Eberard de Friül: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
==Fets destacables==
Quan la seva edat li va permetre portar armes, va participar en nombroses expedicions militars.
Va defensar el seu país contra la invasió dels [[Búlgars]] i els va expulsar completament de la península([[825]]-[[830]]).
Línia 25:
Va utilitzar la seva influència sobre [[Lotari I|Lotari]] (el fill gran de l'Emperador) per trobar la manera de què pare i fill es reconciliessin. Durant el Concili de l'any [[839]], [[Lotari I|Lotari]] es va arrossegar implorant perdó al seu pare.
L'activitat de Eberard no es va limitar al Pagus de Cysoing, també va participar lliurement en els assumptes d'altres territoris i de l'imperi en general. L'Emperador [[Lluís el Pietós]] va morir l'any [[840]] i la guerra, una guerra cruel i sense pietat, va esclatar entre l'Emperador [[Lotari I]] i els seus dos germans, [[Lluís el Germànic]] i [[Carles II el Calb|Carles el Calb]].
Eberard deplorava aquesta lluita fratricida i va fer tot el possible per aturar-la. Després de la sanguinolenta batalla de Fontenay, el 25 de juny de l'any [[841]], va conduir a l'ambaixador de [[Lotari I|Lotari]] prop dels seus germans per dur a terme les negociacions de pau. La conferència va tenir lloc a Milin, prop de Châlons a la Champanya. Es va decidir dividir l'[[Imperi]] entre els tres germans. Els negociadors, entre els quals es trobava Eberard, es van encarregar de fer una partició justa i equitativa. No va ser abans d'agost de l'any [[843]] quan es va presentar l'informe als tres reis a [[Tractat de Verdun|Verdun]]. Les negociacions van acabar i la pau entre els tres germans es va restablir.
Línia 31:
Acabada la guerra i signat el tractat de pau, Ebarard va marxar urgentment cap a [[Itàlia]], que en aquells moments es trobava sota l'amenaça del [[Sarraïns]]. Aquests [[Sarraïns]] havien estat cridats l'any 842 pel Duc de Benevento. Suposaven una amenaça i fins i tot van arribar a saquejar [[Roma]] en diverses ocasions. Aleshores Eberard, com a [[Ducat de Friül|Duc de Friül]], es va erigir en líder de la resistència. La guerra va durar fins que l'any [[851]] va acabar amb la derrota definitiva dels [[Sarraïns]]. Aquest fet li va suposar una gran reputació com a soldat i com a líder.
L'any [[858]], va ser enviat a [[Ulm]] com a ambaixador de [[Lluís II el Jove|Lluís el Jove]], fill de [[Lotari I|Lotari]], per estar amb el seu oncle, [[Lluís el Germànic]].
Des d'aleshores no hi ha més informació d'ell fins al seu ''Testimoni''. Un document molt interessant i curiós on se'ns parla de la vida de Eberard i on es troba el seu testament. El ''Testimoni'' es va escriure a [[Itàlia]], al castell de Musiestro, al Comtat de [[Treviso]], l'any [[867]].
Línia 42:
El fill gran, [[Unroch III de Friül|Unroch]], va rebre totes les propietats de [[Llombardia]] i [[Sacre Imperi Romanogermànic|Germània]]. El segon, [[Berenguer I d'Italia|Berenguer]], va rebre Annappes amb els seus dominis excepte Gruson i les propietats a [[Hesbaye]] i Condrost. El tercer, Adalard, va rebre Cysoing, Camphin, Gruson i Somain, amb tots els càrrecs i títols d'Abadia a la regió. El quart, Raül o Rodolf, va rebre Vitry-en-Artois i Mestucha, excepte l'església de Vitry que va ser cedida a l'Abadia de Cysoing.
A les seves tres filles, Ingletruda, Judit i Heilwida, els va donar altres dominis: Ermen, Marshem, Balghingham, Heliwsheim, Hostrenheim, Luisinga, Wendossa i Engerresteim.
Eberard va tenir tres fills més, Eberard, Alpais i Gisela. Els dos primers van morir molt joves, mentre que Gisela no va heretar donat que va morir abans que el seu pare organitzes el repartiment dels seus béns i propietats.
| |||