Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Comunista de la Federació Russa»

m
Plantilla de format de referències
m (Bot elimina espais sobrants)
m (Plantilla de format de referències)
 
=== Denúncies per frau electoral ===
En les eleccions presidencials de 2008, el líder del PCFR Gennadi Ziugánov es va presentar novament com a candidat a la presidència, obtenint el segon lloc amb un 17,8% (13,243,550 vots). Ziugánov fins i tot va aconseguir vèncer al candidat de Rússia Unida [[Dmitri Medvédev]] en alguns petits pobles i ciutats. Després de l'elecció, Ziugánov va dir que els seus partidaris havien descobert nombroses violacions i que hauria d'haver obtingut almenys el 30% dels vots i va agregar que posaria en dubte els resultats en els tribunals. Algunes setmanes més tard, la Comissió Electoral Central de Rússia va admetre que la majoria de les queixes del PCFR respecte a les violacions durant les eleccions van ser ben fundades i justificades, però no hauria canviat el resultat de les votacions.<ref>{{format ref}} http://www.russiatoday.ru/news/news/22465 (enlace roto disponible en [[Internet Archive]]; véase el [//web.archive.org/web/*/http://www.russiatoday.ru/news/news/22465 historial] y la [//web.archive.org/web/2/http://www.russiatoday.ru/news/news/22465 última versión]).</ref>
 
El 7 d'abril de 2011, el candidat pel PCFR Ilya Potapov va guanyar les eleccions municipals a la ciutat de Berdsk amb una victòria aclaparadora sobre el candidat de [[Rússia Unida]].
L'electorat del partit es compon principalment de jubilats, obrers industrials i empleats de les organitzacions sense finalitats de lucre.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ferrero|nom=Àngel|article=Los comunistas rusos, en el laberinto del Minotauro global|publicació=eldiario.es|llengua=castellà|url=http://www.eldiario.es/contrapoder/partido_comunista_ruso_6_382571772.html|data=29-04-2015|pàgines=|citació=Su base de afiliados envejece, y su discurso en ocasiones nostálgico no atrae a una nueva generación que no tiene ya recuerdos de la Unión Soviética o que incluso nació tras su desintegración.}}</ref> En els últims anys també han vist un creixement en el seu suport dels grups de joves d'esquerres, com l'Avantguarda de la Joventut Vermella.<sup contenteditable="false"></sup> Un representant del PCFR va estar present en la Conferència de "L'Altra Rússia" dels partits d'oposició en 2006. També les eleccions recents de 2007 van ser testimoni d'un nombre creixent d'electors no esquerrans que van donar els seus vots per al partit, ja que no van trobar una altra alternativa tangible.<sup contenteditable="false"></sup>
 
Segons Mijaíl Rémizov, president de l'Institut d'Estratègia Nacional, "L'electorat del Partit Comunista de Rússia és cada vegada més variat. Ara no són només els ancians pensionistes plorant per la URSS. La ''nova classe descontenta'' està prenent forma entre els potencials votants i la major part dels seus vots va al Partit Comunista, que manté la reputació de ser la principal força d'oposició, i això afecta a la seva popularitat."<ref>{{format ref}} http://web.archive.org/web/http://english.ruvr.ru/2011/08/30/55400647.html (en inglés)</ref>
 
== Crítiques ==
593.674

modificacions