Ducat de Carniola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 32:
de l'Àustria Interior sota el govern del seu fill [[Carles II d'Habsburg|Carles II]]. El fill de Carles, [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]] va reunir per herència totes les terres de la dinastia el 1619 oi el ducat va formar part constituent de la monarquia dels Habsburg en endavant. El 1804 la monarquia va esdevenir l'[[Imperi d'Àustria]].
[[Napoleó]] després del tractat de [[Schönbrunn]] de 1809 va formar les efímeres [[Províncies Il·líriques]] amb els territoris annexionats de Carniola, Caríntia, Croàcia ([[Gorizia]] i [[Gradisca d'Isonzo]], en l'actualitat, a la [[península d'Ístria|Ístria]], i [[Trieste]]. L'acta final del [[Congrés de Viena]] de 1815 va restaurar les Províncies Il·líriques com a Regne d'Il·líria dins de l'Imperi Austríac. Carniola va formar la part central del territori del regne d'Il·líria que va tenir capital a Laibach/Ljubljana, incloent els ducats de Carniola i Caríntia, el litoral i Gorízia i Gradisca, el [[marca d'Ístria|marcgraviat d'Ístria]] i la ciutat imperial lliure de [[Trieste]].
El regne d'Il·líria fou dissolt el 1849 i el ducat de Carniola reconstituït per rescripte imperial de [[20 de desembre]] de [[1860]], i patent imperial de [[26 de febrer]] de [[1861]], modificada per la legislació de [[21 de desembre]] de [[1867]], que concedia poders a l'assemblea de Carniola (''Landtag'') per promulgar lleis sobre temes no reservats al consell imperial (en el qual Carniola estava representada per 11 delegats, dos elegits pels terratinents, tres per comerciants i industrials de les ciutats, cinc pels pobles, i un per la cúria). L'assemblea territorial (unicameral) la formaven 37 membres entre els quals el bisbe hi seia d'ofici; l'emperador obria la legislatura que era presidida pel governador imperial o ''Landeshauptmann''; dels 37 membres 10 representaven als propietaris de terres, 8 a les ciutats, dos a les juntes de comerç i industria, i la resta als pobles; legislava en agricultura, institucions públiques i de caritat, administració local, església, afers escolars, transport i allotjament de tropes en temps de guerra o maniobres i altres afers locals; el pressupost de 1901 fou de 3.573.280 corones (714.656 $).
| |||