|
|sil=cmn
}}{{ruby}}
El que es coneix generalment per '''xinès''' és un grup d'[[idioma|idiomes]] ('''llengües sinítiques''') que pertany a la [[família de llengües]] [[Llengües sinotibetanes|sinotibetanes]].<ref name="ethnologue">{{Ref-llibre | títol = Ethnologue: Languages of the World | editor = M. Paul Lewis | any = 2009 | edició =16a ed.| lloc = Dallas, Texas (USA) | editorial = SIL International | url = http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=231-16 | llengua = anglès|cognom=|nom=|data=|pàgines=|isbn=}}</ref> Encara que la majoria de [[Xina|xinesos]] veuen les varietats parlades com un mateix [[idioma]], les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les [[llengües romàniques]] (per exemple, el [[català]] i el [[francès]]), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada.<ref name="Mair">{{ref-publicació|url=http://sino-platonic.org/complete/spp029_chinese_dialect.pdf|publicació=Sino-Platonic Papers|cognom=Mair|nom=Victor H.|enllaçautor=Victor H. Mair|títol=What Is a Chinese "Dialect/Topolect"? Reflections on Some Key Sino-English Linguistic Terms|any=1991|format=PDF|data=|pàgines=}}</ref>
L'[[escriptura xinesa]], però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessariCal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encaratot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, éses basadabasa en el [[mandarí]] i no és «neutral» en relació aamb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de [[cantonès]] i [[Min (llengua)|min]] que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica.
Vora una cinquena part de la població del [[món]] parla alguna forma de xinès com a [[llengua materna]]. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants natiusnadius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de ld'estàndard [[mandarí]] (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la [[República Popular de la Xina]] (中华人民共和国) i la [[República de la Xina]] (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de [[Singapur]], i un dels sis idiomes oficials de les [[Nacions Unides]].<ref name = "un">{{ref-web| url = http://www.un.org/zh/ | títol = United Nations | llengua = Xinès | consulta = 16 maig 2013}}</ref>
És una llengua del grup [[Llengües sinotibetanes|sinotibetà]], originària de la Xina, on és parladala perparla la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la [[República Popular de la Xina]], on el dialecte [[mandarí]] és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de [[Hong Kong]] (integrada a la Xina el 1997) i a [[Taiwan]]. Fora de la Xina és parlatel perparlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a [[Tailàndia]], [[Indonèsia]] i el [[Vietnam]]. A la resta del món, les colònies més nombroses esse'n concentren als [[Estats Units]].<ref name="gecxines">{{GEC|0218546|xinès|consulta=22 de novembre de 2009}}</ref>
== Denominacions ==
A més del ''zhōngwén'' existeixenhi ha altres denominacions autòctones per a l'idioma xinès. A la [[República Popular de la Xina]] (RPX) també s'utilitza el nom ''hànyǔ'' (汉语 / 漢語, «'llengua dels Hàn»hàn'). Per D'altra banda, a la forma culta normalitzada de la llengua se laes denomina normalment ''pǔtōnghuà'' (普通话 / 普通話, «'parla comuna»') a la [[República Popular de la Xina|Xina]], mentre que a [[Taiwan]] se la coneix com a ''guóyǔ'' (国语 / 國語, "'llengua nacional"'). Un tercer terme per a referir-se a la llengua estàndard és ''huáyǔ'' (华语 / 華語, «'llengua xinesa»'), utilitzat sobretot a [[Singapur]], [[Malàsia]] i altres zones del sudSud-est asiàtic; tant «guóyǔ» com «huáyǔ» són termes oficials per a la llengua en aquests països respectiusestats. Per tant, aquests dos termes són ambigus; mentre que «pǔtōnghuà» es refereix només a la varietat culta del mandarí oficial en la RPC, «guóyǔ», i «huáyǔ» es poden referir o a totes les llengües xineses, o a varietats estandarditzades del mandarí.
En català, de manera general, s'utilitza el terme «xinès» per a referir-se a la llengua estàndard, tot i que a vegades s'usa el terme [[mandarí]] per a referir-se a aquest idioma si se la vol distingir de les formesaltres dialectalsllengües xineses. Les denominacions «mandarí» o «pǔtōnghuà» s'hahan d'utilitzar amb compte, ja que també poden referir-se als dialectes mútuament intel·ligibles que es parlen al nord, al centre i al sud-oest de la Xina.
