El que queda del dia: diferència entre les revisions

Stevens se n'enamora en silenci, encara que mai no gosa fer la primera passa, perquè el seu paper de majordom està per damunt dels seus sentiments. Per si no n'hi hagués prou, ella es qüestiona les activitats organitzades pel senyor de la casa. La senyoreta Kenton també s'enamora del senyor Stevens i fins i tot arriba a insinuar-se-li, però ell l'esquiva en un moment d'intimitat. El pare de Stevens, del mateix ofici, també treballa a la mansió amb tota una vida dedicada al servei de Lord Dallington. La vellesa amb prou feines li permet fer la seva feina, i mor. Son fill, tot i així, no deixa la feina per anar a veure el seu pare moribund.

Sobretot és la crònica del doble fracàs d'un ésser que ha entès que ha dedicat la seva vida lleialment i diligentment a un senyor impertorbable, gairebé un rei del seu microcosmos, d'ideals qüestionables, però al qual ha servit sense qüestionar mai la seva talla moral, i que alhora ha perdut l'oportunitat de viure una història d'amor per la seva necessitat de mantenir abans que res la calma, la impassibilitat, intentant mantenir totes les coses en "ordre".