Diferència entre revisions de la pàgina «Josep Maria Tarridas i Barri»

afegir referències
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
(afegir referències)
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Sant Pol de Mar al mestre Josep M Tarridas i Barri.jpg|miniatura|Monumemt al mestre Josep Maria Tarridas i Barri (Sant Pol de Mar).]]
'''Josep Maria Tarridas i Barri''' ([[Sant Pol de Mar]], [[Maresme]], [[19 de novembre]] de [[1903]] - [[Madrid]], [[6 de gener]] de [[1992]]) fou un popular [[compositor]] amb una llarga i diversa trajectòria musical, enfocada a diferents camps populars com la [[sardana]] i els ballables. Va adquirir molta fama amb el seu [[pasdoble]] ''Islas Canarias''.<ref>{{Ref-web|títol=Tarridas i Barri, Josep Maria - Músics per la Cobla|url=https://www.musicsperlacobla.cat/compositor/391/tarridas-i-barri-josep-maria|consulta=2020-07-01|llengua=|editor=|data=|cognom=Músics per la Cobla}}</ref>
 
Rebé la seva primera formació musical del mataroní (establert a Sant Pol) [[Francesc Casellas i Castellet]]. El [[1922]] va fundar la [[cobla Llevantina]], de [[Calella]], de la qual en fou director durant dotze anys, actuant-hi de primer [[tenor]] i també de [[tible]]. També va ser el fundador de l'Orfeó La Barretina, de [[Malgrat de Mar]].<ref>{{Ref-web|títol=El Cotarro, por José Carlos Marrero|url=http://www.diariodeavisos.com/2012/11/cotarro-por-jose-carlos-marrero-11/|data=2012-11-24|consulta=2020-07-01|llengua=es-ES|nom=Ricardo|cognom=Herrera|editor=Diario de Avisos}}</ref>
 
Va fer continuades incursions en el camp dels ballables (''Islas Baleares'', el vals per a orquestra de festa major amb tenora ''Nits d'Andorra'', etc.); al cinema amb peces com ''Mi barco velero'' o ''A la luz de la luna''; al camp simfònic per a orquestra i per a banda, etc. Però mai va deixar la sardana, en va compondre més d'un centenar, malgrat la circumstància d'haver viscut molt temps fora de Catalunya, concretament a Madrid, des d'on feia i enviava les seves composicions.<ref>{{Ref-web|títol=Tarridas i Barri, Josep Maria|url=http://arxmusical-massague.com/tarridas-i-barri-josep-maria|consulta=2020-07-01|llengua=|editor=|data=|cognom=Arxiu Musical Massagué}}</ref>
 
També va escriure obres lliures per a cobla: els poemes per a dues cobles ''Excursió a muntanya'' (1949) i ''Tardor i primavera''.<ref>{{Ref-web|títol=Obres compostes per tarridas-i-barri-josep-maria :: PortalSardanista|url=https://portalsardanista.cat/enciclopedia/sardanes/2/25|consulta=2020-07-01|llengua=|editor=|data=|cognom=Portal Sardanista}}</ref>
 
==''Islas Canarias''==
 
Tarridas fou el compositor de la cançó que més ha popularitzat a [[les Canàries]] al món, el [[pasdoble]] ''Islas Canarias'', creat el [[1935]], en col·laboració amb el mestre [[Joan Picó]], una obra inspirada en un arxipèlag que mai no havia trepitjat. El mateix Tarridas va reconèixer el 1985, en un homenatge que li van tributar les autoritats canàries, que havia concebut la cèlebre composició partint d'enregistraments del folklore de les illes. El pasdoble va ser estrenat pel saxofonista català Casanovas. El primer intèrpret que la va gravar en disc va ser [[Ramon Tusquets]]. Tarridas va explicar en certa ocasió que havia conegut la seva esposa quan una orquestra tocava el seu popular pasdoble i que la seva filla va néixer mentre a l'habitació contigua sonava ''Islas Canarias''. Va ser també autor d'obres com ''Canarias bendita'', ''Suspiros canarios'' i ''Clavelina'', aquesta última una sarsuela sobre una obra de [[Benito Pérez Galdós]].<ref>[http{{Ref-publicació|article=Josep María Tarridas, autor del pasodoble 'Islas Canarias'|url=https://www.elpais.com/articulodiario/agenda1992/Josep01/Maria10/Tarridasagenda/autor/pasodoble/Islas/Canarias/elpepigen/19920110elpepiage_4/Tes/ Comentari de ''Islas Canarias'' el dia de la seva mort al diari ''694998004_850215.html|publicació=El País'']|data=1992-01-09|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=Carmelo|cognom=Martin}}</ref>
 
== Referències ==
8.684

modificacions