== Llengües o dialectes ==
[[Fitxer:Map of sinitic languages-ca.svg|miniatura|Mapa dels diferents parlars xinesos]]
Tradicionalment, els xinesos han anomenat «dialectes» (方言, ''fāngyán'') el que és en realitat una família de llengües amb diferències entre ellessi similarssemblants a les que hi pot haver entre les diverses [[llengües romàniques]]. En qualsevol cas, convé distingir aquests dialectes o idiomes pròpiament xinesos de la resta de llengües parlades a la Xina, com el [[tibetà]] o l'el[[uigur]], per exemple.
ExisteixenHi ha diferents classificacions de les variants del xinès segons com sigui d'estricte el criteri d'[[intel·ligibilitat mútua]], un punt que resulta difícil de definir. Una classificació que s'usa habitualment és la següentaquesta:
* '''[[Mandarí]]''' (北方話 / 北方话, ''běifānghuà'', «'parla del nord»'), 885 milions de parlants (847,8 com a primera llengua); d'altres noms nadius n'inclouen ''pǔtōnghuà'' (普通话), literalment «'parla comuna»'; ''guóyǔ'' (国语 / 國語), «'llengua nacional»'; i ''huáyǔ'' (华语 / 華語), «'llengua dels xinesos»'. El bloc dialectal mandarí és el més estès, al centre, al sud-oest, al nord-oest, al nord-est xinès, raó per la qual actualment serveix de base per a definir la llengua estàndard. A causa de la important extensió que assoleix aquest bloc dialectal, existeixenn'hi ha diverses variacions regionals.
* '''[[Jin (llengua)|Jin]]''' (晉語 / 晋语), 45 milions, hi ha qui el considera una varietat dialectal del mandarí.
* '''[[Wu (llengua)|Wu]]''' (吳語 / 吴语), 77,2 milions.
* '''[[Min (llengua)|Min]]''' (閩語 / 闽语), 70 milions; el min és un grup de dialectes. El min del sud és el més estès a la diàspora xinesa al [[sud-est asiàtic]].
* '''[[Cantonès]]''' o '''yue''' (粵語 / 粤语), 55 milions, és la llengua de [[Hong Kong]] i de [[Macau]], i la llengua majoritària dels xinesos emigrats a [[Europa]] i [[Amèrica]].
* '''[[Ping (llengua)|Ping]]''' (平話 / 平话), 2 milions, abans considerat un dialecte [[Cantonès|yue]], però actualment totes dues llengües constitueixen oficialment el subgrup «ping-yue».
* '''[[Xiang (llengua)|Xiang]]''' o '''hunanès''' (湘語 / 湘语), 36 milions.
* '''[[Hakka (llengua)|Hakka]]''' o '''kejia''' (客家語 / 客家语), 34 milions.
== Descripció gramatical ==
{{Vegeu també|Mandarí}}
Aquesta secció tracta de totes les llengües xineses. La discussió específica de la llenguadel [[mandarí]] pertany al seu propi article.
Les llengües xineses són exemples molt clars de [[llengua analítica|llengües analítiques]]: en xinès, les funcions [[gramàtica|gramaticals]] s'indiquen per mena de [[morfema|morfemes]] lliures, i no amb [[flexió]] (a diferència de la majoria de llengües [[Europa|europees]], com ara el [[català]] o l'[[alemany]]).<ref name="jerrynorman">
{{ref-llibre
| cognom = Norman
| llengua = anglès
| isbn = 0521296536
|pàgines = 10}}</ref> Les llengües xineses, per tant, no marquen la [[concordança]] entre, per exemple, [[Substantiu|substantius]] i [[Verb|verbs]], ni entre [[Adjectiu|adjectius]] i substantius. No marquen el [[cas gramatical]], el [[gènere (gramàtica)|gènere]], o el [[temps verbal]]. El [[nombre gramatical]] no és marcat excepte alsen els [[pronom personal|pronoms personals]] i, rarament, aen substantius amb referents humans. Com es pot veure aen (Exemplel'exemple-1) i (Exemple-2) el xinès usualment no marca el [[temps gramatical]] sobreen el verb, sinó que aquesta informació està en els adverbis de temps («ahir», «avui», «demà», etc.). La marca de perfecte s'aplica tant al passat (Exempleexemple-1) com elal futur:
: (Exemple-1): ''Wŏ zuótiān xià '''le''' kè yĭhòu qù kàn diànyĭng''
::我昨天下'''了'''课以后去看电影
:: jo ahir acabar {{mida|1=PERF}} lliçó anar veure pel·lícula
::'Ahir, quan va acabar la classe, vaig anar a veure una pel·lícula'
: (Exemple-2): ''Wŏ míngtiān xià '''le''' kè yĭhòu qù kàn diànyĭng''
