Servitud a Rússia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 7:
Des del [[segle XIV]] [[Rússia]] havia patit violentes invasions de pobles tàrtars i mongols, gairebé tots successors de l'[[Horda d'Or|Imperi de l'Horda d'Or]] entre els quals destacava el [[Khanat de Crimea]]. Aquests atacs causaven severa devastació en els camps i havien fet inevitable que els camperols russos emigrasen contínuament de les zones més exposades a aquests invasions.
 
En estabilitzar-se la situació del [[Principat de Moscou]] a finals del [[{{segle |XV]]}}, [[Ivan III de Rússia]] va prendre mesures per assegurar el valor econòmic de les grans finques agrícoles, que depenia de la força de treball existent en aquestes. Per això, va autoritzar el [[1497]] que els terratinents forcessin els camperols a quedar-se a les finques durant gairebé tot l'any, fins i tot utilitzant la força. Aquesta tendència es va reforçar més durant el regnat de [[Borís Godunov]] a principis del {{segle|XVII|s}}, i va augmentar la quantitat d'habitants del camp que estaven subjectes a aquesta obligació.
 
La servitud va ser reglamentada específicament l'any [[1649]] pel tsar [[Aleix de Rússia (tsar de Rússia)|Aleix I de Rússia]] després passar diversos casos en els quals els camperols fugien de les extenses finques dels aristòcrates. Les [[Sobórnoie ulojénie|noves lleis de 1649]] van establir la servitud sobre la gran majoria del territori rus, sobretot en les terres més fèrtils, i obligaren a la pràctica que tots els camperols quedessin subjectes a algun [[terratinent]]; també es va establir que els camperols russos i els seus descendents, quedaven obligats a romandre a perpetuïtat a les finques dels terratinents, i es prohibia que els camperols hi sortissin. Com a conseqüència legal d'això, els aristòcrates mantenien el seu dret de vendre les terres conjuntament amb els camperols que visquessin allà.