Batalla de Versinícia: diferència entre les revisions

L'exèrcit bizantíromà d'Orient de l'emperador [[Nicèfor I]] havia sigut derrotat pels búlgars en la [[batalla de Pliska]] l'any [[811]], cosa que els va deixar en una situació difícil. L'emperador va morir en combat i el seu fill, [[Estauraci]], (que havia de ser el seu successor), va ser ferit greument i fou deposat a la tardor del mateix any, després d'un cop d'estat. [[Miquel I Rangabé]], el [[curopalata]] (majordom de palau) i cunyat d'Estauraci es va proclamar emperador.{{sfn|Kajdan|1991|p=1946}}{{sfn|Finlay|1853|p=127}}

La tardor del [[812]] els búlgars van oferir signar un tractat de pau, però l'emperador romà d'Orient va refusar, segons diu el cronista [[Teòfanes el Confessor]] a causa de mals consellers, però probablement el motiu era el punt 3 del [[tractat entre Bulgària i Bizanci del 716]] que establia que "Els refugiats [emigrants o desertors] de qualsevol dels dos bàndols s'hauran de rendir si formen part d'un complot contra les autoritats."<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.497</ref> Aquest apartat havia estat convenient per als bizantinsromans d'Orient durant el segle VIII perquè els emperadors no comptaven amb un ampli suport, en canvi després de la crisi de Bulgària de mitjan segle VIII, ja no els era favorable.<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.499</ref> En resposta a la negativa de pau, els búlgars van assetjar Mesèmbria (actual [[Nessebar]]). Tenien un enginyer àrab que els va construir unes magnífiques [[Maquinària de setge|màquines per l'assalt]] i aviat van fer seva la ciutat, on van trobar una gran quantitat d'or i plata i, a més, 36 [[Sifó (hidràulic)|sifons]] de [[Coure natiu|coure]] emprats per llançar el [[foc grec]].<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.489-499</ref>

L'exèrcit bizantíromà d'Orient va marxar cap al nord i el [[4 de maig]] va haver-hi un [[eclipsi solar]] que va espantar els soldats i els va baixar la moral. Van acampar a la rodalia d'[[Adrianòpolis]] i saquejar i robar tot el que van trobar, encara que estaven en territori propi.<ref name="Teo5"/>El [[khan]] Crum també havia sortit amb les seves tropes en la mateixa direcció<ref name="Scrip"/>i al juny els dos exèrcits havien establert campaments a prop de la petita fortalesa de Versinikia, al nord d'Adrianòpolis. Segons el relat de [[Joan Escilitzes]] l'exèrcit bizantíromà d'Orient era 10 vegades més nombrós (altres historiadors van escriure que era 20 vegades) que el dels búlgars. Les xifres estan probablement exagerades, però sense dubte els romans d'Orient eren superiors en nombre. En conseqüència els búlgars van prendre una actitud defensiva. Malgrat la superioritat dels romans d'Orient no van prendre la iniciativa, tots dos van mantenir una calma tensa durant 13 dies. Al final els nervis dels comandants bizantinsromans d'Orient no van passar la prova de coratge i resistència. Alguns estaven ansiosos per iniciar l'atac i el 22 de juny l'[[estrateg]] de Macedònia Joan Aplakes es va adreçar a l'emperador i li va dir: "Quant més haurem d'esperar per morir? Jo atacaré primer en nom de Déu i tu tindràs el coratge de seguir-me i la victòria serà nostra perquè som deu vegades més que ells."<ref>[[Scriptor Incertus de Leone Armenio]] ''Història'' p.18</ref>

