Coureur des bois: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla de format de referències |
||
Línia 7:
== Antecedents ==
[[Fitxer:Coureur_de_bois.jpg|miniatura|''Coureurs de bois'', una talla en fusta d'Arthur Heming.]]
Els [[Pobles indígenes d'Amèrica|pobles indígenes]] van ser essencials per al desenvolupament del comerç de pells perquè portaven les pells des de les regions de l'interior de l'Amèrica del Nord (territori francès, britànic i, més tard, nord-americà) als llocs de comerç francesos, tot i que els comerciants de pells també podien obtenir les pells endinsant ells mateixos en aquestes regions interiors. Durant les èpoques d'hostilitats amb els nadius, era més segur per als comerciants francesos que els seus aliats nadius cacessin i posessin paranys per a obtenir pells, però podien conseguir més diners aquells que estaven disposats a endinsar-se als rius i llacs interiors i poder portar de tornada les pells de castor ells mateixos. Durant temps de pau, molts homes joves de la Nova França es van sentir atrets pels alts beneficis i l'aventura del comerç. Van ser empresaris, que treballaven per a si mateixos en comptes de representar una empresa i que es coneix com a ''coureurs des bois'' ( «corredors dels boscos»). El 1680, aproximadament uns 500 ''coureurs donis bois'' estaven treballant a la regió del llac Superior tractant de prescindir dels intermediaris.<ref name="cnandianenclyclopedia">{{format ref}} http://www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=A1ARTA0001967</ref>
Durant el segle XVII el comerç de pells era molt lucratiu en la colònia de la [[Nova França]]. La competència era feroç i molts colons, partint dels assentaments al voltant de [[Mont-real]], s'arriscaven a viatjar cap a l'oest i el nord, creuant el territori hostil dels [[Iroquès|iroquesos]], per arribar al «Pays d'en Haut» o ''terra superior'' (l'àrea al voltant dels [[Grans Llacs d'Amèrica del Nord|Grans Llacs ]]) a la recerca de paranyers [[Pobles indígenes d'Amèrica|nadius]] amb els quals comerciar. Aquests «coureurs des bois» no eren ben vists per les autoritats de Mont-real i els oficials reals, que desaprovaven que els colons abandonessin les zones rurals en desenvolupament per buscar fortuna comerciant. Les autoritats franceses preferien deixar el transport de les pells en mans dels nadius i no en les dels colons que, actuant de manera independent i sense regulació alguna, saturaven el mercat. Aquest tràfic irregular de pells també va minar el paper de Mont-real com a focus central del tràfic pelleter, on els marxants podien intercanviar pells de castor per articles com roba, [[Mosquet|mosquets]] o atuells de coure. Alguns comerciants il·legals també van causar problemes intercanviant pells per [[alcohol]].
| |||