::我明天下'''了'''课以后去看电影
:: jo demà acabar {{mida|1=PERF}} lliçó anar veure pel·lícula
::'Demà, quan acabi la classe, aniré a veure una pel·lícula'
Els idiomes xinesos tenen un [[Tipologia lingüística#Ordre canònic de la frase|ordre canònic]] de subjecte-verb-objecte o «[[Llengua SVO|SVO]]», però l'ordre d'una frase típicament s'organitza a base deamb [[tema i rema]]. Això vol dir que és comú que un locutor començacomenci la frase amb un constituent considerat el tema; el rema, el comentari sobre el tema, segueixdesprés. Aquest moviment pot afectar tant l'objecte com el subjecte. EntreEn llengües humanes, els fenòmens sintàctics que permeten el moviment del tema d'una frase són comuns, però en xinès, aquest moviment és la regla i no l'excepció, i per això el xinès s'anomena una llengua «tema prominent», un tret compartit amb moltes altres llengües properes.<ref name="shidingxu2000">
{{ref-publicació| cognom =Shi | nom =Dingxu |article=''Topic and Topic-Comment Constructions in Mandarin Chinese'' |data=juny 2000 | volum = vol. 76 |exemplar=num. 2 |publicació=Language | lloc = Washington D.C. | llengua = anglès | pàgina = 383-408}}</ref>
El xinès, a vegades, ha estat qualificat de «llengua monosil·làbica», però això no és veritat, particularment en les varietats xineses septentrionals, com ara el mandarí i el jìn. És cert que hi ha una tendència que els morfemes només tinguin una síl·laba, amb poques excepcions, en tota varietat de xinès. En el [[xinès clàssic]], gairebé totes les paraules eren monomorfèmiques, compostes de només una unitat amb significat, amb el resultat que les paraules polisíl·labes eren rares.
En els idiomes xinesos moderns, tanmateix, les paraules compostes són molt comunes. Els dialectes septentrionals en particular es caracteritzen per la freqüència de paraules bisíl·labes, particularment en les paraules [[lèxic|lèxiques]] (categoria de les paraules que no fan funció gramatical).<ref name="shiyuzhi2002">
{{ref-llibre
| cognom =Shi
| pàgines=70-71}}</ref>
=== Fonologia dedel xinès ===
En general, una síl·laba en un idioma xinès té un [[Nucli sintàctic|nucli]] d'ununa [[vocal]] simple (un [[monoftong]]), un [[diftong]], o en algunes varietats, un [[triftong]]. (Alguns, com ara el cantonès, permeten síl·labes d'una única consonant, /m/ o /ŋ/.) El nucli és precedit per un [[atac sil-làbic|atac]] opcional, i seguit per una [[coda sil·làbica|coda]] opcional. Les codes són restringides a certes [[Consonant|consonants]] --: alguns idiomes xinesos permeten /p/, /t/, /k/, /m/, /n/, /ŋ/, i /ʔ/, però d'altres no permeten oclusives en aquesta posició; el mandarí i el wǔ, per exemple, només permeten /n/ o /ŋ/. La tendència general afavoreix síl·labes obertes --, és a dir, síl·labes sense coda, que acaben amb vocal. Les llengües xineses modernes no permeten [[grup consonàntic|grups consonàntics]], excepte en el cas marginal d'una combinació inicial de consonant i [[semivocal]]. GrupsNo hi ha grups consonàntics en la coda no existeixen en cap idioma xinès. Hom creu que els grups consonàntics eren comuns en el [[xinès arcaic]], i que el sistema de tons que caracteritza les llengües xineses modernes tinguí el seutingué l'origen en la simplificació d'aquests grups, preservant distincions audibles entre síl·labes.
Totes les llengües xineses són [[To (lingüística)|tonals]]. El nombre de tons varia; n'hi ha quatre en el mandarí estàndard, i només tres en algunes varietats septentrionals. Les varietats meridionals en solen tenir més; el cantonès en té sis o set, segons el dialecte específic, i algunes varietats de mǐnnán tenen nou tons distints. La llengua wǔ, tanmateix, n'és una excepció: té només dos tons, que formen el que podria ser descrit com a un sistema d'[[accent tonal]] (com el de [[japonès]] o [[sànscrit]]), i no un sistema de tons vertader.