La batalla no va durar gaire: pel matí del mateix dia el batalló d'Aplakes es va llançar contra els enemics i van aconseguir matar-ne alguns, però la majoria dels romans d'Orient estaven tan espantats que no van arribar a entrar en contacte amb els búlgars. Els bizantinsromans d'Orient no van poder suportar el primer contraatac i quan Crum va avançar amb la cavalleria contra el flanc esquerre dels romans d'Orient, van escapar a corrents. El batalló dels anatolis va ser el primer a fugir i tot seguit la resta de l'exèrcit va marxar a pressa feta. Els soldats d'Aplakes es van quedar sense reforç i la majoria va morir, incloent el seu comandant. L'enfrontament s'havia dut en una vall, per tant tenien bona visibilitat i quan els búlgars van veure la retirada massiva dels contrincants, fins i tot els de les posicions més elevades, van pensar que es tractava d'un parany. De fet, no s'esperaven obtenir la victòria amb tanta facilitat i al començament no els van perseguir. Però quan van tenir la certesa que es tractava d'una fugida causada pel pànic, es van afanyar a anar a buscar-los amb la cavalleria. Molts van morir en la persecució, altres es van amagar en diferents fortaleses que els búlgars van capturar després i uns pocs van poder tornar fins a Constantinoble. Els principals comandants de l'exèrcit bizantíromà d'Orient van estar entre els primers a abandonar el camp de batalla, inclòs l'emperador [[Miquel I Rangabé]] i el general [[Lleó V l'Armeni|Lleó l'Armeni]]. Els búlgars es van apoderar de moltes coses que els romans d'Orient havien deixat, no només armes, també or.{{sfn|Zlatarski|1970|p=268-269}}

Alguns historiadors bizantinsromans d'Orient com [[Josep Genesi]]<ref>Josephus Genesius, ''Basiliai (Reges)'', col.992 (Patrologia Graeca, vol.109)</ref> i Theophanes Continuatus<ref>Theophanes Continuatus, Chronographia, col.28 (Patrologia Graeca, vol.109)</ref> van culpabilitzar a Lleó l'Armeni com a principal responsable de la derrota, i afirmaven que va ser ell qui va donar l'ordre de retirada a les tropes que encara no havien entrat en combat. Aquest punt de vista ha estat acceptat per molts acadèmics (J.B. Bury, Steven Runciman, George Ostrogorsky, R.J.H. Jenkins, Warren Treadgold, etc.), mentre que altres (Vasil Zlatarski i sobretot historiadors grecs) rebutgen carregar la culpa a Lleó i prefereixen optar per les altres explicacions alternatives que donen Genesi<ref>Josephus Genesius, Vasiliai (Reges), col.993 (Patrologia Graeca, vol.109)</ref> i Theophanes Continuatus.<ref>Theophanes Continuatus, Chronographia, col.29 (Patrologia Graeca, vol.109)</ref>

Es desconeix el lloc exacte de la batalla. Segons el cronista Teophanes va ser davant de la fortalesa de Versinikia, que estava a 60 km d'on Miquel I Rangabé havia acampat als afores d'Adrianòpolis.<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.684</ref> A aquesta distància en direcció nord, es troba la ciutat de Malomirovo i en les proximitats d'aquest nucli de població es va trobar una antiga inscripció en búlgar de l'època del khan Crum. La inscripció fa referència a la divisió de l'exèrcit búlgar durant la campanya del 813: el flanc esquerre dirigit per Irtais, estava concentrat a la costa de la mar Negra, a Anchialus (actual [[Pomorie]]) i a [[Sozopol]], mentre que el flanc dret estava acampar a l'àrea de Beroe (Stara Zagora) sota el comandament de Tuk.<ref>''Monuments epigràfics Proto-búlgares'', Besheliev V, p.37</ref> El centre, sota la direcció personal de Crum estaria probablement localitzat a l'àrea de l'actual ciutat d'[[Elhovo]], que està molt propera a [[Malamirovo]]. És probable que l'exèrcit bizantíromà d'Orient estigués posicionat a l'altiplà de Derventski, que està situat en l'actual frontera entre Bulgària i Turquia.<ref>''Monuments epigràfics Proto-búlgares'', Besheliev V, p.42</ref>{{sfn|Curta|2006|p=151}}