Diferència entre revisions de la pàgina «El Sol (diari)»

14 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
 
{{Infotaula de publicacions periòdiques}}
'''''El Sol''''' va ser un [[periòdic]] madrileny, il·lustrat, liberal i regeneracionista, fundat l'[[1 de desembre]] de [[1917]] per [[Nicolás María de Urgoiti]], director de La Papelera Española i desaparegut amb la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Dues idees van presidir la fundació d{{'}}''El Sol'' en la ment d'Urgoiti. Un interès comercial i un interès de caràcter cultural i polític, per al qual va trobar l'entusiasta col·laboració de [[José Ortega y Gasset]], que va abandonar ''El Imparcial'', per a convertir-se en el màxim inspirador ideològic i en el col·laborador estrella del nou periòdic.
 
''El Sol'' defensava un projecte reformista, una reforma sentida com una necessitat urgent pels sectors més progressistes i dinàmics de la burgesia i els intel·lectuals, que ja havia presidit en 1915 la fundació de la revista ''España''. ''El Sol'' mostra també comprensió i simpatia per un moviment obrer organitzat i constructiu, concretament el [[socialisme]], al que aspira a ajudar a orientar en un sentit evolutiu i reformista. Va prestar gran atenció no només al [[catalanisme]] i al [[nacionalisme basc]], sinó en general a la vida de províncies. Va comptar amb una informació estrangera superior al que era habitual en la premsa de l'època. Escrit per intel·lectuals d'altura, renunciant per principi a la informació sobre loteries i a la crítica taura, i passant de puntetes sobre crims i altres assumptes sagnants o escandalosos, temes preferits pel gran públic, ''El Sol'' no va ser, ni podia ser, un periòdic popular. Encara que no hi faltava entre les persones cultivades algunes a qui irritava el to del periòdic, que jutjaven pretensiós i pedant.
 
En l'òrbita del programa intel·lectual de José Ortega y Gasset, aquesta publicació disposava d'una excel·lent plantilla de redactors dirigida per [[Félix Lorenzo]], ''Heliófilo'', qui va ser substituït per [[Manuel Aznar Zubigaray]] des del 14 de setembre de [[1918]] fins al 28 de març de [[1922]]. A l'abril de [[1924]] [[Ramón J. Sender]] va entrar a formar part de la seva plantilla. L'escriptor i periodista [[Corpus Barga]] hi va col·laborar fins a l'any 1928 i n'arribaria a ser-ne director.<ref>{{ref-web|url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/corpus_barga.htm|consulta=21 desembre 2015|títol=Corpus Barga|obra=Biografías y vidas}}</ref> Les vinyetes de [[Lluís Bagaria]] van contribuir a crear una imatge de marca representativa del tàndem Urgoiti-Ortega.
 
Publicat en gran format de 12 pàgines, costava el doble que qualsevol periòdic de l'època i va proclamar la seva vocació crítica i independent en l'ofensiu entrefilete que va figurar en els seus primers nombres:
 
{{Cita|El sol no admet subvencions, ni bestretes reintegrables. El seu preu és de 10 cèntims perquè el paper costa més de 5, i no compta amb més ingressos que els lícits i confesables que es basa tota empresa seriosa i independent}}
 
La seva independència econòmica i política no hagués estat possible, no obstant això, sense els vincles privilegiats que mantenia amb La Papelera Española, empresa matriu del poderós grup d'Urgoiti, llavors en plena expansió. El [[1920]] Urgoiti va editar un nou diari vespertí, ''[[La Voz]]'', que pretenia recollir el públic popular que ''El Sol'' no podia captar. A la fi de 1931 Urigoti, per les circumstàncies del moment, es veié obligat a vendre les accions del Sol als monàrquics que dirigien La Papelera, encapçalats pel comte de Barbate i el comte de Gamazo, a causa principalment d'un article d'Ortega y Gasset titulat "El error Berenguer". A pesar d'aquest gir cap a la monarquia, a l'arribada de la República acabarà per alinear-se amb el sistema.<ref>Desvois, 1977: 57</ref>
 
Des de maig de 1934, El Sol i [[La Voz]] van sofrir múltiples avatars fins a la Guerra Civil, baixant considerablement el seu prestigi i la seva difusió.<ref>Seoane y Sáiz, 1996: 422</ref> Després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] en els seus tallers, confiscats pels falangistes, es va començar a imprimir el diari [[diari Arriba|''Arriba'']]. A la fi dels 80 el grup Anaya va editar un [[periòdic]] que recuperava la capçalera d{{'}}''El sol'' amb la pretensió de recuperar el programa intel·lectual del periòdic original. Va ser el primer periòdic a Espanya a regalar un llibre cada dia. Va tancar després de la crisi entre els propietaris, Anaya i el grup Mondadori, al març de 1992.
 
== Suplements ==
Des de gener de 1918 publicarà suplements setmanals dedicats a diferents àrees cada dia de la setmana:
* Diumenges: agricultura i ramaderia.
* Dilluns: pedagogia i instrucció pública.
* Dimarts: biologia i medicina.
* Dimecres: ciències socials i econòmiques.
* Dijous: història i geografia.
* Divendres: enginyeria i arquitectura.
* Dissabtes: dret i legislació.
 
== Referències ==
2.195.826

modificacions