Revisió del 10:06, 4 maig 2020 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.419 edits Robot normalitza infotaula persona ← Edició anterior		Revisió del 22:50, 1 jul 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 3: == Biografia == Haidinger va néixer a [[Viena]]. El seu pare, Karl Haidinger, va contribuir al desenvolupament de la ciència mineralógica durant la segona meitat del segle [[Segle XVIII\|XVIII.]] <ref>Wurzbach, C. von (1861): Biographisches Lexikon des Kaisterhums Oesterreich, vol.7 = 444 p., L. C. Zamarski, Wien. </ref> Havent estudiat a l'Escola Normal de Santa Ana, i assistit a classes a la universitat, Wilhelm, a l'edat de disset anys, va ser reclamat com a ajudant pel professor [[Friedrich Mohs]] (1773-1839) per treballar en el Museu Universal Joanneum de [[Graz]], i cinc anys més tard, el va acompanyar a Freiberg, [[Saxònia]], en la transferència dels seus treballs a l'Acadèmia de la Mineria d'aquesta ciutat. L'any 1822 Haidinger va visitar França i Anglaterra amb el comte Breunner, decidint posteriorment instal·lar-se a la ciutat d'Edimburg. Allí traduï a l'anglès, amb l'afegit d'aportacions pròpies, l'obra ''Grundriss Mohs der Mineralogie'', publicada a Edimburg en tres volums, sota el títol de Tractat de Mineralogia (1825). Després d'un recorregut pel nord d'Europa, inclosos els districtes miners escandinaus, va assumir la direcció científica de la fàbrica de porcellana d'Elbogen pertanyent als seus germans. Línia 11: Després de la creació de l'Institut Geològic Imperial, va ser nomenat el seu director en 1849, important càrrec que va ocupar durant disset anys. Va ser triat membre del ''Consell Imperial d'Agricultura i Mines'', i membre de l'Acadèmia Imperial de Ciències de Viena. També va contribuir a l'organització de la societat Naturwissenschaften der Freunde. Com a físic altament qualificat, Haidinger va ser un dels promotors més actius dels avanços científics a Àustria. Va ser el primer a observar el fenomen òptic actualment denominat [[raspall de Haidinger]], relatiu a la capacitat de moltes persones de percebre la polarització de la llum en forma de taques difuses. Així mateix, com a part de les seves recerques va estudiar el comportament òptic dels minerals, la qual cosa el va conduir al descobriment del [[pleocroisme]].<ref>Haidinger, W. (1845): Über den Pleochroismus der Krystalle. </ref><ref>Haidinger, W. (1854): Pleochroismus einiger Augite und Amphibole. </ref> Va rebre el títol de cavaller l'any 1865 i, l'any següent, es va retirar a la seva finca de Dornbach prop de Viena, on va morir el 19 de març de 1871.

Wilhelm Karl von Haidinger: diferència entre les revisions