Castell de Puig-reig: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 21:
Els comanadors residiren poc al castell i delegaven les funcions administratives. Foren batlles dels templers els Sescomes, senyors de la [[Les Comes (Puig-reig)|casa de Sescomes]], que més tard també l'administraren sota els hospitalers. D'aquesta important família puig-regenca fou membre destacat l'arquebisbe de Tarragona [[Arnau Sescomes]]; precisament aquest personatge jugà un paper important en la vida política catalana, fou conseller del rei [[Jaume el Just|Jaume II]] i jugà un paper destacat en la defensa dels templers arran del procés de dissolució de l'orde a Catalunya. En agraïment, l'any 1318 el castellà d'Amposta, dels hospitalers, li va cedir els dominis de l'antiga comanda de Puig-reig amb tota la jurisdicció i possessions. Aquesta donació fou anul·lada l'any 1342, quan, els hospitalers se'n repensaren a causa de la importància del lloc. Un altre membre conegut d'aquesta família fou [[Romeu Sescomes]], bisbe de Lleida (1361-1380) i president de la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]].
 
Els hospitalers senyorejaven el castell i tots els territoris de la comanda, però la crisi afectà el lloc, sobretot el {{segle|XV}}. L'any 1485, el comanador va declarar el castell com a recinte inhabitable i les rendes percebudes no cobrien les depeses de manteniment. S'arrendà com a mas, que al {{segle |XVII}} s'anomenà Mas Dodeny i al segle XVIII Mas Pellicer, noms que figuren en els [[capbreu]]s de l'orde. L'any 1851 l'orde fou definitivament anul·lat i els seus béns secularitzats.
 
== Arquitectura ==