Conductisme radical: diferència entre les revisions

Les crítiques al conductisme radical es centren en les suposades debilitats teòriques i els seus mètodes "freds". Actualment els psicòlegs consideren aquesta forma clàssica de conductisme com a "incorrecte" en el sentit de què la investigació cognitivista ha provat de demostrar el rol dels processos mentals en la psicologia. Una famosa línia d'investigació realitzada pel psicolèg [[Martin Seligman]] s'ha fet servir per demostrar la incapacitat del conductisme per explicar la [[indefensió apresa]]. Els gossos, que havien sigut prèviament posats en gàbies amb el terra completament electrificat i sense possibilitat d'escapar d'aquest, no es van molestar en descobrir que hi havia noves gàbies que no estaven electrificades (separades per una petita paret que els gossos podien saltar sense problemes). En canvi, s'estiraven i sofrien. D'acord amb les crítiques d'aquest experiment, els gossos percebien que no tenien el control del seu entorn. Aquest és el motiu pel qual no van intentar eliminar-se a ells mateixos d'aquest estímul quan tenien l'opció. Per tant, aquest fenomen pot ser descrit i predit des d'una perspectiva conductista també.<ref>{{format ref}} https://imgur.com/a/nLr4a</ref> A través d'aquest procés els gossos van aprendre que escapar no portava al fet que s'eliminessin els xocs. I per això van parar de provar-ho.