Revisió del 11:23, 12 abr 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 08:44, 2 jul 2020 modifica desfés Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 354.379 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 23: }} {{Guerres romano-búlgares}} La '''Batalla d'Adrianòpolis''' va tenir lloc el 22 de juny del 813 dC, prop de la ciutat del mateix nom (actual [[Edirne]], a la Turquia Europea). Dos anys abans, el 811, [[Crum]], emperador dels búlgars, va derrotar Nicèfor després que aquest fes una ofensiva en territori búlgar. Crum va prendre [[Debelt]] el que va obligar a l'emperador romà d'Orient Miquel I Rangabé a emprendre una campanya contra els búlgars, de la que eren partidaris els [[monestir de Studion\|monjos estudistes]] de Constantinoble, ja que la veien com a una ''guerra santa''. En el seu atac a [[Mesèmbria]], Crum es va apoderar d'importants quantitats d'or, plata i munició ([[foc grec]]). Després va tornar sobre [[Tràcia]] i va marxar cap al sud, acampant a Mersinica, prop d'Adrianòpolis. Miquel I, va alinear les seves tropes contra els búlgars, però cap dels dos bàndols va atacar durant dues setmanes. Finalment, el 22 de juny del 813 els romans d'Orient van atacar, però foren immediatament posats en fuga. Posteriorment a la batalla les tropes búlgares assetjaren Constantinoble. ==Context històric== L'exèrcit bizantí de l'emperador [[Nicèfor I]] havia sigut derrotat pels búlgars en la [[batalla de Pliska]] l'any [[811]], cosa que els va deixar en una situació difícil. L'emperador va morir en combat i el seu fill, [[Estauraci]], (que havia de ser el seu successor), va ser ferit greument i fou deposat a la tardor del mateix any, després d'un cop d'estat. [[Miquel I Rangabé]], el [[curopalata]] (majordom de palau) i cunyat d'Estauraci es va proclamar emperador.{{sfn\|Kajdan\|1991\|p=1946}}{{sfn\|Finlay\|1853\|p=127}} [[Imperi Búlgar\|Bulgària]] també havia patit moltes pèrdues humanes i materials durant la campanya de Nicèfor I, i necessitaven temps per reorganitzar-se. A l'any següent van avançar cap a l'interior de Tràcia i la vall del riu [[Estrimó]]. Van capturar moltes ciutats i els ciutadans van ser desplaçats cap al nord del riu [[Danubi]] en territori búlgar. Aquesta progressió va causar tant de pànic entre la població ~~bizantina~~romana d'Orient de la frontera que van preferir abandonar les ciutats abans de ser atacats. [[Miquel I Rangabé\|Miquel I]] va organitzar un exèrcit però quan tot just acabava de sortir de Constantinoble va haver de tornar per fer front a una conspiració.{{sfn\|Angelov\|i altres\|1981\|p=138}} La tardor del [[812]] els búlgars van oferir signar un tractat de pau, però l'emperador romà d'Orient va refusar, segons diu el cronista [[Teòfanes el Confessor]] a causa de mals consellers, però probablement el motiu era el punt 3 del [[tractat entre Bulgària i Bizanci del 716]] que establia que "Els refugiats [emigrants o desertors] de qualsevol dels dos bàndols s'hauran de rendir si formen part d'un complot contra les autoritats."<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.497</ref> Aquest apartat havia estat convenient per als bizantins durant el segle VIII perquè els emperadors no comptaven amb un ampli suport, en canvi després de la crisi de Bulgària de mitjan segle VIII, ja no els era favorable.<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.499</ref> En resposta a la negativa de pau, els búlgars van assetjar Mesèmbria (actual [[Nessebar]]). Tenien un enginyer àrab que els va construir unes magnífiques [[Maquinària de setge\|màquines per l'assalt]] i aviat van fer seva la ciutat, on van trobar una gran quantitat d'or i plata i, a més, 36 [[Sifó (hidràulic)\|sifons]] de [[Coure natiu\|coure]] emprats per llançar el [[foc grec]].<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.489-499</ref>

Batalla de Versinícia: diferència entre les revisions