|
== Descripció ==
[[Fitxer:cascada_soaso.jpg|miniatura|esquerra|Cascada de Soaso o Cua de Cavall]]
L'orografia del Parc està dominada pel [[Massís de Mont Perdut|massís de Tres Serols]], més conegudaconegut com de les ''Tres Sorores'' (Tres germanes), que es considera la massa [[calcari|calcària]] més gran del món. La seva majormàxima elevació és el [[Mont Perdut]] (''Mont Perdito''), del que en forma més o menys radial descendeixen una sèrie de carenes muntanyoses i valls [[glacial]]s. El més característic i emblemàtic del parc és la vall d'Ordesa, recorreguda pel [[riu Arazas]], origen del Parc Nacional, que s'obre en direcció est-oest,; però també hi destaquen el [[Canyó d'Añisclo]], solcat pel [[riu Bellós]], en direcció nord-sud,; les [[Goles d'Escuaín]], per on passa el [[riu Yaga]], en direcció sud-est; i la [[vall de Pineta]], recorreguda pel [[Cinca]], en direcció Estest. Així mateix, encara que no pertany al parc nacional, es destaca la [[vall de Bujaruelo]] en la zona oest,; i, ja dins de [[França]], el [[Circ de Gavarnia]], que és un altre [[circ glacial]] que en la seva capçalera té la [[cascada]] més alta d'Europa, amb més de 400 metres de caiguda vertical.
[[Fitxer:circo_cotatuero.jpg|miniatura|esquerra|Circ de Cotatuero des del viarany de Caçadors]]
La morfologia bàsica del Parc és degudacausada aper dues orogènies, però principalment al plegament i elevaciól’elevació alpina de l'[[Terciari|era Terciària]], posteriorment modelada per l'erosió glacial durant el [[Quaternari]], originantfet que originà una sèrie de circs i valls glacials molt definides, com la [[vall d'Ordesa]] i la [[vall de Pineta]]. Actualment segueix existinthavent-hi una glacera a la cara nord del Mont Perdut, encara que en retrocés.
==Flora==
|