En general, les llengües xineses no distingeixen els sons [[sonoritat (fonètica)|sonors]] dels sons sords. L'excepció n'és la varietat wǔ, que manté la distinció que existia en el [[xinès medieval]], entre consonants sonores, sordes, i [[Aspiració (fonètica)|aspirades]]. Les altres varietats de xinès només distingeixen entre consonants sordes no- aspirades i sordes aspirades; això reflecteix una tendència general dea perdre els sons del xinès medieval, un fenomen que ha resultat en un gran grau d'homofonia en el xinès modern.
L'inventari del xinès mandarí estàndard modern ve donat per (entre <> es dónadona la transcripció ortogràfica utilitzada en el sistema [[pinyin|pīnyīn]]):<ref name="norman1986">Norman, 1986.</ref>
{|class=wikitable
! colspan = "2" | [[Alveolar]]
! colspan = "2" | [[Retroflexa]]
! colspan = "2" | [[Alveolo-palatal]]Alveolopalatal
! colspan = "2" | [[Velar]]
|- align=center
=== Mesuradors ===
{{AP|Mesurador xinès}}
Les llengües xineses, com d'altres llengües d'[[Àsia Oriental]], incloent-hi el [[coreà]], el [[japonès]], el [[tailandès]], i el [[vietnamita]], empren un sistema de mesuradors juntament amb els numerals per a quantificar un objecte, i amb els [[Demostratiu|demostratius]] (paraules com «aquest» i «aquell»). El numeral o demostratiu precedeix el mesurador, que precedeix el substantiu. Hi ha dotzenes de mesuradors, associats amb classes d'objectes; per exemple, ''zhāng'' (张 / 張) s'usa amb coses planes, com ara el paper, taules, o llits. ''Gè'' (个 / 個) és el mesurador més comú, usat amb substantius que es refereixen a persones i amb qualsevol altre substantiu si es desconeix el mesurador adequat.
Sintàcticament, els mesuradors són equivalents a [[unitat de mesura|unitats de mesura]], com ara «quilo» o «metre». Per exemple, «un quilo de [[taronja|taronges]]» es tradueix a «一公斤橙» ''yì gōngjīn chéng'', literalment, «un quilo taronja». La [[sintaxi]] d'aquesta frase és exactament equivalent a «一张桌子» ''yì zhāng zhuōzi'', literalment, «una làmina taula».
== Xinès escrit ==
L'escriptura del xinès fa ús de diversos principis, entre ellsaquests l'ús de caràcters amb interpretació fonètica i caràcters amb interpretació semàntica o lexical ([[Logograma|logogrames]]). El xinès escrit rep a vegades el nom de llengua literària Hanhàn ({{Zh||t=漢文|s=汉文|p=hàn wén}}). L'escriptura del xinès ({{Zh||t=書法|s=书法|p=shūfǎ}} '[[cal·ligrafia xinesa|cal·ligrafia xinesa)]]') es caracteritza per usar caràcters ''hàn'' ({{Zh||t=漢字|s=汉字|p=hànzì}}), que en català es denominen sovint [[Sinograma|''sinogrames'']]. El conjunt de sinogrames no constitueix un alfabet pròpiament dit sinó un sistema aproximadament logosil·làbic, en el qual cada caràcter és un concepte abstracte de la vida real que va concatenant per formar paraules i oracions. Alguns dels sinogrames tenen, com s'ha dit, un origen fonètic i estan relacionats amb el so de la paraula mentre que d'altres són determinatius semàntics.<ref name="norman1986c3">Norman, 1986, capítol 3. </ref>
=== Idioma clàssic ===
La moderna llengua escrita és completament diferent del [[xinès clàssic]] escrit. La llengua escrita actual està molt a prop de la llengua parlada, a diferència del que succeïa fa segles, quan la llengua escrita se seguia basant en l'antic xinès, mentre que la llengua vernacla, per un procés de canvi lingüístic, era totalment diferent delal xinès antic. A l'Edatedat Mitjanamitjana el xinès clàssic tenia un paper similarsemblant al llatí medieval en l'alta edat mitjana europea, era una llengua culta diferent de les llengües vernacularsvernacles parlades. Els especialistes en escriptura usaven per a gairebé totes les comeses la [[llengua clàssica]] i no la seva pròpia llengua vernacularvernacla parlada.
