Solidaritat dels Treballadors Bascos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
L'expansió d'ELA-STV va ser molt ràpida als territoris de [[Guipúscoa]] i [[Biscaia]], de manera que el 1920 era el sindicat majoritari al sector del ferrocarril, però més lenta a [[Navarra]] i [[Àlaba]]. Editaven el diari [[Eusko Langille]], dirigit aleshores per Adolfo Larrañaga.
Avui dia, és el sindicat més fort al [[País Basc]] en nombre d'afiliats i delegats. Li segueixen [[Comissions Obreres d'Euskadi|CCOO-Euskadi]] i [[Langile Abertzaleen Batzordeak|LAB]].
[[Fitxer:Jose Elorrieta Bilbon.jpg|miniatura|Jose Elorrieta, secretari general de ELA]]
== Història ==
Línia 17:
Va ser celebrat en [[Vitòria]] durant els dies 29 i 30 d'abril i 1 de maig, amb 274 delegats i 40.000 afiliats (que augmentaren a 50.000 el 1936). Consagra la unió del ''Sindicato Obrero Vasco'' (SOV) i la ''Solidaridad de Empleados Vascos'' (SEV) d'[[Eliodoro de la Torre]]. Robles Aranguiz en serà president fins a la seva mort el 1982. S'aprovà la doble afiliació amb el PNB, de manera que [[Francisco Basterrechea]], Eliodoro de la Torre, [[Jesús María de Leizaola]], [[José María Lasarte]] i Manuel Robles Aranguiz foren diputats a Corts a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]]. Es produïx el canvi de nom a ELA-STV.
=== Tercer Congrés ([[1976]]) ===
Estava previst celebrar-se a [[Pamplona]] el [[1936]], però la [[guerra civil espanyola]] va interrompre les activitats d'aquest sindicat durant 40 anys. En acabar la [[guerra civil espanyola]] la direcció s'instal·là a [[Baiona]] i obrí delegacions a Mèxic, Xile, [[Argentina]], [[Veneçuela]], Colòmbia, EUA i [[Gran Bretanya]]. El 1944 fou una de les promotores del pacte [[Galeusca]] i va participar en la [[vaga general de 1947]] i en totes les vagues que es van declarar sota el franquisme el 1951, 1953, 1956 i 1957. El 1964 va patir l'escissió d'[[ELA-berri]] i el 1971 fou un dels promotors del [[Front Nacionalista Basc]].
Posteriorment se celebraria el 1976 a [[Zornotza]] i [[Eibar]], i va unificar tots els sectors del sindicat, llevat el de Leioa, dirigit per [[Kepa Anabitarte]]; en el congrés es definí com a sindicat de classe, anticapitalista, independent, unitari i internacionalista, i nomenen [[Manuel Robles Aranguiz]] president i [[Alfonso Etxebarria]] secretari general. Foren criticats per [[Xabier Arzalluz]] per allunyar-se ideològicament del PNB. Durant la transició ELA es va oposar als [[Pactes de La Moncloa]].
=== Quart Congrés ===
Ací ELA va acordar donar suport a l'[[Estatut d'autonomia del País Basc de 1979|Estatut de Gernika]], encara que va advertir de les seves manques en polítiques socials.
| |||