Història d'Isfahan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Línia 62:
==Timúrides==
 
El [[1387]] en l'expedició de [[Tamerlà]] a Pèrsia, el gran soldà baixà cap al sud i va sotmetre l'[[atabeg]] Izz al-Din de [[Lur-i Buzurg]]. iA elsla emirstardor muzaffàridesdel demateix Fars, d'Isfahan i de Yedz, però els avanços sufites al [[Khwarizm]] el van fer retornar. L'any següent ([[13881387]]) anà altra vegada a Pèrsia i va rebre la submissió formal de Muzaffar Kashi d'Isfahan i de Shah Yahya de Yedz, i establí una guarnició a Isfahan. En canvi, Zain al-Abidin ibn Shah Shudja de Fars es negà a l'acte formal de submissió, i Tamerlà acordà negociar amb ell a Isfahan. [[Zayn al-Abidin|Zain al-Abidin]] hi anà i els ulemes van demanar un acord, i finalment es negocià la pau a canvi d'un tribut important a pagar pels tres emirs muzaffàrides. Tamerlà sortí de la ciutat i hi deixà ''muhasils'' per recaptar el tribut, però llavors es produí un altercat i els ''muhasils'' foren assassinats junt amb un cert nombre de soldats.<ref>D'escorta o que eren a la ciutat privadament.</ref> Això enfurí a Tamerlà que va marxar altra vegada contra la ciutat i en matà més de seixanta mil ciutadans; suprimí l'emirat, i tot seguit avançà cap a Fars. Zain al-Abidin fugí a Bagdad i Tamerlà va cedir els seus dominis al fidel emir [[muzaffàrida]] de [[Kirman]], Sultan Ahmad.
 
Sota els timúrides que van succeir a Tamerlà, Isfahan difícilment s'aixecà del cop patit. [[Xah Rukh (timúrida)|Xah Rukh]] hi va assetjar a Mirza Iskandar del dijous [[24 de maig]] de [[1414]] al divendres[[20 de juliol]] següent, quan fou conquerida i saquejada.
 
==[[Qara Qoyunlu|Qara qoyunlu]] i [[Aq Qoyunlu|Aq qoyunlu]]==