Diferència entre revisions de la pàgina «Domini britànic»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:The-queens-dominions.jpg|miniatura|Mapa de l'Imperi Britànic sota la [[Reina Victòria del Regne Unit|Reina Victòria]] al final del segle XIX. Noteu que "dominis" es refereix a tots els territoris pertanyents a la Corona.]]
Un '''domini britànic''' o '''Dominion''',<ref>[http://www.m-w.com/dictionary/dominion ''Merriam Webster's Online Dictionary''] (based on Collegiate vol., 11th ed.) 2006. Springfield, MA: Merriam-Webster, Inc.</ref> es refereix a un grup d'organitzacions polítiques [[Autonomia jurídica|autònoms]] que es trobaven nominalment sota [[sobirania]] [[Regne Unit|britànica]], constituint l'[[Imperi britànic]] i la [[Commonwealth]], a la fi del segle XIX.<ref>{{ref-web|cognom = Hillmer |nom = Norman |any = 2001 |títol = Commonwealth |editor= Canadian Encyclopedia |lloc= Toronto |url = http://thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=A1ARTA0001798 |cita = ... the Dominions (a term applied to Canada in 1867 and used from 1907 to 1948 to describe the empire's other self-governing members)}}</ref> El concepte ha inclòs, en moments diferents, [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Domini de Terranova|Terranova]], [[Unió Sud-africana|Sud-àfrica]] i a l'[[Estat Lliure d'Irlanda]]. Després de 1948, el terme va ser usat per denotar nacions independents que mantenien al [[Corona britànica|monarca britànic]] com a [[cap d'estat]]; aquests incloïen [[Pakistan]], [[Sri Lanka]], [[Història de Kenya|Kenya]], [[Jamaica]], Austràlia, Nova Zelanda i [[Canadà]], entre altres. Moltes antigues colònies que van obtenir la seva independència després de la Segona Guerra Mundial van ser anomenats Dominis en les seves constitucions d'independència; en molts casos aquests països aviat es van tornar repúbliques, acabant així la seva consideració de Dominis (Índia, Kenya, Nigèria, per exemple).<ref>{{ref-web|títol=The British Empire (General historical overview)|editor=Universität Bielefeld| url= http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/mpaetzold/0405ws/britciv/britciv_10_british_empire_historical_overview.pdf |format= {{PDF}}|data=2004|dataaccés=26-07-2010}}</ref>
 
== Definició ==
En el dret anglosaxó anglès, els ''dominis'' de [[Corona britànica|la Corona]] es referien als regnes i territoris sota la sobirania de la Corona; per exemple, l'[[Ordre del Consell]] annexant [[Xipre]] en 1914 estipulava que:
Les iniciatives i contribucions de les colònies britàniques a l'esforç de guerra britànic en la Primera Guerra Mundial van ser reconeguts per Bretanya amb la creació del Gabinet Imperial de Guerra en 1917, que els va donar veu i vot en el desenvolupament de la guerra. L'estatus de domini com a Estats autònoms, oposat a títols simbòlics atorgats a diverses colònies britàniques, hauria d'esperar fins a 1919 quan els dominis autònoms van signar el Tractat de Versalles independentment del govern britànic i van ser membres diferents de la Lliga de Nacions. Això va acabar l'estatus purament colonial dels dominis.
: {{mida|1=''"La Primera Guerra Mundial va acabar el període purament colonial en la història dels Dominis. La seva contribució militar a l'esforç aliat els va donar dret a igualtat de reconeixement amb altres petits Estats i una veu en la formació de polítiques. Aquest dret va ser reconegut dins l'Imperi amb la creació del Gabinet Imperial de Guerra en 1917, i dins de la comunitat de nacions per les signatures dels Dominis en el Tractat de Versalles i per representació separada dels Dominis en la Lliga de Nacions. D'aquesta manera els "Dominis autònoms", com eren anomenats, van sorgir com a membres principiants de la comunitat internacional. Llur estatut desafiava anàlisis exactes d'advocats internacionals i constitucionals, però era clar que ja no havien de ser considerats simplement com a colònies de la Gran Bretanya"'.}}<ref>{{ref-publicació|títol=The End of Dominion Status|autor=F. R. Scott|publicació=The American Journal of International Law|volum=38|data= gener 1944|pàgines=34–49|any=1944|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0002-9300%28194401%2938%3A1%3C34%3ATEODS%3E2.0.CO%3B2-B|doi=10.2307/2192530|exemplar=1|editorial=American Society of International Law}}</ref>
 
