Zòsim: diferència entre les revisions

Les poques dades biogràfiques que es conserven d'ell són gràcies al patriarca de Constantinoble [[Foci I de Constantinoble|Foci I]], que a la seva obra titulada ''Biblioteca'' el descriu com {{polytonic|κόμης καὶ ἀποφισκοσυνήγορος}}, és a dir, era ''[[comes]]'' i antic advocat del fisc.<ref>Foci, ''Biblioteca'', 98.</ref> Probablement era el fill de [[Zòsim (governador)|Zòsim]], prefecte de l'[[Regió de l'Epir|Epir]]. Fou autor d'una història de l'[[Imperi Romà]] en sis llibres, titulada {{polytonic| Ἱστορία νέα}} (''Historía néa'', «Història Nova») que se'ns ha conservat. L'obra hauria estat escrita després del [[425]], ja que s'esmenta un fet que va passar aquest mateix any. La seva biografia personal és desconeguda i només se sap que era pagà (ataca als emperadors cristians com [[Constantí el Gran]] i [[Teodosi I el Gran]] però lloa als pagans com [[Julià l'Apòstata]]),{{sfn|Ermatinger|2004|p=5}} cosa que posteriorment li va valer l'hostilitat dels escriptors cristians. [[Evagri d'Epifania|Evari]] i [[Nicèfor I de Constantinoble|Nicèfor]] el critiquen especialment.<ref>[[Nicèfor I de Constantinoble|Nicèfor]] ''Breviarium Historicum'' XVI, 41</ref>

Ocasionalment tracta també afers de [[Pèrsia]], [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. Pel relat de Foci i [[Evagri d'Epifania]],<ref>[[Evagri d'Epifania]] ''Història eclesiàstica'' III, 41</ref> sembla que Zòsim no va viure per veure acabada l'obra i potser fou acabada per un monjo o un eclesiàstic. Essencialment es tractava de la compilació d'obres d'historiadors anteriors. Fins al capítol 41 segueix a [[Publi Herenni Dexip]], fins al capítol onzè del cinquè llibre segueix a [[Eunapi]] (al qui no esmenta) i després segueix a [[Olimpiòdor de Tebes]], al qui fins i tot copia literalment. El seu estil és descrit per Foci com a concís, clar, pur i satisfactori, mentre que la seva manca principal és l'omissió de la cronologia.{{sfn|Smith|1872|p=1334}}