Déu: diferència entre les revisions

 

* [[Al·là]] (en àrab '''اﷲ''' ''Al·lāh'') en l'islam. Encara que se sol creure el contrari, no és un nom propi sinó la paraula «déu» en àrab. Amb aquesta paraula, els araboparlants (siguin musulmans, cristians o jueus) es refereixen al Déu únic de les religions monoteistes.<ref>"Allah". [[Encyclopædia Britannica]]. 2007. Encyclopædia Britannica</ref><ref>Encyclopedia of the Modern Middle East and North Africa, Allah</ref><ref>Columbia Encyclopedia, Allah</ref> És la versió àrab del nom semític El, que ha donat lloc també a l'[[hebreu]] [[Elohim]].

* [[Jahvè]] o Jahveh ('''יהוה''' ''yhwh'' en [[hebreu]]) és el nom original del déu creador, revelat per ell mateix al profeta [[Moisès]]. Primerament usat per les comunitats jueves i després per les cristianes. Sol traduir-se com 'el que és' o 'el que viu'. Aquesta grafia hebrea '''יהוה''' és coneguda pel vocable grec tetragràmmaton. En el culte jueu aquest nom mai no es pronuncia encara que aparegui escrit en els texts religiosos, dient-se al seu lloc [[Adonai]], que significa 'el Senyor'. Pel fet que en el text hebreu no hi ha vocals, no se sap com pronunciar exactament el Nom (que els Savis Hebreus transmetien oralment als seus alumnes) i per això n'hi ha que usen la transcripció de Jahvè mentre que d'altres utilitzen el nom Jehovà, juxtaposant les vocals d'Adonai a les consonants de YHWH. La pràctica jueva de substituir el nom diví per títols com es va adoptar en còpies posteriors de la [[Septuaginta]] grega, la [[Vulgata]] llatina i en moltes altres traduccions, antigues i modernes, pel que hi ha traduccions al català de la [[Bíblia]] que substitueixen el nom hebreu per 'Senyor'. El [[1611]], la versió anglesa de la Bíblia del rei [[Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jaume]] feia servir quatre vegades el nom de [[Jehovà]].

* [[Elohim]] (de l'hebreu també), és usat a la Bíblia.

En els estats confessionals la societat civil i la societat religiosa són entitats separades, però existeix una religió oficial i s'exigeix a les lleis civils que estan subordinades a les eclesiàstiques, amb la moral i el bé comú definits per la religió. La confessionalitat pot ser compatible amb la llibertat de culte, però no amb la igualtat entre les religions, movent-se les diferències entre la simple preeminència cerimonial o els privilegis fiscals per a la religió oficial i la prohibició d'exercir oficis públics per als membres d'altres religions o els no religiosos. En els [[Teocràcia|estats teocràtics]] la màxima autoritat del govern li correspon al clergat, i tota la vida política està subordinada a la religió. Alguns règims moderns, com els règims autoritaris d'inspiració catòlica de [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]] o [[Ante Pavelić]], superen els límits de l'estat confessional sense arribar a ser teocràcies.<ref name="madrid">{{Ref-llibre|cognom = Rouco Varela |nom =Antonio María |títol = Teología y Derecho | editorial = Ediciones Cristiandad|lloc=Madrid|url = http://books.google.co.uk/books?id=2MqfUsMiDbYC&pg=PA243&dq=%22constitutiones+principis%22#v=onepage&q=%22constitutiones%20principis%22&f=false|isbn =|llengua= castellà}}</ref>

 

* [[Vaticà]]: teocràcia ''non eligida''

* [[Iran]]: teocràcia amb govern elegit

{{Projectes germans|Viquidites=Déu|Commonscat= |Viccionari=déu}}

* [[Existència de Déu]]

* [[Alfa i omega]]