Estrep (hípica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 7:
Els primers estreps consistien en una corda que unia la sella i el dit gros del peu del genet. Aparegueren a l'[[imperi Kushan]] (actual [[Índia]]) entre el [[segle I aC|segle I]] i el [[segle II aC|II aC]]. D'allí van passar a la [[Xina]] cap a l'any [[300]], on, per raó del clima més fred de la zona, van començar a lligar-se al voltant del peu calçat, i no només sobre el dit. Poc després, la corda original fou reemplaçada pel ferro.
 
Des de la Xina l'ús de l'estrep es va estendre als nòmades [[mongols]] de l'[[Àsia Central]], a [[Corea]] i al [[Japó]]. Els [[huns]] els van introduir a [[Pèrsia]] al {{segle|IV|s}} i a [[Europa]] cap al {{segle|V|s}}, encara que no hi ha notícies de la seva adopció per la cavalleria imperial romana fins a aproximadament un segle més tard (ja després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident).<ref name="Dennis2001">{{ref llibre|autor=George T. Dennis|títol=Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy|url=http://books.google.cat/books?id=ihDmbG-BhXsC&pg=PA13|any=2001|editorial=University of Pennsylvania Press|isbn=9780812217728|pàgines=13–}}Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy; George T. Dennis</ref> Cap a l'any 600 dC, els [[àvars eurasiàtics]] havien estat empesos a l'oest des de les estepes pels turcs, i van introduir l'estrep a Europa. Al seu torn, els [[poble àrab|àrabs]] el prendrien dels perses i els [[Imperi Romà d'Orient|bizantins]].
 
Per la seva banda, els invasors [[germànics]] de l'[[Imperi Romà]] van adoptar ràpidament l'ús d'estreps. Això va millorar l'eficàcia de les seves tropes muntades fins a tal punt que va facilitar la derrota a la [[batalla d'Adrianòpolis (378)]], del model clàssic de la [[legió romana]], fet que va causar una crisi militar sense precedents. L'estrep, que permetia al genet lluitar amb comoditat i maximitzava l'impacte de la càrrega, pràcticament havia jubilat al millor exèrcit de la història, i havia iniciat una nova era a Europa: la de la [[cavalleria]] cos que dominaria els camps de batalla [[edat mitjana|medievals]] durant més de mil anys. (Fora d'algun cas particular com el dels almogàvers).