Batalla de la Berre: diferència entre les revisions

Després de la [[batalla de Tours]], les noves agressions dels musulmans a la zona d'[[Arle]]<ref>{{ref-llibre|llengua=castellà|nom=Francisco|cognom= Codera|url= http://books.google.cat/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA325&lpg=PA325&dq=Ocba+737+Berre&source=bl&ots=MsbAJFcGbb&sig=3TZasjJd4Ag15LLwtWr7otrPQzs&hl=ca&ei=GsQjSuTSNOG6jAeo0LS1Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#PPA325,M1 |títol= Estudios críticos de Historia Árabe Española|pàgines= p. 324-325|editorial=Maxtor |any=2005|isbn= 978-84-9761-205-0}}</ref> obligaren als francs a promoure una nova expedició contra ells. [[Carles Martell]] aplegà un gran exèrcit de [[franc]]s i [[Borgonya|borgonyons]], [[Setge d'Avinyó (737)|apoderant-se d'Avinyó]] i travessant el [[Roine]], [[Setge d'Arbuna (737)|assetja Arbuna]], on es tancà el general musulmà [[Athima]] respnsable de la defensa la ciutat. El [[valí]] [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]] del [[Llista de valís d'Arbuna|valiat d'Arbuna]] devia estar fora de la [[Septimània]] perquè cap crònicano en parla cap crònica.

Mentre [[Carles Martell]] dirigia vigorosament el setge, el governador de l'Àndalus, [[Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí]], advertit del perill que corria la ciutat, va comprendre que de la seva salvació depenia la sort de [[Septimània]] i va decidir enviar ajuda; immediatament va enviar un contingent sota comandament d'[[Amir ibn Ailet]] per socórrer la ciutat.<ref>{{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom= Antoni| enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili| títol = Història Nacional de Catalunya, volum II| pàgines = p. 340| editorial = Edicions Pàtria| isbn = | data =1920| ref =}}</ref> Amir, per accelerar la seva marxa i evitar elles passospasses dels Pirineus sens dubte vigilats, hi va anar per mar. Va arribar al portPort Nou i va remuntar el riu però es va trobar amb les fortificacions construïdes pels assetjants que no esperava i llavors va desembarcar i va decidir anar a Narbona per terra. Carles no li va donartenir temps i, alquan va saber de la seva arribada (un diumenge) va deixar una part de l'exèrcit al setge i amb l'altra part es va dirigir contra els que arribaven. Es van trobar en una vall de les [[CorbièrasCorberes]] (francès les Corbières), prop d'un antic palau visigot que portava elaquest mateix nom de Corbièras. Amir va agafar posicions avantatjoses prop del rierol de la Berre, entre [[Salses (Ville-Salse)]] i [[Sijan (Sigean)]], a uns 2 km de la mar i a uns 10 km al sud de Narbona, i fou atacat amb fúria pels francs sense temps de reconèixer el terreny. Els sarraïns, sorpresos, van aguantarresistir el primer atac, però Carles en persona va avançar i va matar de pròpia mà al general Amir, icosa que va comportar que les seves forces es van desbandar;, perseguitsencalçats pels francesosfrancs, aquestosels quals van fer una carnisseria;: els que es van tirar a l'aigua de l'estany foren perseguits per algunsen bots que els francs van aconseguir, i van seguircontinuar matant musulmans;. elsEls que no van morir per les armes franques, van morir ofegatsanegats o foren fets presoners, i pocs van aconseguir arribar als seus vaixells.

Després de la victòria dels francs van perseguir els àrabs a les llacunes pròximes al mar, obteninti així obtingueren molt de botí i moltsde presoners.

Carles Martell va devastar les forces de la majoria dels principals assentaments de [[Septimània]], incloentincloses [[Nimes]], [[Agde]], [[Besiers]] ([[Béziers]]) i [[MagueloneMagalona (Héraultentitat de població)|MagueloneMagalona]]. Malgrat aquestes victòries, va calercaldre una segona expedició aquell any per recuperar el control de la [[Provença]] després que les forces àrabs retornessin; i només es van retirar quan es van assabentar que Martell havia format una aliança amb els [[llombards]].<ref> {{ref-llibre| cognom= Fouracre | nom= Paul| títol = The Age of Charles Martel |llengua=anglès | pàgines = p. 97| editorial = Longman| isbn = 0582064767 | data = | ref =}}</ref>