La Sagrada Família de Vallfogona de Balaguer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -costat esquerra +costat esquerre |
Fusió amb Església de la Sagrada Família (La Ràpita) |
||
Línia 5:
| long_dec = 0.844681
| zoom = 15
| localitzacio = Pl. Santa Margarida, [[La Ràpita]]
| construit = S. XX
| estil = Darreres tendències
Linha 13 ⟶ 11:
| designacio1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22355 22355]
}}
'''La Sagrada Família de la Ràpita''' és una església de [[la Ràpita]], al municipi de [[Vallfogona de Balaguer]] (Noguera) inclosa a l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. Avui dia, és la titular de la parròquia de la Ràpita en substitució de l'[[Ermita de Santa Margarida (la Ràpita)|ermita de Santa Margarida]].
== Descripció ==
Petita església construïda l'any 1945, de forma quadrada, realitzada quasi tota amb totxo. S'accedeix a l'interior a través una porta de fusta, amb [[arc de mig punt]], al costat esquerre de la façana s'aixeca una petita [[espadanya]] amb una campaneta i damunt una petit creu. L'església és d'una [[nau (arquitectura)|nau]], amb [[cor (arquitectura)|cor]] als peus, sostre de fusta i una gran pintura a tota la paret de darrera de l'altar major.<ref name="ipac"/>
La façana la conforma un petit [[campanar d'espadanya]] amb un arc peraltat, en el que se situa una petita campana de bronze. La portalada de l'església està formada per un arc de mig punt dovellat. El temple es basa en una planta de tres naus, separades per [[arcs de mig punt]], sent la central la més ampla. La coberta és a dues aigües amb un complex i vistós [[teginat]] de fusta. El presbiteri, cobert per una [[volta de canó]], dona pas a un absis decorat amb una pintura al fresc de Ramón Escartín Bescós. En ella es representa la Sagrada Família en una casa que pot ser interpretada com a Natzaret, on un àngel visita el nen Jesús tot oferint-li un tros de pa i una copa de vi. El nen n'efectua la benedicció amb la mà dreta, com a preludi de la Eucaristia. La Verge sosté el nen, mentre que Sant Josep, amb unes eines de fuster a les mans, contempla l'escena. L'obra esta signada en la part inferior dreta. Davant de la pintura trobem el sagrari, damunt d'un senzill pedestal de pedra. Anteriorment en aquest lloc s'ubicava l'altar, fins que després del [[Concili Vaticà II]] es traslladà fins a la seva posició actual i el lloc el cobrí el sagrari. Pel que respecta les dues naus laterals, trobem en cada una d'elles sengles altars dedicats al Sagrat Cor i a la Immaculada Concepció, amb imatges de [[Margarida d'Antioquia|Santa Margarida]], la [[Mare de Déu del Roser]] i un Sagrat Cor en la primera i les imatges de [[Sant Antoni de Pàdua]], la [[Immaculada Concepció]] i la [[Nostra Senyora de Lorda|Verge de Lourdes]] en l'altra. Als peus de les naus trobem dos confessionaris de fusta, força elaborats. El cor, aixecat, té una barana de fusta que li confereix un aspecte elegant. Per sota, es troba un enteixinat de fusta amb cassetons decorats i separats per mènsules.
== Història ==
Aquesta és la nova és nova Església Parroquial de la Ràpita, construïda l'any 1945 mitjançant l'ajut de Regions Devastades. La Ràpita fou un dels llocs més destruïts per la guerra. L'església es troba oberta al culte, la seva jurisdicció pertany a l'Església de Vallfogona.<ref name="ipac"/>
La inauguració i consagració del nou temple de la Ràpita tingué lloc el 2 de desembre de 1951. Assistiren a l'acte nombroses personalitats, entre les quals cal destacar l'[[Arquebisbe d'Urgell]], [[Ramon Iglésias i Navarri]], l'alcalde de Madrid i Director general de Regions Devastades, [[José Moreno Torres]], els alcaldes de [[La Ràpita]] i [[Vallfogona de Balaguer]] i alts comandaments de l'exèrcit i [[Guàrdia Civil]]. Acompanyaren la cerimònia un grup de frares franciscans vinguts del [[Convent de Sant Domènec de Balaguer|convent balaguerí de Sant Domènec]].<ref>Costa Serret, Gerard. La Ràpita: Dels orígens al segle XX. Primera edició (en català i llatí). Lleida: Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, 2015, p. 161-163. {{ISBN|978-84-608-4721-2}}</ref>
== Referències ==
| |||