Els límits de la Fundació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -ciència ficció +ciència-ficció |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
'''''Els límits de la Fundació''''' és la penúltima novel·la de la [[Saga de la Fundació]], escrita per [[Isaac Asimov]], publicada per Doubleday als Estats Units en 1982, i per Bruguera a Espanya en 1983. L'obra va guanyar tant el [[premi Hugo]] a la [[Premi Hugo a la millor novel·la|millor novel·la]] l'any 1983<ref name="nyt830906">{{ref-notícia|agency=Associated Press |obra=The New York Times |títol=Isaac Asimov Novel Wins a Hugo Award |url=https://www.nytimes.com/1983/09/06/books/isaac-asimov-novel-wins-a-hugo-award.html |data= 6 setembre 1983 |consulta= 29 març 2010}}</ref><ref name="WWE-1983">{{ref-web| url = http://www.worldswithoutend.com/books_year_index.asp?year=1983|títol= 1983 Award Winners & Nominees|obra= Worlds Without End|consulta=2009-09-13}}</ref> com el [[premi Locus]] a la [[premi Locus a la millor novel·la de ciència-ficció|millor novel·la de ciència-ficció]] el mateix any,<ref name="WWE-1983"/> i fou nominada al [[premi Nebula]] a la [[premei Nebula a la millor novel·la|la millor novel·la]] el 1982.<ref name="WWE-1982">{{ref-web| url = http://www.worldswithoutend.com/books_year_index.asp?year=1982|títol= 1982 Award Winners & Nominees|obra= Worlds Without End|consulta=2009-09-13}}</ref>
== Gestació ==
Escrita 29 anys després de la publicació de l'últim llibre de la Trilogia de la Fundació, ''[[La Segona Fundació]]'', i 32 anys després del primer relat de ''[[La Fundació]]'', '''Els límits de la Fundació''' suposa la tornada d'Asimov a la continuació de la saga. Segons el mateix Asimov, en el pròleg escrit per a ''[[Fundació i Terra]]'' en 1986, ''"els afeccionats [...] em van demanar que continués la sèrie. Els vaig donar les gràcies, però vaig seguir negant-m'hi. [...] Però Doubleday es va prendre aquelles peticions amb molta més serietat que jo"''.<ref>Isaac Asimov, Pròleg: Antecedents a la Fundació, ''Fundació i Terra'', 8a edició març de 1983, Bruguera, Barcelona, Espanya. {{ISBN|84-02-09641-7}}</ref> L'editorial va oferir-li de fet un contracte amb una bestreta 10 vegades superior a l'acostumat, demanant-li que elaborés una novel·la de 140.000 paraules: el doble que qualsevol dels volums anteriors, i gairebé el triple de qualsevol relat individual. Per a això, Asimov va haver de rellegir la [[Saga de La Fundació|Trilogia de la Fundació]] i, com ell mateix diu, "''respirant profundament, em vaig posar a la feina''".
== Argument ==
[[Golan Trevize]], conseller de la Primera Fundació, s'interroga sobre la possibilitat de l'existència de la Segona Fundació. Aquesta hauria d'haver estat destruïda, segons la versió oficial, esgotant-se així els seus superpoders mentals que dirigien ocultament els esdeveniments de l'Imperi Galàctic. Després d'una sèrie d'intrigues polítiques, Trevize es veurà obligat a exiliar-se en una astronau, en companyia de l'historiador [[Janov Pelorat]]. Però una vegada en l'espai, ambdós decidiran dedicar-se a la recerca de l'antic planeta Terra.<ref>Isaac Asimov, ''Els Límits de la Fundació'', Contraportada. 2a edició abril de 1990, P&J. {{ISBN|84-01-49654-3}}</ref>
Després de solucionar la vuitena [[Crisi Seldon]], la popularitat de l'alcaldessa Harla Branno està pels núvols. En aquests moments, Golan Trevize, conseller de la Primera Fundació, descobreix que el [[Pla Seldon]] segueix executant-se d'una forma tan perfecta que, de fet, les paraules de Seldon eren gairebé equivalents a les de Branno en defensar la seva política (mantenir Términus com a capital de la Fundació) enfront dels seus oponents. Trevize s'oposa al fet que la que la Segona Fundació segueixi existint i mantenir el curs del Pla. Trevize és exiliat immediatament amb la finalitat de buscar el planeta original de la humanitat, la [[Terra]], a causa del temor de Branno que la Segona Fundació actués immediatament.
En la Segona Fundació, un jove Orador prometedor, Stor Gendibal, descobreix que el Pla segueix executant-se perfectament sense cap falla i suposa que hi ha una força més enllà de la Segona Fundació que manté el Pla en curs... de moment. Després de diversos obstacles, Gendibal surt a buscar aquesta tercera força, que resulta ser una superment anomenada [[Hipòtesi Gaia|Gaia]].
Després de diverses aventures, Trevize, juntament amb Branno i Gendibal, acaben en Gaia, on Trevize ha de prendre la decisió concernent al futur de la Galàxia. Hi ha 3 opcions: un Segon Imperi tecnològic de la Primera Fundació, el Segon Imperi mental previst per Seldon i la Segona Fundació, o Galàxia, una Gaia més gran que abasti tota la Galàxia.
== Referències ==
{{Referències }}
== Bibliografia ==
* Isaac Asimov, ''Els límits de la Fundació''. Editorial Debolsillo: Barcelona, 2003. {{ISBN|84-9759-434-7}}
* ''Els límits de la Fundació''. Editorial Bruguera: Barcelona, 1983. {{ISBN|84-02-09641-7}}
{{Fundació}}
| |||