Domingo Dulce y Garay: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 33:
'''Domingo Dulce i Garay''' ([[Sotés]], [[La Rioja]], [[7 de maig]] de [[1808]] - [[Els Banys i Palaldà]], [[França]], [[23 de novembre]] de [[1869]]) fou un militar espanyol.
 
Obtingué el grau de [[cadet]] el 1823, i l'any següent va ser promogut al grau d'[[alferes]] de [[cavalleria]]. Feu la primera [[guerra civil]] amb gran lluïment, essent ferit cinc vegades i aconseguint quatre [[Creu Llorejada de Sant Ferran|creus de San Fernando]] de primera classe i els ascensos consecutius fins al de [[tinent coronel]].
 
== El 7 d'octubre ==
Línia 47:
El seu mandat, àmpliament liberal, es distingí per la tolerància amb la [[premsa]] de tots els matisos, la creació d'escoles gratuïtes superiors, la rectitud en l'administració i l'ardor amb què perseguí el tràfic de negres. El més gran elogi que pot fer-se de la gestió de Dulce està en les simpaties que va saber conquistar amb la seva conducta, les quals el seguiren a Espanya en cessar en el càrrec, posat clarament de manifest en una exposició dirigida a la reina (juny de 1865), en la qual se'n demanava la continuïtat en el govern de l'illa.
 
Una vegada a la [[península Ibèrica]], el seu entusiasme per la causa de la llibertat el portà a conspirar contra [[Isabel II d'Espanya]], al costat del general [[Francisco Serrano Domínguez|Serrano]], [[Joan Prim i Prats]] i d'altres generals; però descobert el complot fou desterrat, com aquells, a [[Canàries]] (juliol de 1868).
 
== La insurrecció de Cuba ==