Domenico Scarlatti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 7:
Va esdevenir compositor i organista de la Capella Reial de Nàpols el [[1701]], i el [[1704]], va revisar l'òpera ''Irene'' de [[Carlo Francesco Pollarolo]] abans de la seua interpretació a Nàpols. Poc després, son pare el va enviar a [[Venècia]] no havent cap registre de la seua vida en aquests anys. El [[1709]] va traslladar-se a [[Roma]] on va entrar al servei de l'exiliada reina polonesa [[Maria Casimira]]. A Roma va conèixer [[Thomas Roseingrave]] qui després seria el capdavanter de l'entusiàstica acollida de les [[sonata|sonates]] del compositor a [[Londres]]. Domenico ja era llavors un eminent intèrpret de [[clavecí]]. En un duel musical amb [[George Frideric Handel]] que va tenir lloc al Palau del Cardenal Ottoboni a [[Roma]], hom el va declarar superior a Handel al clavecí, encara que inferior a l'[[orgue]]. Al final de la seua vida, es conta que es feia el senyal de la creu com a signe de veneració quan hom esmentava el talent de Handel.
També a Roma, Scarlatti va compondre diverses [[òpera|òperes]] per al teatre privat de la reina Casimira. Va ser [[mestre de capella]] de Sant Pere des del [[1715]] al [[1719]], i en aquest darrer any va traslladar-se a [[Londres]] per tal de dirigir la seua òpera ''Narciso'' al [[King's Theatre]].
El [[1720]] o [[1721]] se'n va anar cap a [[Lisboa]], on va entrar al servei de la princesa portuguesa [[Maria Bàrbara de Bragança]], com a professor de música. Va visitar Nàpols una altra vegada, el [[1725]] i, durant la seua visita a Roma el [[1728]] va casar-se amb Maria Caterina Gentili. El [[1729]] es va instal·lar a la cort de Madrid, atès que la seua alumna Maria Bàrbara havia contragut matrimoni amb l'infant Ferran de Borbó. Maria Barbara va esdevenir reina d'Espanya el 1746, en pujar al tron el seu espòs. Scarlatti va romandre a Espanya al voltant de vint-i-cinc anys i va tenir-hi cinc fills. A la mort de la seua primera esposa, el [[1742]], va casar-se amb una espanyola, Anastasia Maxarti Ximenes. Durant la seua vida a Madrid Scarlatti va compondre al voltant de cinc-centes sonates per a clavecí. És per aquestes obres per les que avui dia és recordat.
Línia 30:
== Gravacions ==
Diversos [[clavecinista|clavecinistes]] i [[pianista|pianistes]] han gravat les sonates de Scarlatti. [[Scott Ross]] va gravar-ne la integral en un conjunt de 34 CDs. També han interpretat Scarlatti [[Wanda Landowska]], [[Gustav Leonhardt]] i [[Ralph Kirkpatrick]], qui era un reconegut expert en l'obra de Scarlatti i que va publicar la seua pròpia edició de les sonates. Entre els més importants pianistes que han gravat l'obra de Scarlatti cal citar Vladimir Horowitz, [[Mikhail Pletnev]], [[Clara Haskil]], [[Murray Perahia]], [[András Schiff]], Christian Zacharias, Konstantinos Papadakis i [[Ivo Pogorelich]].
== Vegeu també ==
Línia 39:
== Bibliografia ==
* [[Ralph Kirkpatrick]], ''Domenico Scarlatti''. Princeton University Press, 1953. ({{ISBN|0-691-02708-0}})
* Yáñez Navarro, Celestino: [http://anuariomusical.revistas.csic.es/index.php/anuariomusical/article/view/137/138 "Obras de Domenico Scarlatti, Antonio Soler y Manuel Blasco de Nebra en un manuscrito misceláneo de tecla del Archivo de Música de las Catedrales de Zaragoza”], en ''[[Anuario Musical]]'', 77 (2012), pp.45-102.
* Yáñez Navarro, Celestino: ''Nuevas aportaciones para el estudio de las sonatas de Domenico Scarlatti. Los manuscritos del Archivo de música de las Catedrales de Zaragoza''. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015.
| |||