Economia del sector energètic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Energy-consumption-per-capita-2003.png|miniatura|Mapa que representa el consum d'energia als estats de món l'any 2003.]]
[[Fitxer:Electric_power_transmission.jpg|miniatura|Transport d'energia elèctrica]]
'''L'economia del sector energètic''' tracta de l'[[energia]] des d'un punt de vista centrat a l'[[economia]] i la [[societat]]. Més enllà de les propietats i coneixements científics abstractes i objectius que tenim de l'energia, la manera de com s'usi a la [[tecnologia]] i sobretot el seu [[comerç]] té importants implicacions [[social]]s i [[polítiques]], que van des de [[guerres]] a interessos legals (per exemple, l'[[impost]] sobre el [[carboni]] per part de la indústria nuclear) passant per [[latifundi]]s [[agricultura|agrícoles]] al [[tercer món]].
La utilització de l'energia ha estat un element fonamental per al desenvolupament de les societats humanes, l'aprofitament de diferents formes d'energia ha ajudat l'home a controlar i modificar el [[medi ambient]]. La gestió de l'energia és un aspecte inevitable i cabdal per a qualsevol societat que vulgui funcionar. Al [[Indústria|món industrialitzat]] el desenvolupament de l'aprofitament dels recursos energètics ha esdevingut essencial per al funcionament de l'[[agricultura]], el [[transport]], la gestió dels [[Residu (deixalles)|residus]], les [[Tecnologies de la Informació i la Comunicació|tecnologies de la informació]] o les [[Telecomunicació|telecomunicacions]]. L'increment de la utilització d'energia des de la [[Revolució Industrial]] ha comportat l'aparició de problemes seriosos com la [[contaminació]] i l'[[escalfament global]] que avui dia són un perill que amenaça el futur del nostre món.
Línia 29:
[[Fitxer:Energy consumption per capita 2003 (French).png|miniatura|Consum mundial d'energia en 2003]]
La quantitat d'energia [[consum]]ida per un país depèn de la possibilitat tècnica que tinguin de fer-ho, per exemple un país industrialitzat en consumeix sempre més que un que no tingui indústria; o una llar sense ordinador o aire condicionat en consumeix menys que quan a més tingui aquests aparells. També segons l'[[eficiència energètica]] dels aparells que la consumeixen i sobretot de com i quant en vol consumir la població.
La procendència de l'energia consumida depèn en primer lloc de la geografia i del clima, no es pot obtenir energia hidràulica en un lloc on no hi ha aigua, per exemple, i sobretor de l'estratègia [[política]] i financera del govern. Per exemple, si a un país hi ha una gran quantitat de petroli, però no hi ha urani, en principi seria esperable que s'hi primi l'energia fòssil front a la nuclear. En general aquestes estratègies, a les quals poden influir diferents [[lobby|grups de pressió]] [[empresa]]rials privats, depenen de molts factors i de la història particular del país.
El consum d'energia primària a [[Espanya]], segons les dades de l'inventari estatal del [[2008]], és de:<ref name=mma>[http://www.mma.es/secciones/calidad_contaminacion/atmosfera/emisiones/pdf/Inventario_Nacional_1990-2008_-_Documento_Resumen_.pdf Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. Inventarios nacionales de emisiones a la atmósfera 1990-2008]</ref>
Línia 106:
La major part de l'energia [[consum]]ida al món és [[energia exhaurible]], provinent majoritàriament de [[combustible]]s ([[combustible fòssil|fòssils]] i [[combustible nuclear|nuclears]]) excavats a l'escorça terrestre i que no es poden ser reproduïts per l'ésser humà ni, almenys en menys de milions d'anys, per la natura. És, per tant, necessari buscar [[font d'energia|fonts d'energia]] [[energia alternativa|alternatives]] que ens permetin consumir menys energies exhauribles i, en un futur proper, viure sense elles. Cal tenir en compte, a més, que alguns combustibles exhauribles, com el [[petroli]], serveixen també per a la fabricació de [[primeres matèries]] a alt valor afegit per a plàstics i un gran nombre de productes químics i farmacèutics. Una altra manera d'estalviar combustibles perquè durin més anys és aprofitar-los millor, mitjançant [[tecnologies]] i sistemes més eficients i amb un ús racional de l'energia per part de la població. L'estalvi d'energia és un dels vessants als quals s'està investigant més, ja que resulta beneficiós per a tothom: usem menys energia i així, d'una banda en paguem menys, i de l'altra n'estalviem perquè a tots en duri més.
D'altra banda, és igualment necessari adaptar la tecnologia actual a altres energies, ja que, especialment al sector del [[transport]], moltes d'elles s'han desenvolupat exclusivament a partir de combustibles exhauribles. S'ha de tenir present que el desenvolupament d'una tecnologia no és rectilini, sinó que es troba ple de "ramificacions", d'opcions possibles, i es desenvolupa una d'elles o diverses segons diferents factors econòmics, socials, polítics, etc. Per exemple, en automoció actualment s'està tornant a estudiar els models de motors de tipus [[motor wankel|wankel]], que havia nascut alhora que [[motor de gasolina|el de gasolina]] però que es va deixar de desenvolupar fa gairebé un segle perquè es va considerar menys bo amb [[gasolina]] que el que s'usa ara.
Una altra línia de [[recerca]] és l'aprofitament de [[calor]] i de [[material]]s que tradicionalment haviem considerat de valor nul, o fins i tot negatiu, com a escombraries a tractar (havent de pagar!), per a aprofitar l'energia que encara es pot treure d'ells, encara que no sigui tan gran com la d'altres fonts. Un exemple molt típic són els [[fum]]s, que abans s'havien llançat a l'aire i que ara es poden aprofitar escaladament. És a dir, es parteix d'un procés industrial que deixa anar fum molt calent i aquest fum s'usa per a obtenir calor i energia que s'empra per a un altre procés, al que no li cal tanta com al primer; aquest segon procés, treura fums una mica més freds, que es poden usar per a un tercer procés; etc. A més així el fum que finalment es llença a l'atmosfera té una temperatura més propera a l'ambiental, [[contaminant]] menys. Altres exemples en són la [[cogeneració]], el [[compostatge]], le [[digestió anaeròbia]] d'escombraries orgàniques o la [[agrocombustible d'alga|disminució amb algues d'emissions diòxid de carboni]]. Alguns d'ells són controvertits, com típicament el [[MOX]] i certs [[agrocombustible]]s.
| |||