Divina gràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
vegeu Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Plantilla de format de referències |
||
Línia 10:
Al [[Nou Testament]], la paraula traduïda com la gràcia és la paraula grega ''charis'' (en [[grec antic]] {{lang|grc|[[Wiktionary:χάρις|χάρις]]}}, pronunciat khar'-ece, que significa quelcom gratificant o bé manera o acte concret, literal, figuratiu o espiritual que influeix al cor i es reflecteix en la vida.<ref>[http://strongsnumbers.com/greek/5485.htm Strongnumbers.com Grk 5485]</ref><ref>Strong (2001) Grk entry number 5485 (p. 1653)</ref> Una paraula grega relacionada és [[carisma]] (do gratuït). Ambdósparaules es van originar d'una altra paraula grega, ''chairo'' (alegrar-se, estar content, encantat).<ref>Strong (2001) Grk entry numbers 5486 and 5463</ref> A l'[[Antic Testament]], en [[hebreu]] el terme utilitzat és ''chen'',<ref>{{citar ref|url= http://www.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?Strongs=H02580&Version=kjv|títol=Blue Letter Bible entry for Strongs Hebrew term 2580| editorial= [[Blue Letter Bible]] institute| consulta=2011-01-01}}</ref><ref>[http://www.biblestudytools.com/lexicons/hebrew/nas/chen.html Biblestudytools.com "Chen"]</ref> que Strong defineix com un "favor, gràcia o encant, és una qualitat moral de la bondat que mostra una disposició favorable".<ref>Strong (2001) Hebrew entry number 2580 (p. 1501)</ref> ''Chen'' es tradueix majoritàriament per gràcia i per favor,<ref>Vegeu {{Citar Bíblia|Proverbis|11:16}} i {{Citar Bíblia|Cohèlet|9:11}})</ref> tot i que també es pot traduir per a preciós{{Citar Bíblia|Proverbis|17:08}}.
Dins del cristianisme hi ha diferents conceptes de la gràcia. Els catòlics i els protestants usen la paraula en formes diferents. És un dels aspectes que segons Ryrie divideix el [[catolicisme]] i el [[protestantisme]], així com el [[calvinisme]] i l'[[arminianisme]], o bé el liberalisme modern del conservadorisme.<ref>Charles C. Ryrie, ''The Grace of God'' (Chicago: Moody Press, 1963), pp. 10-11.</ref> La doctrina catòlica ensenya que Déu ha impartit la Gràcia Divina a la humanitat, i utilitza els [[sagrament]]s per facilitar la recepció de la seva gràcia.<ref>{{format ref}} http://www.saintaquinas.com/Justification_by_Grace.html</ref> Els protestants, generalment, no comparteixen aquest punt de vista. A l'Església Catòlica Déu atorga un estat de gràcia per el baptisme<ref>{{ref-llibre|títol=Catechism of the Catholic Church No. 1992|lloc=Vatican City-State|citació=Justification is conferred in Baptism, the sacrament of faith.}}</ref> en comptes de senzillament per la fe, i a través del [[sagrament]] de la [[penitència]] si s'ha comès un [[pecat mortal]].<ref>{{ref-llibre|títol=Catechism of the Catholic Church No. 1446|lloc=The Vatican|citació=Crist va instituir el sagrament de la Penitència per a tots els membres pecadors de la seva Església, sobretot per als qui, després del baptisme, hagin caigut en la tomba pecat, i així han perdut la gràcia baptismal i han ferit la comunió eclesial. És a ells que el sagrament de la Penitència ofereix una nova possibilitat de convertir-se i de recuperar la gràcia de la justificació. Els Pares de l'Església presenten aquest sagrament com "la segona taula de salvació després del naufragi que és la pèrdua de la gràcia.}}</ref> Un pecat mortal fa perdre l'estat de gràcia encara que la gràcia de Déu segueixi actuant.
== Hinduisme ==
| |||