Muneo Suzuki: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Relacions amb Rússia: correcció3 |
m Plantilla de format de referències |
||
Línia 7:
Durant els seus anys al PLD, Suzuki es va convertir en un dels polítics més prominents del [[Japó]] i en un dels més importants del PLD. L'any 1997 va ser nomenat Ministre d'Estat d'Okinawa i els Territoris del Nord així com a cap de les agències de desenvolupament d'Okinawa i de Hokkaido, respectivament. Després, va ser nomenat pel [[Primer Ministre del Japó|Primer Ministre]] [[Keizō Obuchi]] com a vice-miniestre del gabinet i sub-secretari general del gabinet. El 1998, mentres estava al càrrec de sub-secretari general del gabinet va ser inculpat com a sospitós d'acceptar suborns i el 2002 va deixar el partit després d'haver-se conegut la seua influència sobre el ministre d'exteriors a l'hora de les relacions diplomàtiques amb [[Rússia]].
===Escàndol i posterior inculpament===
En 2002, quan deixà el PLD va ser arrestat per les sospites d'acusacions d'haver acceptat suborns de dues companyies de Hokkaido.<ref>{{format ref}} http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/nn20020615a1.html</ref><ref>{{format ref}} http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/nn20021112a1.html</ref><ref>{{format ref}} http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/2053136.stm</ref> El 2003 va decidir no concòrrer a les eleccions per renovar el seu escó ja que estava rebent tractament per combatre un càncer d'estòmac. El seu secretari, Akira Miyano, va ser detingut i empresonat per acceptar suborns en 2003,<ref>{{format ref}} http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/nn20030729a1.html</ref> i Suzuki també fou empresonat tot i haver declarat que es tractaven de donacions polítiques, sent condemnat a dos anys i sota una fiança de onze milions de iens en novembre de 2004. Va romandre lliure fins al moment de l'empresonament.
El [[7 de setembre]] de [[2010]], el [[Tribunal Suprem de Justícia del Japó]] va decidir per unanimitat la sentència i empresonament de Suzuki. En resposta, Muneo Suzuki anuncià que presentaria un recurs contra la sentència. Si el recurs és rebutjat, Suzuki serà desposseït dels seu càrrecs públics i la multa i la pena de presó entrarien en vigor de manera inmediata. També se li prohibira presentar-se a cap càrrec públic durant els cinc anys posteriors de completar la sentència de la presó.<ref>[[Kyodo News]], "Lawmaker Suzuki loses bribery appeal", ''[[Japan Times]]'', 9 September 2010, p. 1.</ref> Suzuki va ser posat en llibertat condicional el 6 de desembre de 2011, després de complir un any de presó a la [[prefectura de Tochigi]].<ref>Ito, Masami, "[http://www.japantimes.co.jp/text/nn20111207a3.html Bribed lawmaker Muneo Suzuki out on parole]", ''[[Japan Times]]'', 7 December 2011, p. 2.</ref>
===Relacions amb Rússia===
[[Fitxer:Vladimir Putin 25 March 2001-5.jpg|miniatura|Reunió de pau en [[Irkutsk]] entre el Primer Ministre [[Yoshirō Mori|Mori]] i el President [[Vladimir Putin|Putin]]. Al fons de la foto es poden vore Muneo Suzuki i [[Yuriko Koike]], ex-ministra i governadora de Tòquio.]]
Si per un aspecte és reconegut Muneo Suzuki és per tindre molt bones relacions amb el govern rús. Posteriorment, s'ha conegut que Muneo exercia una gran pressió i influència sobre el Ministre d'Afers Exteriors i que quasi manava més que ell.<ref name="https">{{format ref}} https://apjjf.org/2019/18/Brown.html</ref> El 1999, quan encara era al govern del Primer Ministre Obuchi, va pressionar al llavors ministre d'exteriors per a que fundara la "Casa de l'Amistat Nipo-Russa", la qual té el malnom de "la casa de Muneo", cosa que es convertí en un escàndol quan es va revelar en 2002.
En 2001, durant el govern del Primer Ministre Mori, Suzuki i un grup de diplomàtics i diputats van fer possible una reunió de pau i entesa entre el govern del Japó i el de Rússia. La idea de la reunió era, en opinió de Suzuki i els seus, el resoldre el conflicte de les [[illes Kurils]] d'una manera més realista que l'emprada fins al moment.<ref name="https"/> L'estratègia de Suzuki consistia en suspendre les demandes del Japó sobre les quatre illes i, en canvi, promoure una transferència gradual de les dues illes més petites de l'arxipèlag i més properes a Hokkaido, sense deixar de negociar respecte a les illes més grans. Aquesta iniciativa fou molt contestada inclòs dins del Ministeri d'Afers Exteriors ja que d'eixa estratègia es desprenia l'acceptació del Japó de la sobirania russa de les illes i l'abandó de les reclamacions. Finalment, després que [[Junichiro Koizumi]] reemplaçara a Mori com a Primer Ministre, l'estratègia Suzuki fou rebutjada en favor d'una de més convencional després de moltes lluites internes. Posteriorment, en declaracions de Suzuki, aquest es lamentava d'aquella "oportunitat perduda" segons ell: "Hem tingut davant els nostres ulls el retornament dels Territoris del Nord", va dir.
|