardo Leo]] ([[composició musical|composició]]) i V.A. Pagliarulo ([[violí]]). El [[1748]], és professor de clavecí a [[Praga]], després ocupa diferents llocs a [[Berlín]], [[Dresden]], [[Sant Petersburg]] on és professor de clavecí de la futura [[Caterina II de Rússia|Catherine II]]. Torna a Florència el [[1761]] i s'hi casa.
 
El 1748 es traslladà a Praga, on fou mestre de clavicèmbal. El ressò que aconseguí li permeté d'exhibir-se durant els anys següents a les corts de ciutats com [[Dresden]] i [[Berlín]]. Des del 1758 visqué a [[Sant Petersburg]], on les seves composicions i òperes foren molt apreciades i on és professor de clavicèmbal de la futura [[Caterina II de Rússia|Catherine II]].<ref name=autogenerated1>{{ref-publicació|cognom=Jonášová |nom=Milada |enllaçautor= |coautors= |any=2008 |mes=October |títol=Italští operní skladatelé v Praze |publicació=Harmonie |volum= |exemplar=9 |pàgines=10–12 |id= |url= |consulta=2008-09-08 |citació= }}</ref> El 1761 tornà a Florència i s'hi casa. Entre el 1762 i el 1777 compongué catorze òperes, entre les quals destaquen ''I matrimoni in maschera'' (1763) i, sobretot, ''L'olandese in Italia'' (1765), que del 1765 al 1770 fou representada als principals teatres italians. Durant aquests anys Rutini continuà les seves tasques d'intèrpret i mestre de clavicèmbal, instrument per al qual compongué fins als últims anys de la seva vida. Cap a [[1770]] esdevé mestre de la capella ducal de [[Mòdena]] tot i que viu a Florència. Va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de [[Bolonya]] i amic del [[Giovanni Battista Martini|Pare Martini]].<ref>{{format ref}} http://www.tesorimusicalitoscani.org/catalogo_eng.asp?aut=54</ref>