L'antiga llengua escrita ({{Zh||t=文言文|s=文言文|p=wén yán wén}}), en català s'anomena [[xinès clàssic|''xinès clàssic'']]({{Zh||t=經典支那語言|s=经典支那语言|p=jīng diǎn zhī nà yǔ yán}}). Té la seva pròpia gramàtica i forma de ser llegida, les quals són diferents de l'idioma parlat. S'utilitzava oficialment a la zona de [[Vietnam]],<ref name="nomna">{{ref-web| url = http://www.nomna.org/DVSKTT/dvsktt.php | títol = Đại_Việt_sử_ký_toàn_thư (Vietnamita:Đại_Việt_sử_ký_toàn_thư, Chino:大越史记全书)}}</ref> [[Corea]], Xina, [[Japó]], i parcialment a [[Mongòlia]] i en algunes zones del centre i el sud-est d'Àsia avui en dia. Per exemple, [[Kojiki]] al Japó i [[Samguk Sagi]] a Corea.<ref name="samguksagi">{{ref-web| url = http://www001.upp.so-net.ne.jp/dassai/sitemap/sitemap.htm#map_3gokushiki | títol = Samguk Sagi (Coreà:삼국사기, Japonès:三國史記, Xinès:三国史記)}}</ref><ref name="kojiki">{{ref-web| url = http://homepage1.nifty.com/o-mino/page197.html | títol = Kojiki (Coreà:고사기, Japonès:古事記, Xinès:古事記)}}</ref> Considerant que els dialectes dels Han,han fonèticament són força diferents, abans del [[segle XX]] la forma escrita era més important per a la comunicació entre les zones diferents de la Xina i d'arreu.
=== Sistemes d'escriptura: caràcters xinesos ===
{{Principal|Caràcter xinès}}
El caràcter xinès té caràcter logogràfic, de manera que les paraules s'escriuen amb un o la suma de diversos caràcters, a diferència de les escriptures fonètiques, onen què cada mot es compon de les grafies que representen els seus sons. Es calcula que el xinès estandarditzat compta ambté 20.000 caràcters, amb els quals escriu el seu vocabulari, força més extens.
* [[Xinès simplificat]]: ({{Zh||t=簡體字|s=简体字|p=jiǎnusat tǐ zì}}) usats aen gairebé tota la Xina, el Japó, Singapur i Malàisia.
* [[Xinès tradicional]]: ({{Zh||t=繁體字|s=繁体字|p=fán tǐ zì}}) usatsusat a Taiwan, Hong Kong, i Macau.<ref name="汉字简与繁相争何太急">刘玉婷、李倩倩">{{ref-web| url = http://zqb.cyol.com/content/2008-04/01/content_2126091.htm | títol = 《汉字简与繁相“争”何太急》]《中国青年报》}}</ref>
=== Història ===
{{Principal|Escriptura xinesa}}
[[Fitxer:Chinese movable type 1313-ce.png|miniatura|esquerra|Una il·lustració de tipografia. Wang Zheng, ''Llibre d'Agriculturaagricultura'', Dinastiadinastia Yuan]]
[[Fitxer:shodo.jpg|miniatura|Diversos estils de cal·ligrafia xinesa.]]
[[Fitxer:佛说观无量寿佛经残页.jpg|miniatura|El primer full de tipografia de 1103 sobre Amitayurdhyana Sutra, Dinastiadinastia Song del Nordnord]]
[[Fitxer:Japanese printing type 2,Japan.JPG|miniatura|esquerra|Tipografia al Japó]]
La primera escriptura registrada, ''jiǎgǔwén'' (甲骨文, «'[[Os oracular|Llenguallengua escrita en closques i ossos]]»<nowiki/>'), usava closques de tortuga i ossos d'animals com a suport [[epigrafia|epigràfic]] (en la seva gran majoria [[Escàpula|escàpules]]). S'han trobat closques amb inscripcions que formen el corpus significatiu més antic d'[[escriptura xinesa]] arcaica, possiblement amb origen dels símbols en ceràmica més antiga. Aquestes inscripcions contenien informacionsinformació històriqueshistòrica i endevinatòriesendevinatòria així com la genealogia realreial completa de la [[dinastia Shang]] ([[Segle XVII aC|1600]] - [[Segle XI aC|1046 aC]]) de la mateixa època.
