Rondó: diferència entre les revisions

Es troben entre els rondós més coneguts d'aquest període el que conforma el [[preludi]] del [[Te Deum]] de [[Marc-Antoine Charpentier]], especialment conegut com a [[sintonia]] de l'[[Eurovisió]], i el que [[Henry Purcell]] va intercalar, com a peça instrumental, a la seva obra escènica Abdelazar, atès que [[Benjamin Britten]] va agafar-ne la tornada com a [[tema (música)|tema]] per a les [[variació (música)|variacions]] de la seva ''[[The Young Person's Guide to the Orchestra|Guia d'orquestra per a joves]]''.

 

 

Cal fer constar que la forma que prenen molts dels [[concert]]s per a un o més instruments [[solista|solistes]] de finals del [[música barroca|Barroc]] a la primera meitat del {{segle|XVIII|s}} en què les aparicions del conjunt de corda són quasi sempre sobre un mateix material temàtic, i entre aquestes aparicions del conjunt es van intercalant les aparicions del solista o solistes que cada vegada exposen materials temàtics diferents. De totes maneres, habitualment, cada aparició de l'orquestra és en una [[tonalitat]] nova -amb retorn a la [[Tònica (música)|tònica]] al final- de manera que aquesta tipologia no pertany a la del rondó sinó a la ''forma ritornello'', que se'n diferencia precisament perquè aquesta només torna a presentar el tema principal en la tònica a la seva darrera aparició. El cas més conegut seria el primer [[moviment]] de ''La primavera'', el primer dels concerts per a violí de ''[[Les quatre estacions (Vivaldi)|Les quatre estacions]]'' de [[Antonio Vivaldi|Vivaldi]]