=== L'Estat Lliure Irlandès ===
L'[[Estat Lliure Irlandès]] en 1922, després de la [[Guerra Angloirlandesa]], va mantenir al mateix monarca com a [[cap d'Estat]], representat localment per un [[Governador General]] designat en conferència amb el govern del Domini. L'Estat Lliure Irlandès, dirigit per [[William T. Cosgrave]] va ser el primer Domini a designar a un Governador General no-britànic, no-aristòcrata, quan [[Timothy Michael Healy]] va prendre la posició en 1922. L'estatus de Domini mai va ser popular a l'[[Estat Lliure Irlandès]]/[[Irlanda]], on la gent ho veia com una mesura per a cuidar les aparences pel [[Govern del Regne Unit|govern britànic]] incapaç de tolerar una [[república]] en el que havia estat abans el [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda]]. Els successius governs irlandesos van minar els llaços constitucionals amb Gran Bretanya, fins que foren tallats completament en 1949. El 1936 Irlanda va adoptar, gairebé simultàniament, tant una nova [[Constitució d'Irlanda|constitució]] que incloïa poders per al President d'Irlanda com una [[Acta d'Autoritat Executiva (Relacions Exteriors) 1936|llei]] confirmant el rol del rei com a cap d'Estat en relacions exteriors.
 
En l'establiment de l'Estat Lliure Irlandès el 6 de desembre de 1922, amb estatus de domini semblant al Canadà, es van prendre precaucions perquè Irlanda del Nord s'unís al nou domini però amb el dret de no fer-ho. No obstant això, com s'esperava en aquest moment, l'endemà de la signatura del [[Tractat Angloirlandès]], el [[Parlament d'Irlanda del Nord]] va escollir, sota els termes d'aquest tractat, "no fer-ho".<ref>El 7 de desembre de 1922 (el dia després de l'establiment de l'Estat Lliure Irlandès) el [[Parlament d'Irlanda del Nord|Parlament]] va resoldre fer el següent pronunciament al [[Jordi V del Regne Unit|Rei]] per a ''no participar'' en l'Estat Lliure Irlandès: ''"EL MÉS GRACIÓS SOBIRÀ, Nosaltres, els súbdits més obedients i lleials de la seva Majestat, els Senadors i Comuns d'Irlanda del Nord en Parlament reunits, havent estat assabentats de l'aprovació de l'[[Acta Constitucional de l'Estat Lliure Irlandès de 1922|Acta Constitucional de l'Estat Lliure Irlandès, 1922]], sent l'Acta del Parlament per a la ratificació dels Articles d'acord per al Tractat entre Gran Bretanya i Irlanda, preguen, mitjançant aquest humil pronunciament, a la seva Majestat que els poders del Parlament i Govern de l'Estat Lliure Irlandès no siguin més estesos a Irlanda del Nord"''. Font: [http://stormontpapers.ahds.ac.uk/stormontpapers/pageview.html?volumeno=2&pageno=1145#bak-2-1149 Northern Ireland Parliamentary Report, 7 December 1922] i [http://www.nationalarchives.ie/topics/anglo_irish/dfaexhib2.html Anglo-Irish Treaty, sections 11, 12]</ref>
 
=== Índia i Pakistan ===
[[Índia]] va adquirir govern responsable en 1909, a través del primer Parlament no es va reunir fins a 1919.<ref name="The Statesman's Year Book, p.635">The Statesman's Year Book, p.635</ref> Índia i [[Pakistan]] es van separar com a dominis independents en 1947. Índia es transformà en [[república]] en 1950<ref name="The Statesman's Year Book, p.635"/> i Pakistan adoptà una forma de govern republicana en 1956.<ref>The Statesman's Year Book, p.1002</ref>
 