L'escriptura va continuar el seu desenvolupament durant l'època de la [[dinastia Zhou]]. Com a conseqüència de la divisió política característica de la segona part d'aquesta època, els caràcters es van desenvolupar en formes i estils molt diversos,; coexistintcoexistiren nombrosesmoltes variants per a cada caràcter. A lL'estil d'escriptura d'aquesta època es coneix com a ''dàzhuànshū'' (大 篆书, «'escriptura de segell gran»').
Amb la reunificació de la Xina sota el Primerprimer Emperadoremperador [[Qin Shi Huang]], una de les nombrosesmoltes mesures de normalització va afectarafectà precisament a l'escriptura. Sota la supervisió del Primerprimer Ministreministre [[Li Si]] es van recopilar llistes amb les formes normalitzades dels caràcters. Aquesta unificació del sistema d'escriptura va donardonà lloc a l'estil de [[cal·ligrafia xinesa|cal·ligrafia]] ''xiǎozhuànshū'' (小 篆书, «'escriptura de segell petit»'), que utilitzava traços més angulosos i menys circulars que els de l'escriptura de segell gran antiga.
Durant la [[dinastia Han]] sorgirien altres estils de cal·ligrafia que s'han conservat fins als nostres dies. El ''lishu'' (隶书, «'escriptura administrativa»'), el ''xingshu'' (行书, escriptura semicursiva, literalment «'errant»'), i el ''cǎoshū'' (草书, escriptura cursiva, literalment «'d'herba»').
L'últim estil cal·ligràfic que es vas'hi desenvolupardesenvolupà va serfou el ''kǎishū'' (楷书, «'escriptura regular»'), que aconseguiria la seva forma actual durant la [[Wei del Nord|dinastia Wei del Nord]]. Aquest és l'estil principal avui dia, el que s'utilitza en diaris i llibres, així com en formats electrònics.
=== Escriptura a la premsa i l'ordinador ===
La [[impressió xilogràfica]] en paper va començarcomençà al segle VII. Aquesta tècnica va suposarsuposa el naixement de nous estils de caràcters (Lala [[tipografia]] usada entre 1041 i 1048 per [[Bi Sheng]] usavatenia pocs caràcters perquè el cost de producció era elevat per a una llengua amb centenars de caràcters, tot i que s'usava per a imprimir bitllets en la mateixa època). AEn la [[Dinastia Song|Dinastiadinastia Song del Nord]], s'usava principalment l'escriptura regular d'[[Ouyang Xun]] (premses de Zhejiang), [[Yan Zhenqing]] (Sichuan), [[Liu Gongquan]] (Fujian), com els estils de caràcters aen la premsa, i té el seu nom com ld'''estil [[Song (tipografia)|Song]]''.<ref name="kinkido">{{ref-web| url = http://www.kinkido.net/home.html | títol = 金欣堂 字库], 知る, 汉字 书 体 | llengua = japonès}}</ref>
Considerant les limitacions tecnològiques d'aquest tipus de tipografia, els caràcters tenien una forma més plana en els traços horitzontals. Més tard van sorgir l'estil [[Imitació Song (tipografia)|Song]] i l'estil [[Ming (tipografia)| Ming]] aen la [[Dinastiadinastia Ming]].<ref name="kinkido" /> Aquest estil va ser el que es va introduirs'introduí al Japó.
Amb el desenvolupament de la tecnologia informàtica, el nombre d'estils dels caràcters s'ha multiplicat. Per exemple, les versions de [[Microsoft Office]] de principis de segle XXI incorporen fins a 26 estils de caràcters diferents. Fora dels usos instrumentals, la [[cal·ligrafia xinesa]] segueix sent considerada com un art a l'[[Extrem Orient]].
Hi ha algunes observacions que suggereixen que la perícia en el coneixement de l'escriptura xinesa està descendint entre els joves, a causa de l'ús d'ordinadors, ja que en general l'escriptura mitjançantamb ordinador no requereix tant d'estudi, ni tan sols es necessitacal saber escriure correctament. El L'HSK (Examenexamen del nivell de l'idioma dels Hanhan, 汉语 水平 考试) general per a estrangers no inclou examen d'escriptura ni examen oral.<ref name="hsk">{{ref-web| url = http://www.hsk.org.cn/intro/score_cert.html | títol = HSK 汉语 水平 考试}}</ref>
== Referències ==
== Vegeu també ==
* [[Peh-oe-ji]].
* [[Mandarí]].
* [[Cantonès]].
== Enllaços externs ==
| 