El burlador de Sevilla y convidado de piedra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula arts escèniques}}
'''''El burlador de Sevilla y convidado de piedra''''' és una [[obra de teatre]] de [[Tirso de Molina]] que recrea el mite del [[Don Joan]]. Des de l'estrena el [[1630]] ha gaudit de gran èxit i ha propiciat altres versions de la història, com per exemple ''[[Don Juan Tenorio]]''.
== Argument ==
Don Joan Tenorio, un [[llibertinatge|llibertí]] ociós, fingeix que és el promès de la duquessa per seduir-la. Quan es descobreix el parany ha de fugir a Tarragona, on té relacions amb una noia. Mentre el rei mira d'arreglar un casament amb la duquessa per evitar l'escàndol, don Joan es refugia en casa d'un amic. Aquest li confia el seu amor per una dama de gran bellesa, fet que omple don Joan de curiositat. Disfressat amb una capa, intenta acostar-se a la noia i enganyar-la, però el pare el descobreix i l'ataca. Don Juan, gràcies a la seva joventut, pot defensar-se i mata don Gonzalo.
En la seva fugida, novament enganya una noia fingint ser el marit en la seva nit de noces per tenir-hi relacions sexuals. Després s'apropa a la tomba de don Gonzalo i se'n riu, convidant-lo a sopar. El mort, convertit en estàtua de pedra, arriba a la cita mentre don Joan comenta com és de maca la duquessa amb qui es casarà i mata don Joan, venjant així la seva filla i les altres dones enganyades. Com que mor sense confessió, es condemna a l'[[infern]]. El rei declara que les noies són vídues, ja que creien que el seductor era el seu marit, i per tant neteja el seu honor per tal que es puguin tornar a casar.
== Temes ==
[[Fitxer:Ulrich Molitor Von den Unholden Teufelsbuhlschaft.jpg|miniatura|Noia i dimoni, cap al 1489]]
El personatge de don Joan apareix presentat amb una visió molt negativa, a diferència d'altres versions del mite. Com que l'autor era [[sacerdot]], fa molt d'èmfasi en la condemna final del protagonista i en el fet que el pecat sempre rep un càstig. Pel mateix motiu el llibertí s'assembla a un [[dimoni]] i no solament enganya les noies sinó que s'aprofita de l'hospitalitat i amistat dels que l'envolten. Tampoc no respecta els morts o la justícia, és una encarnació del mal i l'[[hedonisme]] més egoista.
L'ambientació al {{segle|XIV|s}} permet incorporar més fàcilment elements de [[fantasia]], com el mort que apareix com a estàtua de pedra, ja que s'associava l'edat mitjana a una època de [[bruixeria]] i encanteris. L'antagonisme essencial entre aquest personatge i el protagonista apareix ja al títol, mostrant les dues cares de la injustícia: qui la comet i qui l'arregla amb la [[venjança]].
| |||