Woldemar Bargiel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot elimina espais sobrants
Línia 2:
'''Woldemar Bargiel''' ([[Berlín]], [[1829]] – [[1897]]) fou un [[compositor]] alemany.
 
Estudià a [[Leipzig]] amb [[Ignaz Moscheles|Moscheles]], [[Moritz Hauptmann|Hauptmann]] i [[Niels Gade|Gade]], i es va donar a conèixer per les seves obres per a piano i per a orquestra; el [[1859]] fou nomenat professor del [[Conservatori de Colònia]] on tingué entre altres alumnes a [[Ernst Rudorff]], [[Alexandr Alexandrovich Ilyinsky]], a [[Jeanne Becker]],<ref name="SARPE v. I">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 125. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> [[Waldemar E von Baußnern]],<ref name="SARPE">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 122. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> [[F. W. Francke]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 24, pàg. 1115 ({{ISBN|84-239-4524-3}})</ref> i l'estatunidenc [[Ernest Douglas]],<ref name="Enciclopèdia Espasa2">[[Enciclopèdia Espasa]]. Apèndix núm. IV, pàg. 519 ({{ISBN|84-239-4574-X}})</ref> i [[mestre de capella]] més tard a [[Rotterdam]], on tingué per alumne a [[Theodoor Verhey]] i on fou succeït en el càrrec per l'alemany [[Friedrich Gernsheim]],<ref name="Enciclopèdia Espasa3">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 25, pàg. 1457 ({{ISBN|84-239-4525-1}})</ref> més tard es traslladà el [[1874]] a Berlín, com a professor de l'''Hochschule für Musik'' d'aquesta capital, on va tenir entre altres alumnes en [[Ernst Wendel]],<ref name="Usiglio">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1571 (IBSN 84-7291-226-4)</ref> [[Jakob Rothstein]],<ref name= "Enciclopèdia Espasa, vol. 52"> Edita [[Enciclopèdia Espasa]], vol. 52, pàg. 495. (ISBN-84-239-4552-9)</ref> [[Fini Henriques]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 27">*[[Enciclopèdia Espasa]] v. 27, pàg. 1081, ({{ISBN|84-239-4527-8}})</ref> [[Martin Grabert]],<ref name="Enciclopèdia Espasa4">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 26, pàg. 882 ({{ISBN|84-239-4526-X}})</ref> i l'anglès [[Arthur Somervell]].<ref name="Enciclopèdia Espasa5">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 57, pàg. 327 ({{ISBN|84 239-4557-X}})</ref>
 
Fou entusiasta admirador de [[Robert Schumann|Schumann]], al qual l'unien llaços familiars, però en la seva música n'obstant, apareix amb personalitat pròpia. Entre les seves obres descollen les obertures de ''Medea'' i ''Prometeu'', les peces corals ''Nit de Primavera'', el [[Salm]] XXIII i distintes simfonies, trios, sonates i corals.