=== Nova Zelanda ===
L'[[Acta Constitucional de Nova Zelanda 1852]] li va donar a la colònia de [[Nova Zelanda]] el seu propi Parlament (Assemblea General) i autonomia política en 1852.<ref>{{ref-web|url= http://www.teara.govt.nz/1966/H/HistoryConstitutional/TheLegislativeAuthorityOfTheNewZealand/en|títol=History, Constitutional - The Legislative Authority of the New Zealand Parliament - 1966 Encyclopaedia of New Zealand|editor=Teara.govt.nz|data=22-04-2009|dataaccés=11-06-2010}}</ref> En 1907 Nova Zelanda va ser proclamada el [[Domini de Nova Zelanda]].<ref name="nzhistory1">{{ref-web|url=http://www.nzhistory.net.nz/politics/dominion-status|títol=Dominion status|editor= NZHistory|dataaccés=11-06-2010}}</ref> Nova Zelanda, Canadà i Terranova de fet usen la paraula domini en el títol oficial de la nació, mentre que Austràlia va utilitzar el nom [[Mancomunitat d'Austràlia]] i Sud-àfrica usà el nom [[Unió Sud-africana|Unió de Sud-àfrica]]. Nova Zelanda va adoptar l'[[Acta d'Adopció de l'Estatut de Westminster 1947|Estatut de Westminster en 1947]]<ref name="nzhistory1"/> i en el mateix any va ser aprovada a Londres la legislació que donava a Nova Zelanda poders complets per esmenar la seva pròpia constitució. En 1986, el parlament de Nova Zelanda va aprovar l'[[Acta Constitucional de 1986]] que va revocar l'Acta Constitucional de 1852 tornant-se així independent del Regne Unit.<ref>{{ref-web|autor=Prof. Dr. Axel Tschentscher, LL.M.|url=http://servat.unibe.ch/icl/nz00000_.html|títol=ICL - New Zealand - Constitution Act 1986|editor= Servat.unibe.ch|dataaccés=11-06-2010}}</ref>
=== Terranova ===
La colònia de [[Colònia de Terranova|Terranova]] va gaudir de govern responsable des de 1855-1934.<ref>The Statesman's Year Book, p.302</ref> Estava entre les colònies que serien declarades dominis en 1907. Seguint les recomanacions de la Comissió Reial, el govern parlamentari va ser suspès en 1934.<ref>The Statesman's Year Book, p.303</ref> En 1949, el [[Domini de Terranova]] s'uní al Canadà i la legislatura fou restaurada.<ref>The Statesman's Year Book</ref>
 
== Rhodèsia del Sud ==
[[Fitxer:Zimbabwe in Africa.svg|miniatura|Rhodèsia del Sud (Zimbabwe des de 1980), en vermell al mapa d'Àfrica|alt=A map. Veure descripció]]
 
La declaració de Gran Bretanya d'[[Segona Guerra Mundial|hostilitats contra l'Alemanya Nazi]] el 3 de setembre de 1939 va posar a prova el tema. La majoria van prendre la posició que la declaració no comprometia als Dominis. Irlanda va preferir romandre neutral. En l'altre extrem, el govern conservador australià de l'època, liderat per [[Robert Menzies]], va considerar que, atès que Austràlia no havia adoptat l'Estatut de Westminster, estava obligada legalment per la declaració de guerra del RU – que també havia estat la posició presa en la Primera Guerra Mundial – encara que això va ser polèmic a Austràlia. Entre aquests dos extrems, Nova Zelanda va declarar que com Bretanya era o estaria en guerra, també ella l'estava. Això va ser, no obstant això, un assumpte de política més que de necessitat legal. Canadà va emetre també la seva pròpia declaració de guerra després d'una reunió del Parlament, així com Sud-àfrica després d'un retard de diversos dies (Sud-àfrica el 6 de setembre, Canadà el 10 de setembre). [[Irlanda]], que havia negociat la retirada de les forces britàniques del seu territori l'any anterior, va decidir romandre neutral durant la guerra. Aviat va haver-hi signes de creixent independència des dels altres Dominis: Austràlia va obrir una missió diplomàtica als Estats Units en 1940, així com Nova Zelanda en 1941, i la missió del Canadà a Washington va guanyar l'estatut d'[[Ambaixada Canadenca a Washington|ambaixada]] en 1943.
 
== De Dominis a regnes de la Commonwealth ==
[[Fitxer:CommonwealthPrimeMinisters1944.jpg|miniatura|Els primers ministres de Bretanya i els quatre principals dominis en la [[Reunió de Caps de Govern de la Mancomunitat|Conferencia de Primers Ministres de la Mancomunitat]]. D'esquerra a dreta: [[William Leon Mackenzie King]] (Canadà); [[Jan Smuts]] (Sud-àfrica); [[Winston Churchill]] (RU); [[Peter Fraser]] (Nova Zelanda); [[John Curtin]] (Austràlia).]]
 
Moltes de les característiques distintives que alguna vegada van pertànyer només als Dominis són ara compartides per altres Estats en la Mancomunitat, no importa si són [[república|repúbliques]], regnes independents, colònies autònomes o colònies de la Corona. Encara en un sentit històric les diferències entre les colònies i Dominis autònoms han estat sovint formals més que substancials.
 
== Vegeu també ==
* [[Nom del Canadà]]
2.183.706

modificacions