Luis Orgaz Yoldi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m Plantilla de format de referències
Línia 95:
La segona fase de la conspiració transcorre de desembre de [[1941]] a maig de [[1942]].<ref>[[Ricardo de la Cierva]], ''Franco, la historia'', página 523.</ref> En esta fase, el treball silenciós d'[[Eugenio Vegas Latapie]] i de [[Pedro Sainz Rodríguez]], junt amb el protagonisme de [[José Enrique Varela Iglesias|Varela]], [[Miguel Ponte Manso de Zúñiga|Ponte]], [[Fernando Barrón Ortiz|Barrón]], [[Ricardo Rada|Rada]] i [[Heli Rolando de Tella|Tella]], se sumen a [[Antonio Aranda Mata|Aranda]], [[Alfredo Kindelán y Duany|Kindelán]], [[José Solchaga|Solchaga]] i [[Andrés Saliquet|Saliquet]] per a enderrocar [[Ramón Serrano Súñer]] en la coneguda com a ''crisi de gener de 1942'' que acaba amb negativa i reforç de Serrano.
 
El [[8 de novembre]] de 1942, quan el [[general Franco]] rep una carta de [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]] relativa a l'[[operació Torxa]], el desembarcament aliat al [[Marroc]], ordena a Orgaz que torni al Protectorat i mantingui als seus subordinats en estat d'alerta en previsió a una possible reacció alemanya.<ref>Segons l'ambaixador britànic [[Carlton Hayes]], Franco va observar durant l'entrevista una actitud serena i va respondre amb una carta personal acceptant la seguretat que les [[Nacions Unides]] li oferien. ''Misión de guerra en España'', Madrid, 1946, pàgines 109-110</ref> El [[12 de novembre]], el general Yagüe, tret de l'[[ostracisme]], rep el comandament de les forces espanyoles al Marroc. Per sobre d'ell es trobava l'alt comissari, Luis Orgaz, però la dependència era directa del general Franco.<ref>[[Luis Suárez Fernández]] ''Franco'', página 229</ref> Després del reeixit desembarcament de les tropes nord-americanes al Nord d'Àfrica, el general Orgaz ha d'entrevistar-se amb el general nord-americà [[George Patton]].<ref>{{format ref}} http://personales.ya.com/pedroms/pdf/3.058.pdf</ref>
 
Va demanar a Franco la restauració de la monarquia juntament amb altres militars, i quan el [[general Franco]] rep el [[Manifest dels Vint-i-set]], petició de restauració de la [[monarquia]], convoca a Orgaz, en qui confiaven els monàrquics, aconseguint, segons manifesta el [[comte de Jordana]], ''tranquil·litzar-lo''.<ref>Nota de [[23 de juny]] citada per [[Luis Suárez Fernández]] ''Franco'', página 246</ref> Els conspiradors monàrquics progressen en la seva acció dins de l'Exèrcit, comptant amb la colabración d'alguns generals prestigiosos.