Arquitectura popular: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Nova clau d'ordenació a Categoria:Arquitectura popular: " " usant HotCat
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:LA CODINA - PINELL - IB-003.JPG|miniatura|[[Pallissa]] de la masia [[La Codina (Pinell de Solsonès)|laLa Codina]] de [[Pinell de Solsonès]]]]
L''''arquitectura popular''', com en l'[[art folklòric]], és l'[[arquitectura]] de les classes populars, realitzada pels propis [[usuari]]s o per [[artesà|artesans]] amb escassa instrucció, els quals construeixen diversos tipus d'[[edifici]]s, bàsicament els [[allotjament]]s dels d'àmbits rurals, així com diferents tipus de cubículs destinats a finalitats pròpies o auxiliars relacionats amb la vida i el treball, com poden ser les construccions per a usos agrícoles, els [[corral]]s., les [[pallissa|pallisses]], els [[graner]]s, les [[borda|bordes]], etc.
 
Les construccions i edificis de ld'arquitectura popular són funcionals, ja que s'adeqüen sempre a la finalitat prevista i als [[material de construcció|materials de construcció]] de què hom disposa en el lloc,; es caracteritzen per una gran economia de volum i obra, ja que els seus constructors cerquen l'estalvi de treballstreball i materials,; això comporta l'ús de materials locals o procedents d'indrets i [[comarca|comarques]] properes,; també implica que en la construcció s'emprin [[tècnica|tècniques]] senzilles l'origen de les quals es remunta al passat i s'han transmès entrede generació en generacionsgeneració mitjançant la [[tradició oral]].
 
[[Fitxer:Castanar ibor 2.jpg|miniatura|esquerra|Arquitectura popular a [[Castañar de Ibor]], [[província de Càceres]], [[Espanya]].estat espanyol]]'''Arquitectura popular''' o [[arquitectura vernacular]] són termes que s'apliquen indistintament a les construccions o als edificis que presenten una sèrie de trets o característiques [[Tipologia edificatòria|tipològiques]] comunes en determinats àmbits geogràfics de diversa extensió, per exemple : l'arquitectura aranesa, que és una varietat de l'arquitectura pirinenca, pròpia de la [[Vall d'Aran]].
 
La teoria i la [[història de l'arquitectura]] s'han ocupat, tradicionalment, de l'estudi dels [[monument]]s, de l'obra dels d'[[arquitecte]]s, dels corrents i «estils de l'arquitectura culta''», tot deixant de costat l'«''arquitectura sense arquitectes''», la qual representa el 90% dels espais on la [[humanitat]] viu i treballa, front al 10% que representen els edificis i espais de l'«''arquitectura culta''».
 
L'[[arqueologia]] ens ha descobert l'interès del context d'un monument en [[investigació|investigar]] tant els [[santuari|temples]], [[palau (arquitectura)|palaus]] o [[tomba|tombes]], com la [[ciutat]] sencera, que constitueix el més expressiu testimoni de la [[civilització]] que va crear la [[cultura]] els monuments de la qual admirem.
 
El professor [[Amos Rapoport]], en el seu llibre «''Vivienda y Culturacultura''»,<ref>Rapoport, Amos. «''House Form and Culture''» (Morfología de Vivienda y Cultura). Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1969. Existeix una edició en castellà : «''Vivienda y cultura''», traduïda per Conchita Diez de Espada. Editorial Gustavo Gili, S.A.SA, Barcelona, 1972.</ref> estableix tres categories per a l'arquitectura : la culta, la primitiva i la vernacularvernacla; dins d'aquesta darrera estableix una divisió addicional entre arquitectura vernacularvernacla preindustrial o post-industrialpostindustrial; malgrat que el mateix autor assenyala el caràcter una mica arbitrari d'aquesta subdivisió, així com el fet indiscutible que les tres categories no constitueixen una classificació tancada si nosinó únicament l'expressió d'unes referències fonamentals, car les fronteres entre una o altre són, tot sovint, imprecises i les influències actuen, de fet, en totes direccions.
 
L'[[arquitectura primitiva]] és la categoria més fàcil de delimitar, ja que s'associa a l'arquitectura de les societats definides com a primitives per l'[[antropologia]], ja siguin les societats primitives actuals o les cultures històriques que a la fi del [[neolític]] realitzaren les primeres construccions elsles restes de les quals han arribat fins a nosaltres; són les societats que s'establiren a la [[vall del Nil]], [[Palestina]], [[Síria]], [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] o [[Anatòlia]], les qualsque van evolucionar vers la [[història]]; són també les cultures neolítiques de diferents comarques d'[[Europa]] que es van extingirs'extingiren sense deixar una herència consistentsconsistent als pobles que les van succeir.
 
L'arquitectura popular seria l'equivalent a l'arquitectura vernacularvernacla preindustrial,; pressuposa i és complementària de l'arquitectura culta, ja que ambdues van evolucionar a partir de l'arquitectura primitiva. D'altra part, l'arquitectura popular reflecteix els models de l'arquitectura culta, ja que les classes populars, històricament sotmeses, imiten el comportament i els models [[estètica|estètics]] de les classes dominants.
 
La [[historiografia]] de l'[[Arquitectura Moderna|arquitectura moderna]] ha presentat la construcció dels hàbitats tradicionals com un element amb significat cultural elevat, així hi ha la citació del llibre «''Arquitectura in nuce''» de l'arquitecte i historiador de l'arquitectura moderna [[Bruno Zevi]]:
 
:''En les indagacions sobre l'arquitectura «menor» s'han descobert, certament, cabanes de pastors, graners, [[refugi de muntanya|refugis de muntanya]] i altres que tenen efectiva validesa artística; en aquests casos no hi ha d'haver problema de mètode, ja que es tracta de legitimar-los en la història arquitectònica tot ampliant el seu camp i recordant l'admirable observació de [[Leonardo da Vinci|Leonardo]] : «'''les estances, o en veritat els habitatges petits, estan plenesplens d'enginy, no així lesels grans…'''».''
 
== Referències ==
Línia 25:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.etnoarquitectura.com/web/articulos/articulo/06V29-02arts ''Web'' d'etnoarquitectura: ''Arquitectura vernáculavernacla''].
* [http://www.arquitecturapopular.com/ ''Web'' d''amics<nowiki/>'Amics de l'arquitectura popular''] (en català) .
{{Autoritat}}
[[Categoria:Arquitectura popular| ]]