[[Fitxer:Armoiries empereur Charles Quint.png |miniatura| Representació actual de l'emblema heràldic de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]]]
Al [[{{segle|XVI]]}}, a l'Europa centreoccidental, l'àguila bicèfala era la marca heràldica més potent, ja que simbolitzava la unió de la dignitat imperial del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] (l'imperi dels Habsburg) amb la Monarquia hispànica, que incloïa les colònies castellanes en terres americanes i asiàtiques. L'àguila bicèfala serà l'emblema dels Habsburg a Madrid i a Viena. A Madrid, l'últim Habsburg va ser el rei [[Carles II de Castella|Carles II]], que va morir l'1 de novembre del [[1700]]. A [[Viena]], va continuar vigent l'àguila imperial fins al [[tractat de Saint Germain]] ([[1919]]), en què s'instaura la [[Primera República Austríaca|República austríaca]], i acaba amb la monarquia austrohongaresa, quan l'últim emperador, [[Carles I d'Àustria]] i IV d'Hongria, renúncia a la direcció de l'Estat, però va continuar com a cap de la seva dinastia.
L'àguila bicèfala és present en l'antic [[escut d'Armènia]], per derivació de l'emblema rus; igualment és l'emblema del [[escut de Sèrbia|Regne de Sèrbia]] des de l'edat mitjana per influència del símbol bizantí, i també a [[escut de Montenegro|Montenegro]] i [[escut d'Albània|Albània]]. No s'ha de confondre amb l'[[Àguila de Sant Joan Evangelista|àguila de Sant Joan]].
