Àguila romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |250px|thumb -> |miniatura
m Bot elimina espais sobrants
Línia 11:
Amb els emperadors posteriors l'àguila es portava amb la legió, com va passar durant molts segles, per la qual cosa de vegades la legió s'anomenava simplement ''aquila''.<ref>[[Aule Hirti]] "De Bello gallico", 30</ref> Cada [[Cohort (unitat militar)|cohort]] tenia com a insígnia pròpia la [[serp]] o el [[drac]], que estava teixit sobre una peça quadrada de tela (''textilis anguis''),<ref>[[Sidoni Apol·linar]] ''Carmina'' V.409</ref> elevat sobre un pal [[daurat]], al qual es va adaptar una barra transversal amb aquest propòsit,<ref>[[Temisti]] "Oratoria", I. p.1; XVIII. p.267, ed. Dindorf; [[Claudi Claudià]], IV. "Panegyricus de Tertio Consulatu Honorii Augusti" 546; VI. 566</ref> i era portat pel ''draconarius''.<ref>[[Vegeci]] "Epitome Rei Militaris" II.13; cf. [[Tàcit|Tac.]] "[[Annals (Tàcit)|Annals]]" [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+18/01 I.18]</ref>
 
Una altra figura usada als estendards era una bola (l'orbe), que se suposava que era l'emblema del domini de Roma sobre el món;<ref>[[Isidor de Sevilla]] "Originum s. Etymologiarum Libri XX", XVIII.3 </ref> i per la mateixa raó una figura de bronze de la [[Victòria (mitologia)|Victòria]] es fixava de vegades a la part alta del pal, tal com es veu esculpit, juntament amb estatuetes de Mart, a la [[Columna de Trajà]] i a l'[[Arc de Constantí]].<ref>William Smith "Dictionary of Greek and Roman Antiquities", 1853, pàg. 1045</ref> Sota l'àguila o un altre emblema sovint s'hi col·locava el cap de l'emperador regnant, que era objecte d'adoració idòlatra per part de l'exèrcit.<ref> [[Flavi Josep]], "Bellum Iudaicum" II.9 §2; [[Suetoni]] "Tiberi" 48, "Calígula" 14; [[Tàcit]] "Annals" [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+1.39 I.39], [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext? lookup = Tac.+Ann.+1.41 41], [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+4.62 IV.62]</ref> El nom de l'emperador, o d'aquell a qui reconeixien com a tal, de vegades s'inscrivia de la mateixa manera.<ref>[[Suetoni]] "Vespasià", 6</ref> El pal usat per portar l'àguila tenia a l'extrem inferior una punta de ferro (''cuspis'') per fixar-lo a terra, i permetre a l'[[aquilífer]], en cas de necessitat, poder repel·lir un atac.<ref>[[Suetoni]] "Juli Cèsar", 62</ref>
 
Les divisions menors d'una cohort, anomenades [[centúria|centúries]], tenien també cadascuna una insígnia, inscrita amb el nombre de la cohort i de la centúria, coneguda amb el nom de ''signum'', perquè la seva part superior culminava en una mà. Això, juntament amb la diversitat de formes de les crestes que lluïen els centurions, permetien que cada soldat se situés fàcilment.