Muhàmmad aix-Xafra: diferència entre les revisions

'''MuhammadAbu-Abd-Al·lah IbnMuhàmmad ibn Alí Ibnibn FarayFàraj al-Qirbilyaní al-QirbiliäniAndalussí''' —en [[àrab]] '''أبو عبد الله محمد بن علي بن فرج القربلياني الأندلسي''', ''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn ʿAlī ibn Faraj al-Qirbilyānī al-Andalusī''— ([[Crevillent]], segona meitat del {{Segle|XIII}} - [[Emirat de Granada|Granada]], [[1360]]), més conegut com a '''MuhammadMuhàmmad alaix-ShafraXafra''' (—en àrab '''محمد الشفرة''', ''Muḥammad ax-Xafra'', de ''Shafraxafra'', bisturí‘fulla d'afaitar’ en [[idioma àrab<ref>{{Ref-llibre|àrab]])cognom=Castells Criballes|any=2007|isbn=978-84-412-1546-7|pàgines=s.v. "شفر"|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|data=|mes=|llengua=|nom=Margarida|edició=|url=|títol=Diccionari Àrab-Català|capítol=|nom2=Dolors|cognom2=Cinca Pinós|citació=}}</ref>— , va ser un [[mèdicmetge]]-[[cirurgià]] [[Al-Àndalus|andalusí]].

Va néixer en la localitat de [[Crevillent]] (denominadaanomenada aleshores ''QirbilyänQirbilyan'' quani pertanyiapertanyent al [[TaifaEmirat de MurciaMúrsiya|Regne de Múrcia]], d'aquí ella seuseva sobrenom''[[nisba]]'' d'''al-QirbiliäniQirbilyaní'') en la segona meitat del {{segle|XIII|s}} (el seu any de naixença no s'ha pogut determinar d'una forma exacta, encara que s'estima proper a [[1270]]). Fill del metge herbolari del poble, va aprendre des de la infància les bases de la curació i tractament per mitjà de les plantes de forma empírica.

Posteriorment es va traslladar a [[València]] per a formar-se en la teoria i la pràctica de la medicina, cirurgia i tractament de lesions i fractures, on va estudiar amb el metge [[Abd -Al·lah Ibnibn SiräySiraj]]. A requeriments delde raisl'arrais de Crevillent va regressar a exercir l'ofici de metge en el seu poble que, després de la conquesta del [[TaifaEmirat de MurciaMúrsiya|Regne de Múrcia]] pels castellans cap a [[1245]] va tindre un estatus jurídic especial fins a [[1318]], convertint-se en el principal nucli de població musulmà semi-independent de l'est de la península Ibèrica.

La seva fama va anar augmentant per tot el territori andalusí, sent sol·licitats els seus serveis mèdics per les principals famílies de la noblesa i la reialesa musulmana. Per aquest motiu, i també pel creixent domini cristià, es va traslladar a [[Granada (Andalusia)|Granada]]. Després va entrar al servei del [[sultà Naser]]Nasr, de Cadis[[Guadix]], al que va guarir d'una greu malaltia. Als quaranta o quaranta-cinc anys, i a causa del clima d'inestabilitat política i militar dea l'Espanya musulmanaÀndalus, va moure's al nord d'Àfrica, instal·lant-se en la ciutat marroquina de [[Fes (El Marroc)|Fes]]. Allí va redactar diversos manuscrits de medicina i cirurgia, destacant el ''Kitab al Istiqsa-istiqsà'', un tractat sobre els [[tumor]]s. De la seva obra es conserven tres manuscrits en la Reial Biblioteca de Fes.

Amb més de vuitanta anys d'edat, famós i respectat, alaix-ShafraXafra va sentir enyorança per la seva terra, per la qual cosa va regressar al continent europeu a la fi de [[1359]], detenint-se a [[Emirat de Granada|Granada]], on va morir el [[6 de febrer]] de [[1360]].