Àguila romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |250px|thumb -> |miniatura |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 11:
Amb els emperadors posteriors l'àguila es portava amb la legió, com va passar durant molts segles, per la qual cosa de vegades la legió s'anomenava simplement ''aquila''.<ref>[[Aule Hirti]] "De Bello gallico", 30</ref> Cada [[Cohort (unitat militar)|cohort]] tenia com a insígnia pròpia la [[serp]] o el [[drac]], que estava teixit sobre una peça quadrada de tela (''textilis anguis''),<ref>[[Sidoni Apol·linar]] ''Carmina'' V.409</ref> elevat sobre un pal [[daurat]], al qual es va adaptar una barra transversal amb aquest propòsit,<ref>[[Temisti]] "Oratoria", I. p.1; XVIII. p.267, ed. Dindorf; [[Claudi Claudià]], IV. "Panegyricus de Tertio Consulatu Honorii Augusti" 546; VI. 566</ref> i era portat pel ''draconarius''.<ref>[[Vegeci]] "Epitome Rei Militaris" II.13; cf. [[Tàcit|Tac.]] "[[Annals (Tàcit)|Annals]]" [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+18/01 I.18]</ref>
Una altra figura usada als estendards era una bola (l'orbe), que se suposava que era l'emblema del domini de Roma sobre el món;<ref>[[Isidor de Sevilla]]
Les divisions menors d'una cohort, anomenades [[centúria|centúries]], tenien també cadascuna una insígnia, inscrita amb el nombre de la cohort i de la centúria, coneguda amb el nom de ''signum'', perquè la seva part superior culminava en una mà. Això, juntament amb la diversitat de formes de les crestes que lluïen els centurions, permetien que cada soldat se situés fàcilment.
|