Dobler: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
==El dobler de Mallorca==
La moneda mallorquina creada per Jaume II va néixer amb una forta influència francesa pel que fa a les seves tipologies, [[Valor intrínsec (finances)|característiques intrínseques]] i aspecte. D'acord amb [[Felip Mateu i Llopis]] el dobler mallorquí deriva de la ''"moneta dúplex"'', o [[doble tornès]], batuda per [[Felip IV de França]] (1285-1314).{{sfn|Mateu|1947|p=109-111}} En primera instancia, prendria el nom de ''"reial doblenc"'' tot i que en temps de [[Jaume III de Mallorca]] ja s’hauria adoptat el terme ''"dobler"''.{{sfn|Campaner|1879|p=69}}
La seva emissió va ser intermitent i, si bé va néixer emmarcat en un entramat complex de valors de billó (dobler, diner i [[Malla (moneda)|malla]]), ben aviat la seva existència va ser qüestionada quan el 1305 el mateix Jaume II ordena que fossin [[Fusió (canvi d'estat)|fosos]],{{sfn|Crusafont|2015|p=485}} cosa que obrí el primer dels períodes en que només es bateren diners (1305-1311; 1400-1419 i; 1478-1556), tot i que predominessin els períodes de convivència en l'emissió dels dos valors (1300-1305; 1311-1348; 1416-1479 i; 1556-ca. 1727). Tot tenint en compte que, com va passar arreu d'Europa a finals de la [[baixa edat mitjana]], el billó va deixar de batre’s durant períodes importants en favor de l'argent o de l'or, com fou el cas de Mallorca entre 1348 i 1400.{{sfn|Crusafont|2009|p= in extenso}}
Pel que fa a les seves característiques inicials, eren compartides amb la resta del billó mallorquí amb llei de ''"tern menys una [[pugesa]]"'' (22,9 % de [[Diner_(llei)#llei_de_11,5_diners_o_plata_fina|fi]]) i el seu pes vendria determinat per una talla de 11 sous per [[Marc (mesura)|marc]], és a dir 132 monedes per marc (aproximadament 1,8 g la unitat). Però les característiques intrínseques del billó serien modificades al llarg del temps i la seva aplicació als doblers seria: per la talla, amb [[Pere el Cerimoniós]] 168 peces per marc i a partir de [[Martí l’Humà]] de 144; pel que fa a la llei, Martí la rebaixà a 12,5% de fi, Ferran el Catòlic a un 8,3% i amb [[Felip II de Castella|Felip I]] arribaria al seu mínim de 6,3 diners per marc, a l’entorn de l'1%, que es mantindria fins al final de les emissions regulars en el primer quart del segle XVIII.{{sfn|Campaner|1879|p=66-70}}
| |||